Santa Matilde

Santa Matilde, reina

Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seva àvia, l’abadessa de Herford. Als 14 anys la casen amb Enric “l’Ocellaire”, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Bru, fundador del Cartoixans. Molts dels seus béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia d’avui del 968.

1. Sant Alexandre, màrtir. A Pidna, Macedònia (c. 390).
2. Sant Llàtzer, bisbe. A Milà, de la Ligúria (s. V).
3. Sant Leobí, bisbe. A Chartres, a la Gàl·lia (c. 557).
4. Santa Matilde, esposa fidelíssima del rei Enric I, la qual, conspícua per la humilitat i la paciència, es va dedicar a alleujar els pobres i a fundar hospitals i monestirs. A Quedlinburg, Saxònia (968).
5. Santa Paulina, religiosa. A la regió de Fulda, Alemanya (1107).
6. Beata Eva del Mont Corneli, reclusa al costat del cenobi de Sant Martí. Juntament amb santa Juliana, priora del mateix cenobi, va treballar molt perquè el papa Urbà IV instituís la festa del Cos de Crist. A Lieja, a la Lorena (1265).
7. Beat Jaume Cusmano, prevere, que va fundar l’institut de Missioners Servents i Serventes dels pobres, que va destacar per la seva caritat vers als necessitats i malalts. A Palerm, Sicília, Itàlia (1888).
8. Beat Plàcid Riccardi, prevere de l’orde de Sant Benet, el qual, tot i estar afectat per febres contínues, malalties i paràlisi, va abraçar incansablement l’observança de la Regla i la pregària. A Roma, al costat de Sant Pau, a la via Ostiense (1915).
9. Beat Agnus, bisbe. Va ser canonge de la catedral, va abraçar la vida religiosa a l’orde dels Germans Menors i més tard va exercir el ministeri episcopal al Marroc. Va acabar la seva vida a la seva ciutat natal. A la ciutat de Saragossa, a la regió d’Aragó (1260).