Benvingut, arquebisbe fra Octavi
Llegiu el missatge de benvinguda del cardenal Omella a l'arquebisbe electe de Barcelona.
El cardenal Omella nomena cinc nous canonges de la catedral de Barcelona
El dia 9 de gener de 2019 el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, nomenà cinc nous canonges de la catedral barcelonina. Son els sacerdots diocesans Santiago Bueno Salinas, Joan Galtés Pujol, Miquel Ramón Fuentes, Joan Rodríguez Gómez i Felip-Juli Rodríguez Piñel. La seva missió, com diu el text del nomenament, és «proveir degudament […]
18 Gen, 2019
El dia 9 de gener de 2019 el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, nomenà cinc nous canonges de la catedral barcelonina. Son els sacerdots diocesans Santiago Bueno Salinas, Joan Galtés Pujol, Miquel Ramón Fuentes, Joan Rodríguez Gómez i Felip-Juli Rodríguez Piñel.
La seva missió, com diu el text del nomenament, és «proveir degudament per a les celebracions de les funcions litúrgiques més solemnes de la catedral metropolitana de Barcelona i per realitzar les altres tasques que estableix el Codi de dret canònic».
Els nous canonges prendran possessió d’aquest càrrec en un acte conjunt que se celebrarà a la catedral basílica el dissabte 2 de març de 2019, a les 11 hores.
Breu semblança biogràfica dels nous canonges
Mn. Santiago Bueno Salinas va néixer a Barcelona el 5 de juny de 1958. És doctor en Dret per la Universitat de Barcelona i doctor en Dret Canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca. A la Universitat de Barcelona és catedràtic de Dret Canònic, i també és professor ordinari d’aquesta matèria a la Facultat de Teologia de Catalunya. És el cap del Tribunal Eclesiàstic de l’arxidiòcesi, com a vicari judicial i jutge diocesà. Des de l’any 2009 és també rector de la parròquia de la Mare de Déu de Núria, a la ciutat de Barcelona.
Mn. Joan Galtés Pujol va néixer a Barcelona el 14 de gener de 1945. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona i va cursar la llicenciatura en Història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. És professor d’Història a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i prior de la Casa de Misericòrdia de Barcelona. Des de l’any 2001 i fins al 2018 ha estat vicari episcopal de la zona pastoral primera de la ciutat de Barcelona. L’any 2018, en deixar el càrrec de vicari episcopal, fou nomenat, pel cardenal Omella, provicari general de l’Arquebisbat. També és rector, des de l’any 1992, de la parròquia barcelonina de Sant Gregori Taumaturg.
Mn. Miquel Ramón Fuentes és el més jove dels nous canonges. Va néixer a Barcelona el 14 de març de 1976. Va cursar els estudis eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya i els va ampliar a Roma. Fou ordenat prevere el 22 de juny de 2008 a la catedral de Barcelona. Ha estat viceconsiliari de la Universitat Abat Oliba-CEU i secretari general de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). Actualment és professor extraordinari de la Facultat de Filosofia de Catalunya, que forma part de la Universitat Ramon Llull. Des de l’any 2011 forma part de l’equip de formadors del Seminari Conciliar de Barcelona.
Mn. Joan Rodríguez Gómez nasqué a Carracedo (Ourense) el 28 d’octubre de 1949. Va cursar els estudis eclesiàstics i es va llicenciar a la Secció Sant Pacià, de la Facultat de Teologia de Catalunya. Fou ordenat prevere l’any 1978. Ha estat vicari i rector de diverses parròquies. L’any 1997 fou nomenat superior del Seminari Conciliar. Ha estat arxipreste de Sant Josep Oriol i membre del Consell Presbiteral. Des de l’any 2006 fou rector de la parròquia de la Mare de Déu de Betlem, a la Rambla de Barcelona. Fou també membre del Col·legi de Consultors i director de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. Des de l’any 2013 exerceix el càrrec de director espiritual del Seminari Conciliar de Barcelona.
Mn. Felip-Juli Rodríguez Piñel nasqué a Xinzo de Limia (Ourense) el 23 de gener de 1954. Fou ordenat prevere el 19 de juny de 1983 a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, en el barri barceloní del Guinardó, on va iniciar el seu ministeri parroquial. Ha estat rector de les parròquies de Sant Isidre, a l’Hospitalet de Llobregat, i de Sant Pere i de la Mare de Déu del Pilar, al Masnou. Va ser nomenat delegat diocesà per al Catecumenat l’any 2002. L’any 2013 se li va confiar, com a rector, la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, a la ciutat de Barcelona. El 3 de setembre de 2018 fou nomenat rector dels Seminaris Major i Menor de Barcelona i és director del Servei Diocesà per al Catecumenat, missions que exerceix actualment.
T’interessarà…
Seguiu-nos
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe.
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular.
Agenda
