Sant Cristòfol (Premià de Mar)

Dades
- Adreça
- C/Rectoria 15
- 08330 Premià de Mar
- Telèfon
- 93 752 42 25
- Fax
- 93 752 42 25
- Correu electrònic
- cppremia@gmail.com (Comunicació Parròquies Premià) catequesipremia@gmail.com (Catequesi d'infants)
- Web
- www.santcristofolpremia.cat
Sant Cristòfol (Premià de Mar)
La parròquia
Despatx parroquial
dimecres de 18h a 20h (Carrer Rectoria, 15)
Horari de misses
De dilluns a dissabtes: 20h
Diumenge 11h i 20h (en castellà)
Rosari + vespres 19h
Diumenge 11h i 20h (en castellà)
Rosari + vespres 19h
Activitats pastorals
Distribució d’aliments, DISA
dilluns de 15h a 19h, dimecres i divendres de 9 a 13h (Parròquia Santa Maria)
Acollida de Caritas
dimecres de 16h a 19h (Parròquia Santa Maria)
Dutxes, bugaderia i podologia
dimarts de 15h a 19h
dilluns de 15h a 19h, dimecres i divendres de 9 a 13h (Parròquia Santa Maria)
Acollida de Caritas
dimecres de 16h a 19h (Parròquia Santa Maria)
Dutxes, bugaderia i podologia
dimarts de 15h a 19h
Història
La historia de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar comença amb la primera notícia documentada existent que fa referència a l’advocació del sant del veïnat de mar i data del segle XVI, concretament al mes d’agost de l’any 1556; en un document conservat a l’Arxiu parroquial de Sant Pere de Premià de Dalt, on diu: “Debitori que fa Francesch Morot de Vilassar a Barthomeu Amat de la Parròquia de Premià y vesinat de Sant Cristòfol”. Possiblement aquesta advocació es va fer realitat per la relació del sant amb mariners i pescadors.
Sembla ser -encara que no coneixem cap documentació al respecte- que al lloc on avui hi ha l'església de Sant Cristòfol hi havia hagut una antiga capella, edificada cap a finals del segle XVII. I ja a la segona meitat del segle XVIII trobem els primers indicis d’un bon assentament agrupat o un gremi de mariners que edifica aquesta primera capella, en honor a Sant Cristòfol i que adopten com a patró. La família de Can Manent són els que fan donació dels terrenys de la futura església; més endavant també faran donació de la partida de terreny del costat per fer-hi la rectoria i l’hort.
Però el que és cert és que cap a finals del segle XVIII ja vivien en el barri de mar un grup de 400 persones que per assistir a missa i rebre els sagraments tenen de pujar a peu amb tres quarts d'hora de camí a l'església de Sant Pere de Premià de Dalt. El dia 1 de gener de 1786 decideixen, els Síndics Procuradors elegits pel Veïnatge de Premià de Mar, dirigir una instància a l´Excm. Sr.Bisbe de Barcelona, Dr. Gabino de Valledares, fent-li present la creixença del Veïnatge que passava llavors ja de 80 cases i demanant-li una autorització per a construir una església mes gran on tenen la capella per poder celebrar la missa dominical. És el primer intent de fundar una Església a part de la de Premià de dalt, que és fa en un moment en que hi ha un buit de poder a la Rectoria ja que el Rector Pere Vives ha mort i encara no s'ha designat cap altre. Probablement perquè veien més fàcil que el nou rector acceptés unes condicions donades ja abans del seu nomenament.
Aquest serà l'inici d'un plec de 24 cartes que és conserven a l'arxiu parroquial de Sant Pere, que s’intercanviaren durant 4 anys els síndics de veïns de mar, el vicari episcopal del bisbat de Barcelona, i el rector de la parròquia de Premià de Dalt D. Josep Sobregrau. El 23 d´abril de 1790 fou concedit el permís per a l´edificació de l´església; però llavors morí el senyor Bisbe i, per aquesta raó o per altres motius que no consten, quedà en suspens l´execució d´aquest permís.
Existeix, però, un decret del 24 de maig de 1798, del senyor vicari Capitular, Dr. Jaume Roig, que porta la data en què, fent referència al permís ja concedit pel difunt seny or Bisbe, el renova i comissiona al senyor rector de Sant Pere de Premià de Dalt, Dr. Josep Sobregrau, per tal que beneeixi la primera pedra de l´església que es construirà. Per tant el 15 de desembre de 1798 es va posar la primera pedra de l'església del gremi de marina, o sigui dels pescadors de Premià amb el patronatge de Sant Cristòfol. I comença a construir-se una església mes gran als terrenys anomenats a les hores “La romaguerra” cedits per la família Manent, en el lloc de l'antiga capella, a canvi de reservar-se un banc prop del presbiteri.
2016. Xavi Martin Pay, Comissió 175è aniversari
Les obres de construcció de l'Església de Sant Cristòfol van durar 22 anys, (desembre del 1798 - maig de 1820); alguns anys, però, es va interrompre la construcció per mor de la Guerra del Francès (1808-1814). Era una església de planta en forma quadrada, doncs sembla que sols va haver pressupost per construir-hi fins a les trones o els púlpits, és a dir abans del creuer, on es va fer un mur en espera de poder acabar el temple en la seva totalitat. Es va posar un presbiteri i un altar provisional, amb un únic retaule dedicat a Sant Cristòfol.
Sembla ser que en aquesta nova església es va deixar posada la portalada de pedra de granit de l'antiga capella, esculpida en pedra de la Cisa i en un estil barroc primigeni, gairebé en un Renaixement decadent; aquesta portalada té la gràcia de l´art popular i la dificultat de la seva execució en una pedra dura, poc apta al treball del cisell. És aquest l'únic element que resta d'aquella antiga capella del segle XVII. Tot el conjunt és un relleu amb llinda i brancals treballats amb motius mariners (peixos, crancs i altra fauna marina). A la llinda i dins d’una orla, hi apareix una barca de mitjana amb pescadors. Damunt la llinda, hi ha una fornícula clàssica amb la imatge de Sant Cristòfol ingènua i robusta, amb el cap regirat cap a munt intentant mirar al dolç Infant Jesús que porta a l’espatlla i la matussera palmera que serveix de bastó. La portalada és coronada per un sol i flanquejada per flors i gerros barrocs amb dues hídries ornamentals adossades al mur en els dos extrems superiors. Sense saber la seva procedència o escultor, encara és conserva avui en el temple actual.
Autoritzada ja com a capella pública es va beneir i es celebrà la primera missa, sent inaugurada el dia de Sant Cristòfol 10 de juliol d´aquell any 1820. És va fer amb una celebració d'un ofici solemne presidida pel Pare Felix Manent, caputxí, fill de la Casa Can Manent de Mar, propietaris dels terrenys cedits per la construcció de l'Església. Celebrades les misses d'aquesta solemnitat, romangué tancada fins haver obtingut la llicència per part del Bisbat per a celebrar-hi habitualment misses, la qual es va donar aquell mateix any 1820.
2016. Comissió 175è aniversari
Bibliografia:
-Història pintoresca de Premià de Mar, Ramon Coll Monteagudo, ed. El clavell
-Història breu de Premia de Mar, Salvador Moragas Botey, ed. Eaixernador
-Documents de l’Esg. P. de St Cristòfol de Premià, Virginia Martines Martines (revista)
-Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; Jordi Montlló Bolart,
(dins revista Joves de Sant Cristòfol, núm. 11), La historia de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar comença amb la primera notícia documentada existent que fa referència a l’advocació del sant del veïnat de mar i data del segle XVI, concretament al mes d’agost de l’any 1556; en un document conservat a l’Arxiu parroquial de Sant Pere de Premià de Dalt, on diu: “Debitori que fa Francesch Morot de Vilassar a Barthomeu Amat de la Parròquia de Premià y vesinat de Sant Cristòfol”. Possiblement aquesta advocació es va fer realitat per la relació del sant amb mariners i pescadors.
Sembla ser -encara que no coneixem cap documentació al respecte- que al lloc on avui hi ha l'església de Sant Cristòfol hi havia hagut una antiga capella, edificada cap a finals del segle XVII. I ja a la segona meitat del segle XVIII trobem els primers indicis d’un bon assentament agrupat o un gremi de mariners que edifica aquesta primera capella, en honor a Sant Cristòfol i que adopten com a patró. La família de Can Manent són els que fan donació dels terrenys de la futura església; més endavant també faran donació de la partida de terreny del costat per fer-hi la rectoria i l’hort.
Però el que és cert és que cap a finals del segle XVIII ja vivien en el barri de mar un grup de 400 persones que per assistir a missa i rebre els sagraments tenen de pujar a peu amb tres quarts d'hora de camí a l'església de Sant Pere de Premià de Dalt. El dia 1 de gener de 1786 decideixen, els Síndics Procuradors elegits pel Veïnatge de Premià de Mar, dirigir una instància a l´Excm. Sr.Bisbe de Barcelona, Dr. Gabino de Valledares, fent-li present la creixença del Veïnatge que passava llavors ja de 80 cases i demanant-li una autorització per a construir una església mes gran on tenen la capella per poder celebrar la missa dominical. És el primer intent de fundar una Església a part de la de Premià de dalt, que és fa en un moment en que hi ha un buit de poder a la Rectoria ja que el Rector Pere Vives ha mort i encara no s'ha designat cap altre. Probablement perquè veien més fàcil que el nou rector acceptés unes condicions donades ja abans del seu nomenament.
Aquest serà l'inici d'un plec de 24 cartes que és conserven a l'arxiu parroquial de Sant Pere, que s’intercanviaren durant 4 anys els síndics de veïns de mar, el vicari episcopal del bisbat de Barcelona, i el rector de la parròquia de Premià de Dalt D. Josep Sobregrau. El 23 d´abril de 1790 fou concedit el permís per a l´edificació de l´església; però llavors morí el senyor Bisbe i, per aquesta raó o per altres motius que no consten, quedà en suspens l´execució d´aquest permís.
Existeix, però, un decret del 24 de maig de 1798, del senyor vicari Capitular, Dr. Jaume Roig, que porta la data en què, fent referència al permís ja concedit pel difunt seny or Bisbe, el renova i comissiona al senyor rector de Sant Pere de Premià de Dalt, Dr. Josep Sobregrau, per tal que beneeixi la primera pedra de l´església que es construirà. Per tant el 15 de desembre de 1798 es va posar la primera pedra de l'església del gremi de marina, o sigui dels pescadors de Premià amb el patronatge de Sant Cristòfol. I comença a construir-se una església mes gran als terrenys anomenats a les hores “La romaguerra” cedits per la família Manent, en el lloc de l'antiga capella, a canvi de reservar-se un banc prop del presbiteri.
2016. Xavi Martin Pay, Comissió 175è aniversari
Les obres de construcció de l'Església de Sant Cristòfol van durar 22 anys, (desembre del 1798 - maig de 1820); alguns anys, però, es va interrompre la construcció per mor de la Guerra del Francès (1808-1814). Era una església de planta en forma quadrada, doncs sembla que sols va haver pressupost per construir-hi fins a les trones o els púlpits, és a dir abans del creuer, on es va fer un mur en espera de poder acabar el temple en la seva totalitat. Es va posar un presbiteri i un altar provisional, amb un únic retaule dedicat a Sant Cristòfol.
Sembla ser que en aquesta nova església es va deixar posada la portalada de pedra de granit de l'antiga capella, esculpida en pedra de la Cisa i en un estil barroc primigeni, gairebé en un Renaixement decadent; aquesta portalada té la gràcia de l´art popular i la dificultat de la seva execució en una pedra dura, poc apta al treball del cisell. És aquest l'únic element que resta d'aquella antiga capella del segle XVII. Tot el conjunt és un relleu amb llinda i brancals treballats amb motius mariners (peixos, crancs i altra fauna marina). A la llinda i dins d’una orla, hi apareix una barca de mitjana amb pescadors. Damunt la llinda, hi ha una fornícula clàssica amb la imatge de Sant Cristòfol ingènua i robusta, amb el cap regirat cap a munt intentant mirar al dolç Infant Jesús que porta a l’espatlla i la matussera palmera que serveix de bastó. La portalada és coronada per un sol i flanquejada per flors i gerros barrocs amb dues hídries ornamentals adossades al mur en els dos extrems superiors. Sense saber la seva procedència o escultor, encara és conserva avui en el temple actual.
Autoritzada ja com a capella pública es va beneir i es celebrà la primera missa, sent inaugurada el dia de Sant Cristòfol 10 de juliol d´aquell any 1820. És va fer amb una celebració d'un ofici solemne presidida pel Pare Felix Manent, caputxí, fill de la Casa Can Manent de Mar, propietaris dels terrenys cedits per la construcció de l'Església. Celebrades les misses d'aquesta solemnitat, romangué tancada fins haver obtingut la llicència per part del Bisbat per a celebrar-hi habitualment misses, la qual es va donar aquell mateix any 1820.
2016. Comissió 175è aniversari
Bibliografia:
-Història pintoresca de Premià de Mar, Ramon Coll Monteagudo, ed. El clavell
-Història breu de Premia de Mar, Salvador Moragas Botey, ed. Eaixernador
-Documents de l’Esg. P. de St Cristòfol de Premià, Virginia Martines Martines (revista)
-Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; Jordi Montlló Bolart,
(dins revista Joves de Sant Cristòfol, núm. 11), La historia de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar comença amb la primera notícia documentada existent que fa referència a l’advocació del sant del veïnat de mar i data del segle XVI, concretament al mes d’agost de l’any 1556; en un document conservat a l’Arxiu parroquial de Sant Pere de Premià de Dalt, on diu: “Debitori que fa Francesch Morot de Vilassar a Barthomeu Amat de la Parròquia de Premià y vesinat de Sant Cristòfol”. Possiblement aquesta advocació es va fer realitat per la relació del sant amb mariners i pescadors.
Dades addicionals
Per descarregar directament el full parroquial (Logos) aneu al segúent enllaç i escolliu el nombre que vulgueu:
http://www.santcristofolpremia.org/index.php/repository-desc%C3%A0rregues/Full-parroquial/orderby,4/
http://www.santcristofolpremia.org/index.php/repository-desc%C3%A0rregues/Full-parroquial/orderby,4/