Baptisme del Senyor

Diumenge del Baptisme del Senyor

«Crist avui és batejat, baixem amb ell a l'aigua, per pujar després també amb ell. Joan bateja, Jesús s'hi atansa; potser hi va per santificar aquell qui el bateja a ell; amb tota seguretat hi va per sepultar en l'aigua el vell Adam» (St. Gregori Nacianzè, Sermó 39).

Situada en el diumenge després de l’Epifania, la festa actual es pot veure com un punt d’arribada de les celebracions nadalenques, preparades per l’Advent, i com un punt de partença del període següent, és a dir, el temps durant l’any.

1. Sant Higini, papa, que va ser el vuitè en ocupar la seu de sant Pere. A Roma (142).
2. Sant Salvius (Salvi), màrtir. Sant Agustí en va parlar davant del poble de Cartago durant l’aniversari de la seva mort. A l’Àfrica (c. s. III).
3. Sant Tipasi, màrtir, el qual, després de retirar-se legítimament de l’exèrcit, en ser reclamat de nou es va negar a oferir sacrificis als déus i per això va ser degollat. A Tigava, ciutat de la província romana de Mauritània (ara Algèria) (297/298).
4. Sant Pere, anomenat Apselami o Balsami, màrtir en temps de l’emperador Maximí, a qui tant el president del tribunal com els altres assistents al judici convidaven a considerar la seva joventut, però ell va desatendre aquestes indicacions i va demostrar la seva fe en Crist morint amb ànim esforçat al foc, com or puríssim. A Cesarea de Palestina (309).
5. Sant Leuci, que és considerat com el primer bisbe de la ciutat. A Bríndisi, a la Pulla (ara Itàlia) (s. IV).
6. Translació de santa Honorata, verge consagrada a Déu i germana de sant Epifani, bisbe. A la ciutat de Pavia, a la Ligúria (ara Itàlia) (s. V).
7. Sant Teodosi, cenobita, amic de sant Sabes, que després d’una llarga vida de solitud va acceptar al seu costat molts deixebles i va inculcar la vida comunitària als monestirs que va construir, i ja centenari, després de patir la persecució a causa de la fe catòlica, va descansar en la pau de Crist. Al desert de Judea (529).
8. Sant Paulí, bisbe d'Aquileia, que es va esforçar a convertir els àvars i els eslovens, i va presentar al rei Carlemany un poema insigne sobre la Regla de la fe. A Forli, ciutat de la regió de Venècia (ara Itàlia) (802).
9. Beat Bernat Scammacca, prevere, de l'orde dels Predicadors, que es va distingir per la seva misericòrdia vers als pobres i malalts. A la ciutat de Catània, Sicília (ara Itàlia) (1487).
10. Beat Guillem Carter, que estava casat i, per haver publicat un tractat sobre el cisma, durant el regnat d'Elisabet I va ser penjat i esquarterat a Tybum. A Londres, Anglaterra (1584).
11. Sant Tomàs de Cori (Francesc Antoni) Placidi, prevere de l'orde dels Germans Menors, il·lustre per l'austeritat de vida i per la predicació, iniciador dels recessos. A Bellegra, del Laci (ara Itàlia) (1729).
12. Beata Anna Maria Janer Anglarill, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. A Talarn (Pallars Jussà) (1885)
13. Beat Francesc Rogaczewski, prevere i màrtir, que va ser afusellat durant l'ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu. A Gdansk, ciutat de Polònia (1940).