Llum de Nadal al Museu Diocesà de Barcelona

Tres exposicions temporals es podran visitar fins al 9 de gener de 2022 Aquesta tarda l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, ha presidit la inauguració al Museu Diocesà de Barcelona de tres exposicions per preparar el temps de Nadal anomenades: Turris Eburnea. Maria, edificadora de la fe; Paisatges de Pessebre i Pessebres de Paisatge. […]

03 Des, 2021
Església de Barcelona

Tres exposicions temporals es podran visitar fins al 9 de gener de 2022

Aquesta tarda l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, ha presidit la inauguració al Museu Diocesà de Barcelona de tres exposicions per preparar el temps de Nadal anomenades: Turris Eburnea. Maria, edificadora de la fe; Paisatges de Pessebre i Pessebres de Paisatge. Totes elles es podran visitar al Museu fins al 9 de gener de 2022.

Turris Eburnea. Maria, edificadora de la fe

L’exposició és un itinerari on s’estableix un diàleg entre torres de construcció humana i imatges de la Mare de Déu. En aquesta mostra la Mare de Déu es presencia com a torre simbòlica edificadora de la fe i com a figura essencial del pessebre. Turris Eburnea prové del llibre bíblic del Càntic dels Càntics: «El teu coll és com una torre de vori» (Ct 7,5). Aquesta denominació també es troba en una de les lloances de les lletanies lauretanes del rosari.

Entre les obres exposades es poden contemplar taules gòtiques, delicades talles d’alabastre i imatges realitzades per grans artistes catalans dels segles XIX i XX com Josep Llimona i Alexandre de Riquer.

El recorregut permet fer una doble lectura expositiva: per una banda, l’itinerari de l’any litúrgic (temps de Nadal, Pasqua i Pentecosta) i, per altra, diferents etapes en l’art religiós.

Paisatges de Pessebre

En aquesta mostra es posa a l’abast del públic una vintena de pintures de la col·lecció d’art dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona. Totes les peces tenen com a temàtica comuna el paisatge, un gènere on els autors es van sentir lliures per plasmar les últimes tendències artístiques. La mostra és un passeig per la història del paisatgisme català des del Romanticisme a l’Escola Luminista de Sitges, passant pel Realisme i l’Escola d’Olot; a través de l’obra de grans noms de la pintura catalana com Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Josep Armet, i Joan Roig i Soler, entre d’altres.

Aquests paisatges, que plasmen diversos indrets de Catalunya, connecten amb els pessebres de l’Escola de Barcelona, caracteritzats per l’anhel de recrear l’entorn de les escenes del pessebre de la manera més realista possible.

Pessebres de Paisatge

Es tracta de la tradicional exposició de diorames de pessebres que elabora l’Associació de Pessebristes de Barcelona, fundada el 1863.

Aquest any s’ha parat esment en els paisatges que emmarquen les escenes del pessebre, en el relleu, la perspectiva i la profunditat necessaris per recrear un paisatge més realista, característica principal del pessebrisme barceloní.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)