El treball pastoral amb els pobres és l’objectiu del proper any litúrgic

Així s’ha anunciat al Recés Diocesà d’Advent celebrat aquest dissabte i presidit pel cardenal Omella El treball amb els pobres és l’objectiu pastoral de l’Església Arxidiocesana de Barcelona pel proper any litúrgic. Així ho ha anunciat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, al Recés d’Advent, que ha tingut lloc aquest dissabte amb totes […]

21 Nov, 2020
Església de Barcelona

Així s’ha anunciat al Recés Diocesà d’Advent celebrat aquest dissabte i presidit pel cardenal Omella

El treball amb els pobres és l’objectiu pastoral de l’Església Arxidiocesana de Barcelona pel proper any litúrgic. Així ho ha anunciat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, al Recés d’Advent, que ha tingut lloc aquest dissabte amb totes les mesures de seguretat sanitària vigents. Per aquesta raó s’ha retransmès en directe pel canal de Youtube de l’arquebisbat. El cardenal, acompanyat pels bisbes auxiliars de l’arxidiòcesi, ha fet èmfasi en la necessitat d’entomar aquest camí pastoral degut a les conseqüències i necessitats derivades de la crisi per la Covid-19.

El cardenal Omella ha recordat la vigència de l’advertiment «no estimeu només de paraula o amb la llengua, sinó amb obres i de veritat (1 Joan 3,18)» en uns moments on «l’Església serà aquell hospital de campanya que proposa el Papa si desenvolupa la solidaritat de les diferents formes de pobresa i de sofriment existents, i si és acollidora de tothom».

En aquest sentit l’arquebisbe de Barcelona ha incidit en la importància del treball i la missió evangelitzadora i assistencial que l’Església realitza, en aquests moments difícils. «Tots hem de posar temps i recursos per anunciar l’Evangeli i ajudar les persones, especialment ara que n’hi ha moltes d’afectades per la duresa de la crisi econòmica provocada per la pandèmia». Per tot plegat ha reiterat la crida a ajudar econòmicament a l’Església i, d’aquesta manera, poder combatre la pobresa ja que «tots som una gran família, on ens ajudem els uns als altres».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)