L’Arquebisbat de Barcelona intervé tres fundacions diocesanes per garantir-ne la bona administració
Comunicat emès per l'Oficina de Comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona
El cardenal Omella ha presidit el funeral diocesà per l’etern descans de Benet XVI a la Sagrada Família
La Sagrada Família ha acollit avui, a les 17 h, la Missa funeral pel repòs etern del papa emèrit Benet XVI, que va consagrar la Basílica l’any 2010. Més d’un miler de persones han assistit a la celebració pregant pel repòs etern del Papa emèrit. La celebració eucarística ha estat presidida pel cardenal Joan Josep […]
07 Gen, 2023
La Sagrada Família ha acollit avui, a les 17 h, la Missa funeral pel repòs etern del papa emèrit Benet XVI, que va consagrar la Basílica l’any 2010. Més d’un miler de persones han assistit a la celebració pregant pel repòs etern del Papa emèrit.
La celebració eucarística ha estat presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, concelebrada per l’arquebisbe emèrit, cardenal Lluís Martínez Sistach, juntament amb els bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. Han assistit a la Missa funeral Albert Batlle, cinquè tinent d’alcaldia, Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos, Dr. Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull, i Baldiri Ros, vicepresident de Foment del Treball.
En l’homilia, el Cardenal ha remarcat, de Benet XVI, la «gran capacitat intel·lectual que va desenvolupar fins al punt de ser reconegut com un gran mestre», reconeixent que ha sabut «fer un veritable diàleg entre la fe i la cultura del nostre temps». Finalment, ha pregat pel descans etern del Papa emèrit, tot demanant «des de la finestra del cel beneeix-nos a nosaltres i intercedeix davant el Senyor perquè la nostra fe no defalleixi i siguem valents i humils apòstols de l’Evangeli».
Per accedir a l’homilia sencera, pots clicar AQUÍ.
Per accedir al material gràfic, pots clicar AQUÍ. [Font: Arquebisbat de Barcelona]
T’interessarà…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
