Santoral

15 de juliol

Sant Bonaventura, bisbe i doctor

“El juliol fresc, el Carme serè i Sant Jaume cremant”: el Carme marca l’inici de la canícula i per Sant Jaume, la calor ja és ben patent.
Dita popular

Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l’Església

Després de cinquanta anys, l’Orde franciscana -que comptava ja amb uns 20.000 membres- va trobar amb Bonaventura (1217-1274) a un bon organitzador, convertint-se en una espècie de segon fundador. El Papa Francesc explicava que: “Bonaventura deia que Francesc retorna a l’estat d’innocència primitiva per la reconciliació universal amb totes les criatures”. Va morir el 15 de juliol de 1274.
  1. Memòria de la inhumació de sant Bonaventura, bisbe d’Albano i doctor de l'Església. Celebèrrim per la seva doctrina, per la santedat de la seva vida i per les il·lustres obres que va realitzar en favor de l'Església. Com a ministre general va regir amb gran prudència l’orde dels Germans Menors. Va ser sempre fidel a l'esperit de sant Francesc. En els seus nombrosos escrits va unir una gran erudició i una pietat fervent. Quan estava prestant un gran servei al II Concili Ecumènic de Lió, va merèixer passar a la visió beatifica de Déu (1274).
  2. Sants Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs. A Port Romà (s. IV).
  3. Inhumació de sant Fèlix, bisbe de Tibiuca i màrtir. El procurador Magnilià li va manar que llancés al foc els llibres de la Sagrada Escriptura, però va respondre que preferia ser cremat ell abans que cremar els llibres, per la qual cosa el procurador Anulí va manar que fos travessat amb una espasa. A Cartago, a la via Escilitana, a la basílica de Faust (303).
  4. Commemoració dels sants Catuli, diaca i màrtir, lloat per sant Agustí en un sermó al poble, i altres sants màrtirs que descansen a la basílica de Faust. A Cartago (303).
  5. Sants màrtirs Felip i deu nens. A Alexandria, ciutat d'Egipte (~ s. IV).
  6. Sant Abudemi, màrtir. A l'illa Ténedos, a l’Hel·lespont (s. IV).
  7. Sant Jaume, primer bisbe d'aquesta ciutat. Va intervenir al Concili de Nicea i va dirigir el seu ramat en pau, alimentant-lo espiritualment i defensant-lo amb energia dels enemics de la fe. A Nísibe, a Mesopotàmia (338).
  8. Sant Plequelm, bisbe, oriünd de Northúmbria. Va dedicar la seva vida a donar a conèixer les riqueses de la fe en Crist. Prop de Roermond, a la riba del Mosa, als Països Baixos (~ 713).
  9. Sant Gumbert, abat. Va fundar aquest monestir en una casa de camp de la seva propietat. Al monestir d’Ansbach, a Francònia (~ 790).
  10. Trànsit de sant Josep, bisbe de Tessalònica, germà de sant Teodor Studita. Durant la seva vida de monjo va compondre molts himnes i, promogut a l'episcopat, va haver de patir aviat molts i cruels turments, ja que es va veure obligat a defensar la disciplina eclesiàstica i les sagrades imatges. Exiliat a Tessàlia, va morir de fam. A Tessàlia (832).
  11. Sant Atanasi, bisbe. Les insídies del seu impiu nebot Sergi el van fer patir molt, fins a veure’s expulsat de la seva seu episcopal. Sumit en la misèria, va volar al cel a Veroli, país dels hèrnies. A Nàpols, ciutat de la Campània (872).
  12. Sant Vladímir, príncep, batejat amb el nom de Basili. Es va preocupar de propagar la fe ortodoxa als pobles que governava. A Kíiv, ciutat de Rússia (ara a Ucraïna) (1015).
  13. Sant Ansuer, abat i màrtir. Va ser lapidat amb uns altres vint-i-vuit monjos pels pagans de Wendes, revoltats contra aquells que predicaven l'Evangeli. A Ratzeburg, de Schleswig-Hostein, a Germània (1066).
  14. Sant David, bisbe. Originari d’Anglaterra. Abraçada la vida monàstica com a monjo cluniacenc va anar a predicar la fe cristiana als suecs. Va descansar piadosament, ja ancià, al monestir que ell mateix havia fundat. A Vàsteràs, a Suècia (~ 1082).
  15. Beat Cesles (Ceslau), un dels primers preveres de l’orde dels Predicadors. Va treballar pel regne de Déu a Silèsia i a altres regions de Polònia. A Breslau, a Silèsia (1242).
  16. Beat Bernat, marquès de Baden. Quan es dirigia a Orient per defensar els cristians, ja que Constantinoble havia estat conquerida pels enemics, el va sorprendre la mort. A Montcallier, poble del Piemont (1458).
  17. Passió dels màrtirs beats Ignasi d’Acebedo, prevere, i trenta-vuit companys, religiosos tots de la Companyia de Jesús [1]. Quan es dirigien a les missions de Brasil, la seva nau, anomenada "Sant Jaume", va ser assaltada per un vaixell pirata, els ocupants del qual, per odi als catòlics, els van traspassar amb espases i llances (1570).
  18. Sant Pompili Maria Pirrotti, prevere de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, cèlebre per l'austeritat de la seva vida. A Campi Salentina, a la Pulla (1766).
  19. Beat Miquel Bernat Marchand, prevere i màrtir. Durant la Revolució Francesa va ser empresonat a Rouen per ser sacerdot. Després va ser traslladat a una vella nau, on va emmalaltir i va morir. Al mar, davant la costa de Rochefort (1794).
  20. Sant Pere Nguyén Bà Tuàn, prevere i màrtir. Empresonat per ser cristià en temps de l'emperador Minh Mang, va morir de fam a la presó. A la ciutat de Nam Binh, a Tonquín (1838).
  21. Beata Anna Maria Javouhey, verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de Sant Josep de Cluny, que es dediquen a la cura de malalts i a la instrucció cristiana de les nenes, congregació que la beata va aconseguir implantar també a terres de missió. A París, capital de França (1851).
  22. Sant Andreu Nguyèn Kim Thóng Nam (Nam Thuòng), màrtir. En temps de l'emperador Tu-Duc, per ser catequista va ser primer empresonat i després desterrat. Va ser obligat a caminar cap al desterrament encadenat i carregat amb una creu. Va morir pel camí com un autèntic màrtir. A la província de My Tho, a la Cotxinxina (1855).
  23. Beat Antoni Beszta-Borowski, prevere i màrtir. En temps de guerra va ser fet presoner pels enemics de la fe i afusellat després, descansant a la pau de Crist. Al poble de Bielsk Podlaski, a Polònia (1943).

[1] Els seus noms són: beats Dídac d’Andrade, prevere; Gonçal Henriques, diaca; Antoni Soares, Benet de Castro, Joan Fernandes, Manel Àlvares, Francesc Àlvares, Joan de Mayorga, Esteve Zudaire, Alfons de Baena, Domènec Fernandes, un altre Joan Fernandes, Aleix Delgado, Lluís Correia, Manel Rodrigues, Simó Lopes, Manel Fernandes, Àlvar Mendes, Pere Nunes, Lluís Rodrigues, Francesc de Magalhaes, Nicolau Dinis, Gaspar Àlvares, Blai Ribeiro, Antoni Fernandes, Manel Pacheco, Pere de Fontoura, Andreu Gonçalves, Maur Vaz, Dídac Pires, Marc Caldeira, Antoni Correia, Ferran Sànchez, Gregori Escrivano, Francesc Pérez Godoy, Joan de Zafra, Joan de Sant Martí, religiosos, i Joan, que s’hi va unir.

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)