Mons. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe electe de Tortosa

L’actual bisbe auxiliar de Barcelona i vicari general de l’Arquebisbat de Barcelona serà bisbe de la diòcesi tortosina  Aquest migdia el papa Francesc ha nomenat Mons. Sergi Gordo i Rodríguez bisbe de Tortosa. El nomenament s’ha fet públic avui, dijous 13 de juliol de 2023, a les 12.00 h., i així ho ha comunicat la […]

13 Jul, 2023
Església de Barcelona

L’actual bisbe auxiliar de Barcelona i vicari general de l’Arquebisbat de Barcelona serà bisbe de la diòcesi tortosina 

Aquest migdia el papa Francesc ha nomenat Mons. Sergi Gordo i Rodríguez bisbe de Tortosa. El nomenament s’ha fet públic avui, dijous 13 de juliol de 2023, a les 12.00 h., i així ho ha comunicat la Nunciatura Apostòlica a la Conferència Episcopal Espanyola. El bisbe electe prendrà possessió del càrrec el dissabte, 9 de setembre de 2023. 

Perfil biogràfic 

Va néixer a Barcelona el 23 de març de 1967. Pertany a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel, de Cornellà de Llobregat, on té el domicili familiar. Als 14 anys va ingressar al Seminari Menor. Va passar després al Seminari Major, on va cursar els estudis eclesiàstics de Filosofia i Teologia. Va ser ordenat diaca el 8 de juny de 1991 i prevere el 14 de juny de 1992, ambdues ordenacions a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. És llicenciat en Ciències Eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya (1991). És llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona (1994), on també va cursar el bienni de doctorat en Filosofia (1995-1997). De 2001 a 2004 va ampliar estudis en Llengua alemanya i Filosofia a Munic. 

El seu ministeri sacerdotal l’ha desenvolupat a l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​on ha exercit els següents càrrecs combinant la tasca pastoral amb la tasca acadèmica i la de gestió diocesana: prevere adscrit amb facultats de vicari a les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès (1992-1994); professor de filosofia del curs propedèutic del Seminari Major (1991-2000 i 2006-2017); formador del Seminari Menor Diocesà (1992-2001); tutor d’estudis dels seminaristes majors pel que fa a les assignatures de filosofia (1994-1998); professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya en les especialitats d’Història de la Filosofia Antiga i també de Fenomenologia de la Religió (1994-2000 i 2006-2017); col·laborador de la Delegació Episcopal per a la Vida Consagrada, com a encarregat de les relacions amb els Instituts Seculars (1997-2000 i 2004-2008); Canceller de la cúria arxidiocesana i Secretari General de l’Arquebisbat de Barcelona (2004-2017); Secretari de la Província Eclesiàstica de Barcelona (2004-2019); membre del Consell Episcopal, del Consell Presbiteral i del Consell Pastoral Diocesà (des de 2005); Canonge de la Catedral de Barcelona (des de 2009); professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona ISCREB (2010-2017); Consiliari Diocesà del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona (2011-2017); membre del Col·legi de Consultors (des de 2012); membre del Patronat de la Fundació de la Junta Constructora de la Basílica de la Sagrada Família (des 2015); i Secretari General de l’Ateneu Sant Pacià -que integra les tres facultats eclesiàstiques de teologia, filosofia i història de l’Església- (2015-2016). 

El 19 de juny de 2017 es va fer públic el seu nomenament com a bisbe auxiliar de Barcelona. Va rebre l’ordenació episcopal el 9 de setembre de 2017 a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. 

En el si de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és el Secretari General de la CET des de l’abril de 2021; de 2018 a 2021 va ser President del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ); des de 2018 és President del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC); i des d’octubre de 2021 és President de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya (CIAS). 

En el si de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va ser membre de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar (2017-2020), i des de març de 2020 és membre de la Comissió Episcopal per als Laics, la Família i la Vida, dins de la qual és el bisbe responsable del Fòrum de Laics.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)