Santa Margarida Maria d’Alacoque, verge

Santa Margarida Maria d'Alacoque, verge

Margarida nasqué a la Borgonya francesa el 1647. Òrfena de pare, fou educada amb les clarisses i als 22 anys, amb l’oposició de sa mare, entrà en les religioses de la Visitació de Paray-le-Monial, afegint el nom de Maria. Sota la direcció del jesuïta Claudi de la Colombière, esdevingué propagadora del culte al Sagrat Cor, com una invitació a la misericòrdia en aquelles èpo­ques de rigorisme. A una novícia li deia: «Aneu a posar-vos davant Nostre Senyor com una tela esperant el pintor» (Autobiografia 36). Va morir l’any 1690.

1. Santa Eduvigis, religiosa. Nascuda a Baviera i duquessa de Silèsia, va demostrar un gran interès en ajudar els pobres, per als quals va fundar hospicis. Un cop mort el seu marit, es va retirar al monestir de monges cistercenques que ella mateixa havia fundat i del qual era abadessa la seva filla Gertudis. Va acabar allí els seus dies, a Trebnitz, el dia quinze d’octubre (1243).

2. Santa Margarida Maria Alacoque, verge, monja de l'orde de la Visitació de la Mare de Déu. Va progressar de manera admirable en la via de la perfecció i, enriquida amb gràcies místiques, va treballar molt per propagar el culte al Sagrat Cor de Jesús, del qual era molt devota. Va morir al monestir de Paray-le-Monial, a la regió d'Autun, França, el dia disset d’octubre (1690).

3. Commemoració de sant Longí, venerat com el soldat que va obrir amb la llança el costat del Senyor crucificat. A Jerusalem (s. I).

4. Sant Elifi, que és venerat com a màrtir. A la regió de Toul, a la Gàl·lia (s. IV).

5. Commemoració dels sants Martinià i Saturià, màrtirs a Àfrica, juntament amb dos germans seus. Durant la persecució dels vàndals sota el rei arrià Genseric, eren esclaus d'un vàndal i van ser convertits a la fe de Crist per una altra esclava, santa Màxima, verge. Per la seva constància en la fe catòlica, van ser apallissats amb vares nuoses fins que els hi van quedar els ossos al descobert. Desterrats a la regió dels mauritans, van ser condemnats a mort per convertir-ne alguns a la fe de Crist. Santa Màxima, després de superar molts combats, va acabar com a mare de moltes verges en un monestir (s. V).

6. Sant Amand i el seu deixeble sant Junià, eremites. Al territori de Llemotges, Aquitània (s. VI).

7. Sant Gal, prevere i monjo. Quan encara era adolescent, va ser rebut per sant Columbà al monestir de Bangor, a Hibèrnia, i després es va dedicar a propagar l'Evangeli en aquestes regions, on va ensenyar als germans la disciplina monàstica. Va descansar en el Senyor ja gairebé centenari. Prop d’Arbona, Germània (645).

8. Sant Mumoln, bisbe. Essent monjo, va ajudar sant Audomar en la tasca d'evangelitzar, fins que va ser elegit bisbe per succeir a sant Eligi. A Noyon, de Nèustria (~ 680).

9. Sant Lul, bisbe de Magúncia. Era company i col·laborador de sant Bonifaci en la missió d'evangelitzar, i ell mateix el va ordenar bisbe perquè fos mestre dels preveres, doctor de la Regla per als monjos, predicador fidel i pastor per al poble cristià. Al monestir de Hersfeld, a la Francònia, de Germània (786).

10. Sant Vidal, eremita. A la regió de Retz, prop de Nantes, a la Bretanya Menor (s. VIII).

11. Sant Gauderic, pagès, cèlebre per la seva devoció a la Mare de Déu. A la regió de Mirepoix, prop dels Pirineus, a la Gàl lia (~ 900).

12. Santa Bonita, verge i màrtir. A Brioude, a la regió dels alvemesos, a Aquitània (s. IX/XI).

13. Sant Anastasi, monjo. Nascut a Venècia, va abraçar la vida eremítica a l'illa de Tombolènia, prop del Mont-Saint-Michel. Després va passar al monestir de Cluny, per acabar vivint en solitud els últims anys de la seva vida. Prop de Pamiers, al costat dels Pirineus, també a la Gàl lia (~ 1085).

14. Sant Bertran, bisbe. Seguint els consells del papa sant Gregori VII, va treballar incansable per a la reforma de l'Església, va reconstruir la seva ciutat abandonada i derruïda, i va edificar l’església catedral, on hi va instituir una comunitat de canonges regulars segons la Regla de sant Agustí. A Comenge, altre cop al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia (~ 1123).

15. Mort del beat Gererd, abat de Claravall. Durant la visita que feia a aquest monestir, va ser assassinat per un monjo a qui havia renyat. Al monestir d’Igny, a la regió de Reims, a la Gàl·lia (1177).

16. Sant Gerard Maiella, religiós de la Congregació del Santíssim Redemptor. Ple d'amor per Déu, va abraçar un gènere de vida austera i, consumit pel zel per Déu i les ànimes, quan encara era jove va descansar en el Senyor. A Muros, de Lucània (1755).
17. Beats Anicet Koplinski, de l'orde dels Germans Menors Caputxins, i Josep Jankowski, de la Societat de l'Apostolat Catòlic, preveres i màrtirs. Durant l'ocupació militar de la seva pàtria per gent contrària a Déu i a la fe, van proclamar la seva fe en Crist fins a la mort, el primer a la cambra de gas i el segon assassinat pels guàrdies del camp. Prop de Cracòvia, Polònia, al camp de concentració d’Oswiçcim o Auschwitz (1941).