Davant el cas presentat sobre Josep Vendrell als mitjans de comunicació

Davant del cas presentat sobre Mn. Josep Vendrell Cortasa al diari ‘El País’ i reproduït en altres mitjans de comunicació, a continuació informem de les dades sobre les que té coneixement l’Arquebisbat de Barcelona. El 2 de gener del 2023, l’Arxidiòcesi de Barcelona va rebre de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) unes informacions del diari […]

01 Març, 2023
Església de Barcelona

Davant del cas presentat sobre Mn. Josep Vendrell Cortasa al diari ‘El País’ i reproduït en altres mitjans de comunicació, a continuació informem de les dades sobre les que té coneixement l’Arquebisbat de Barcelona.

El 2 de gener del 2023, l’Arxidiòcesi de Barcelona va rebre de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) unes informacions del diari ‘El País’ sobre persones (llavors no identificades) que acusaven Mn. Josep Vendrell Cortasa, mort el 2004, d’abusos contra menors comesos a la dècada del 1970. El 3 de gener, l’Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Abusos d’aquesta arxidiòcesi va demanar a ‘El País’ la identificació i la localització dels denunciants per a poder dur a terme la corresponent investigació, i ho va tornar a sol·licitar el 8 de febrer d’aquest any, sense resposta. La investigació de l’Arquebisbat va quedar pendent de rebre la declaració dels denunciants.

El 25 de febrer, ‘El País’ va publicar els resultats de la seva investigació periodística sobre aquest cas, no havent facilitat a aquest arquebisbat el contacte dels denunciants.

Davant les dades ara publicades, i consultada la informació disponible sobre el clergue esmentat, podem informar dels següents fets contrastats a la documentació administrativa:

  1. Josep Vendrell Cortasa, va néixer l’any 1933 i va morir el 2004. Fou ordenat el 1964 i es va incardinar a l’Arxidiòcesi de Barcelona.
  2. Els canvis i nomenaments parroquials  durant el recorregut pastoral d’aquest clergue, per si mateixos, es podien considerar els habituals en aquella època, així com la durada als càrrecs. Als nomenaments no es referencien motius especials ni fets rellevants en el context actual. No obstant això, una nota destinada a ser publicada al Full Parroquial de la parròquia de Caldes d’Estrac, el 5 de setembre de 1975, especifica que Vendrell havia demanat al Sr. Cardenal-Arquebisbe de l’època, ser rellevat del càrrec en aquella parròquia per «haver estat objecte d’una campanya que afecta la seva fama entre els feligresos», cosa que havia provocat «tensions al si d’aquella comunitat cristiana».

  3. Informació que disposem sobre els fets referits al diari ‘El País’. Aquesta informació descriu certa controvèrsia generada a Caldes d’Estrac, entre la Setmana Santa del 1975 i l’agost del mateix any al voltant de tres aspectes: la situació de la parròquia (fins i tot, amb queixes d’alguna catequista), la situació de l’escola parroquial i el comportament del rector d’aquell moment. La documentació recull:
    • Una crònica, sense signar ni datar, que recull el conflicte succeït al municipi en relació amb el pas a titularitat pública de les dues escoles parroquials (nens i nenes).
    • Dos informes del rector d’una altra parròquia propera, en relació amb aquesta controvèrsia, en què es conclou que la situació és insostenible per l’enfrontament entre Mn. Josep Vendrell i l’Ajuntament, per l’atenció i l’actitud pastoral del rector i la manifestació d’algun jove que el rector “els demanava una pràctica sexual immoral”.
    • Una carta de les religioses que portaven l’Escola parroquial (7/7/1975), adreçada a l’Arquebisbe i signada també per un representant de l’Associació de pares d’alumnes, en què defensen el sacerdot i consideren que se’l difama.
    • Una carta d’un fidel catòlic de la parròquia dirigida a l’Arquebisbe d’aquell moment (8/6/1975), en què expressa que al principi no havia donat crèdit a les acusacions d’abusos, però que ara gràcies al testimoni del seu propi fill, demana que el rector sigui retirat de la parròquia, que el desplaci “on no hi hagi cap nen. Crec que per caritat s’ha de posar a les mans d’un metge”.
  1. La documentació existent no recull cap denúncia directa de les víctimes o de les seves famílies a l’Arquebisbat. Tampoc no es fa cap menció de les decisions preses per l’autoritat eclesial.
  2. No hi ha més informació documentada els anys anteriors o posteriors als fets referits.
  3. No ens consta cap dada sobre la causa de la seva mort.

Manifestem una vegada més la nostra voluntat de contactar amb les víctimes per conèixer de primera mà tot allò relatiu a aquest cas i així poder aclarir els fets i prendre les mesures oportunes.

Perquè qualsevol víctima pugui exposar la seva versió dels fets i els seus records a l’Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Abusos de l’Arxidiòcesi de Barcelona, ​​posem a la seva disposició la següent adreça de correu: acollida@arqbcn.cat

Els protocols vigents en aquest moment haurien d’impedir que un cas d’abús es pogués produir actualment. L’Arxidiòcesi de Barcelona, ​​la seva Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Abusos i el Tribunal Eclesiàstic reiteren la voluntat i el compromís d’actuar en el present i en el futur per prevenir i, si escau, investigar, perseguir i sancionar els abusos a l’Església Catòlica en l’àmbit de la seva competència, i de col·laborar estretament amb les autoritats civils competents amb aquesta finalitat.

Per últim, manifestem novament el nostre dolor i la nostra proximitat amb totes les víctimes d’abusos que han tingut lloc al si de l’Església.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)