Decret de 24 de gener de 1979,
laics amb missió pastoral

Decret de 24 de gener de 1979, laics amb missió pastoral

Principis orientadors

En els anys que han seguit el Concili Vaticà II l’Església ha pres més consciència de ser el sagrament del Crist enmig dels homes. Perquè, així com Ell va ser enviat pel Pare al món “no per ésser servit, sinó per servir”, també l’Església se sap enviada per servir la humanitat, ajudant-la a trobar Déu, per Jesucrist, i assolir, d’aquesta manera, la plenitud de la seva vocació i la seva perfecció última.

En conseqüència, tots els membres que composen l’Església, i no sols alguns d’ells, han de sentir-se cridats a ser servidors o ministres dels seus germans, els homes, en nom i en representació del Crist. Aquesta vocació al servei que comporta el fet de ser cristià es concreta en diverses activitats, permanents o ocasionals, espontànies o institucionals. Però, d’una manera o altra, el cristià ha de practicar el seu servei o “diakonia” al món; i per això li cal descobrir el seu propi carisma, que és aquella qualitat o do de l’Esperit Sant que li permet de ser, en un o altre camp, un bon servidor dels germans.

Realitats actuals

De fet constatem que, cada vegada més, és notable el nombre de cristians i cristianes que assumeixen tasques i responsabilitats a l’interior de les comunitats eclesials; potser de moment amb una sensació de suplència dels clergues, però adonant-se progressivament que aquesta col·laboració és també una expressió de la seva corresponsabilitat com a membres actius del Poble de Déu.

Totes aquestes tasques i responsabilitats —encara que només siguin realitzades  ocasionalment— són realment actes de servei que es fan a la comunitat. Són també l’àmbit on normalment es poden exercitar els qui pensen en una dedicació més estable. I són, encara, una oportunitat que té la comunitat cristiana per poder discernir els carismes dels seus membres i exhortar-los a que els posin al servei d’alguna figura de ministeri concret.

El conjunt d’aquestes activitats de caire pastoral suara esmentades cal veure-les “en estreta connexió amb el ministeri del diaca. Es tracta d’activitats que formen una mena de constel·lació entorn dels dos grans pols de la missió eclesial: la Paraula i l’Eucaristia… i responen a la capacitat que té tot cristià de ser actiu a l’Església” (Cfr. “Els ministeris en l’acció pastoral de l’Església”, I, 5).

Un pas més

Ha estat decretada ja la instauració del Diaconat permanent al nostre arquebisbat (Cfr. Butlletí Oficial de l’Arquebisbat, gener de 1979). És, doncs, arribada l’hora de regular la institucionalització dels serveis pastorals exercits per laics, que siguin assumits oficialment per l’Església. Això respon a les conclusions 74 i 75 de l’Assemblea de preveres, que tingué lloc el mes de desembre de 1977.

Els principis i orientacions del present document són presentades a tots els cristians de la diòcesi per ajudar-los, en aquest important moment, a valorar degudament les funcions, no sacerdotals, però de primera necessitat per a la vitalitat de les esglésies i a interessar-se per la seva promoció a la diòcesi. És desitjable que, tant els preveres com el laïcat més conscient, estudiïn amb interès el present document i els altres que, entorn del mateix tema, seran

publicats. Així podran assumir amb il·lusió les possibilitats que ofereix la institucionalització d’aquests serveis per revitalitzar l’esperit cristià de les comunitats i la seva força missionera.

La Comissió constituïda a la diòcesi el març de 1978 per tal que es donessin passos concrets en aquesta línia de promoció de serveis pastorals no sacerdotals és també l’encarrcgada de l’aplicació del present decret sobre la institucionalització d’aquests serveis. Un primer pas per arribar-hi és desvetllar a la nostra diòcesi —començant pels preveres i religiosos d’ambdos sexes— l’esperit de diakonia o de servei als germans, sobretot als més petits i marginats de la societat i de la salvació. I, com una concreció d’aquest esperit, la Comissió ofereix la seva ajuda a les diverses comunitats de la diòcesi per fer que hi sorgeixin laics que vulguin acceptar un compromís estable per exercir unes funcions pastorals determinades. Aquests cristians rebran del bisbe el nomenament corresponent com a “laics amb missió pastoral”. Això es farà d’acord amb la legislació canònica vigent.

En virtut del que s’acaba d’exposar, es disposa el que segueix:

• a) El nomenament confiant una responsabilitat pastoral determinada a un laic, d’una manera estable més o menys llarga, serà feta pel bisbe. Això és exigit per la visibilitat eclesial que cal que tinguin aquests serveis; i els distingeix dels “serveis ocasionals”, que de fet poden ésser i són prestats pels laics, segons llur pròpia iniciativa i la moció de l’Esperit.
• b) El nomenament episcopal indicarà la durada i el contingut de la tasca confiada, el lloc on aquesta serà exercida i el prevere o preveres en connexió amb els quals serà realitzada. Als preveres, en efecte, pertoca una responsabilitat pròpia en la comunitat, de la que no poden abdicar, com a pastors que són del Poble de Déu.
• c) Abans d’arribar a aquest nomenament se seguirà el següent itinerari: les zones, arxiprestats, parròquies o Delegacions diocesanes presentaran, juntament amb la deguda informació, els candidats a la Comissió. Aquesta ponderarà les qualitats de les persones presentades, es preocuparà de la seva formació i preparació amb vista al compliment adequat de la missió pastoral que els serà confiada i informarà el bisbe sobre els candidats.
• d) Feta la designació episcopal, les persones nomenades seran presentades a la comunitat, per tal que aquesta conegui llur missió i compromís, i pregui per elles; és precís, en efecte, que el nomenament no aparegui com un simple acte administratiu. Això es farà durant una celebració litúrgica, d’acord amb les instruccions que donarà la Delegació de Pastoral sagramental i Litúrgia, segons les prescripcions avui vigents a l’Església. Caldrà que l’acte públic no sembli una ordenació.
• e) El Bisbat portarà un registre, on constarà el nom de les persones nomenades i les característiques de les funcions que els han estat encomanades [Cfr. supra, paràgraf b)].

+ NARCÍS JUBANY,

Cardenal-Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe

Jaume Traserra,

Secretari General

Barcelona, 24 de gener de 1979.