La imatge restaurada de la Mare de Déu de la Mercè torna a la basílica

L’Arquebisbat de Barcelona ha restaurat la figura original al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè tornarà al seu cambril de la basílica barcelonina el proper 24 de setembre, solemnitat d’aquesta advocació i festa major […]

15 Set, 2022
Església de Barcelona

L’Arquebisbat de Barcelona ha restaurat la figura original al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb el suport de la Generalitat de Catalunya

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè tornarà al seu cambril de la basílica barcelonina el proper 24 de setembre, solemnitat d’aquesta advocació i festa major de Barcelona. L’Arquebisbat de Barcelona ha restaurat la figura original al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Els barcelonins podran tornar a visitar la imatge de fusta del segle XIV que ha recuperat la seva silueta original després de nou mesos de restauració.

Primer estudi

La intervenció va començar amb una exploració exhaustiva de la imatge. La talla gòtica del segle XIV es va sotmetre als estudis realitzats per un equip multidisciplinari format per historiadors, químics, restauradors, etc.

El primer estudi va consistir a reunir la documentació escrita fins a l’actualitat sobre la imatge i l’entorn que han condicionat el seu estat de conservació actual; la recopilació de la informació fotogràfica observant-ne els canvis soferts i, també, la compilació de tota la documentació escrita sobre les intervencions de restauració realitzades en la imatge.

Altrament, es van dur a terme analítiques de la composició i morfologia del seu estrat pictòric per conèixer més a fons quins materials la componien, la seva estructura i quines intervencions havia sofert. Tota aquesta compilació d’informació va ser necessària per a poder iniciar el procés de restauració.

Procés de restauració

Primerament, la imatge va ser introduïda dins una cambra d’anòxia per tal de tractar l’atac actiu de xilòfags i la fixació dels aixecaments de la capa de policromia i daurada.

La neteja a fons va permetre obtenir un bon estat de conservació i una bona qualitat tècnica d’execució. Aquest procés va ser possible gràcies a l’estudi tecno-científic realitzat anteriorment que havia proporcionat la informació de l’existència de fins a tres capes de policromia per sota dels nombrosos retocs que s’han realitzat en època moderna, executats amb diferents tècniques pictòriques. Aquests retocs moderns es trobaven molt alterats i enfosquits, de manera que el resultat ha permès recuperar el color gairebé original.

També es va enretirar la base i tots els elements metàl·lics que la subjectaven a la talla original. Són elements estranys i moderns que han perdut la seva funcionalitat i no formen part de l’originalitat de l’obra. Inclinaven la imatge cap endavant, li donaven inestabilitat a l’estructura de construcció interna i li afegien un pes innecessari.

Eliminant tots aquests elements s’ha recuperat la silueta original de la talla de fusta del s XIV.

La neteja amb l’eliminació dels retocs en la cara de la Verge i a les mans va posar al descobert el cop en el front de la Mare de Déu amb pèrdua de suport i reomplert amb massilla. La documentació fotogràfica antiga ja mostrava aquest impacte que va patir la figura durant la guerra civil. També han sortit a la llum nombroses ratllades en la zona del coll i l’escot provocades per les joies i petits forats fets per les agulles que subjectaven els vestits de roba d’aquesta imatge.

Descripció historicoartística

L’escultura de la Mare de Déu de la Mercè és una talla de fusta policromada i daurada, d’època gòtica (ca.1361), l’autoria de la qual s’atribueix a Pere Moragues, escultor, arquitecte i orfebre barceloní. Més enllà del seu valor històric i artístic, la imatge forma part d’un dels principals conjunts de patrimoni cultural immaterial del país a causa de la seva estreta vinculació amb l’orde mercedària, present en 23 països, i al seu patronatge sobre la ciutat de Barcelona, que es remunta al segle XVII, i que donà lloc a les festes de la Mercè.

En els últims 100 anys només havia estat restaurada dues vegades (1939 i 1989) i, fins mesos enrere, la imatge presentava diversos aixecaments i pèrdues de les capes de preparació i pictòriques, a més de la pols ambiental i contaminació. Durant la restauració, es va poder visitar per al culte la rèplica que va fer l’escultor Josep Barbero a la segona meitat del segle XX.

A partir del proper 24 de setembre es podrà tornar a venerar la talla gòtica restaurada de la patrona de Barcelona, que recuperarà el seu cambril a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè. Aquest dia, a les 10.30 h, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, presidirà la Missa amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè. Concelebrarà l’Eucaristia, Mons. Salvador Cristau, bisbe de Terrassa; Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat; els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. L’ofici religiós tindrà lloc a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, de Barcelona (c. de la Mercè, 1).

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)