Sant Corneli, centurió

Sant Corneli, centurió

Es tracta d’aquell centurió Corneli, de Cesarea de Palestina, «de la cohort anomenada Itàlica; que era un home piadós, que creia en l'únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i sempre pregava» (Act 10, 1-2). Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, Pere entén que: «Déu m'ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura» (10,28), i amb ell començà l’evangelització dels pagans. Després d’un llarg discurs Pere batejà a Corneli i els seus: «Qui pot privar de l'aigua del baptisme aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?» (10,47). Per destacar la importància de la conversió d’un pagà, centurió romà, la tradició el fa bisbe de Cesarea.

1. Commemoració de sant Corneli, centurió. L'apòstol sant Pere el va batejar a la ciutat de Cesarea, a Palestina, com a primícia de l'Església dels gentils (s. I).

2. Sant Caprasi, màrtir. A la ciutat d’Agen, Aquitània (~ 303).

3. Sant Sindulf, eremita, que va escollir la vida solitària, només conegut per Déu. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria (~ 600).

4. Sant Vidal, bisbe. Originari d’Hibèrnia (ara Irlanda), va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies. Elegit el seu successor, va convertir a la fe de Crist a la població Pinsgau. A Salzburg, de Baviera (~ 730).

5. Sant Andreu, anomenat “in Crisi” o “Calibita”, monjo i màrtir. Nascut a l'illa de Creta, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat i torturat fins la mort per defensar el culte de les santes imatge, i el van tirar daltabaix de la muralla. A Constantinoble (767).

6. Sant Adelard, arxidiaca. Amb les seves paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns a Terra Santa. A la ciutat de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia (~ 1002).

7. Santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, el qual va fundar amb l'ajuda de sant Vidal, el seu germà. A Savigny, a la Normandia (~ 1125).

8. Beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'orde dels Germans Menors, il·lustre per la seva sol·licitud pastoral i per les seves virtuts apostòliques. A Lviv, de Rutènia (1409).

9. Santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de les Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita de la salut corporal i espiritual dels malalts. A Treviso, Itàlia (1922).
10. Beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'orde Premonstratenc. Mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard, es va lliurar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb una admirable fortalesa d'ànim. A Viena, Àustria (1924).