Normativa Canònica Diocesana

Decret 57/96 de 14 d’octubre de 1996,
la visita pastoral

DECRET 57/96. – Barcelona, 14 d’octubre de 1996

Considerant que el Directori sobre el Ministeri dels Bisbes, quan parla sobre el sentit i les finalitats de la visita pastoral (cf. 166), ens diu que aquesta és un dels mitjans més apropiats perquè el bisbe es trobi amb tots els seus fidels, tant clergues com els altres membres del Poble de Déu, per tal de conèixer-los, dirigir-los, exhortar-los a viure la fe i la vida cristiana, i, també, per comprovar l’eficiència de les estructures i altres recursos que estan al servei de la pastoral;

Atès que el Codi de Dret Canònic es refereix a la visita pastoral en els cànons 396-398 i indica que hi ha una obligació de realitzar-la, per poder governar realment la diòcesi;

Vist que el Concili Provincial Tarraconense disposa «que la visita pastoral s’adapti als requeriments i a les situacions d’avui i sigui un moment fort i dinamitzador de la comunió i de la missió d’una Església local. Que a cada diòcesi es prepari juntament amb els preveres del lloc o amb els de l’arxiprestat; al seu tom, els preveres la prepararan amb els respectius consells de pastoral» (Resolució 124).

PEL PRESENT, disposem el següent:

Primer:
1.1. La visita pastoral serà feta per arxiprestats, amb el propòsit de realitzar-la cada any a dos arxiprestats de cada demarcació, perquè sigui possible visitar-los tots en cinc anys (c. 396 del CIC);

1.2. Començarà pels arxiprestats de Rambles-Poble Sec i Vilapicina (Demarcació episcopal de Barcelona ciutat i Barcelonès sud); de Badalona nord (Demarcació episcopal de Barcelonès nord i Maresme); Montcada (Demarcació episcopal del Vallès) i Anoia (Demarcació episcopal del Baix Llobregat, del Penedès i del Garraf).

Segon: Les Pautes per a la Visita Pastoral, del 5 de setembre de 1996, que van ser aprovades pel Consell Episcopal, seran publicades al Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona.

Encomanem a Déu des d’ara, l’eficàcia de la visita pastoral amb la qual, personalment, i amb la col·laboració dels Bisbes auxiliars, impulsem un acostament més íntim i profund a les diferents comunitats i realitats diocesanes.

Ho decreta i firma l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

+ Ricard M. Card. Carles, Arquebisbe de Barcelona
Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe
P. Enric Puig i Jofra, SI, Secretari general i Canceller

PAUTES PER A LA VISITA PASTORAL

1. Elements més generals
El Codi parla de la visita pastoral del Bisbe en els cànons 396-398. És un important mitjà de govern pastoral extraordinari, que avui valorem com a ordinari. Hi ha una obligació de realitzar-la, per poder governar realment la Diòcesi. Per això cal que sigui completa, almenys cada cinc anys, feta pel Bisbe o pels Bisbes auxiliars o altres.
«Estan subjectes a la visita episcopal ordinària les persones, institucions catòliques, coses i llocs sagrats que es troben dins l’àmbit de la diòcesi» (c. 397). Se suposa ampliable amb el que diu el c. 383 sobre la sol·licitud pastoral del bisbe.
Els visitats han de correspondre a la visita amb caritat, veritat, confiança i disponibilitat, si prenem analògicament el que diu el c. 628,3 de les visites dels religiosos.

2. Elements que poden configurar-la a la nostra Diòcesi
— Serà feta per arxiprestats, intentant realitzar-la cada any a dos arxiprestats de cada demarcació, perquè sigui possible visitar-los tots en cinc anys.
— El Sr. Cardenal Arquebisbe tindrà almenys una trobada amb els preveres d’aquell arxiprestat i clourà la visita amb una celebració de l’Eucaristia en l’església major, concelebrada amb el Bisbe auxiliar i els rectors de les parròquies visitades. Serà bo que tingui, també, una trobada més informal amb els feligresos. Podria ser una eucaristia estacional: lletanies dels sants, acolliment, pregàries més àmplies, possibilitat d’ofrenes reals de les diverses parròquies allí presents…
— Generalment la durà a terme el Bisbe auxiliar encarregat d’aquella demarcació, en nom del Sr. Cardenal Arquebisbe.
— L’arxiprest farà els preparatius més immediats i acompanyarà el Bisbe auxiliar en les diverses visites. Podrà actuar ell mateix com a secretari de la visita.
— Sota la cura del Bisbe auxiliar, en una reunió dels preveres i diaques de l’arxiprestat, i també en una del Consell Pastoral Arxiprestal, —allí on existeix i es cregui convenient—, es prepararà allò que convingui i es concretaran les dates de visites i les persones, institucions i llocs que serà possible de visitar.
— Es farà una relació final de la visita, més que no pas un decret, que aplegarà els informes o relació breu (3 o 4 folis) aportats per cada rector amb l’ajut del Consell Pastoral Parroquial i que recollirà les qüestions que hagin aparegut durant la visita i que reclamin alguna mena d’acció posterior. S’aixecarà acta d’allò que es cregui convenient destacar en ordre a la millora pastoral d’aquella parròquia o d’aquell arxiprestat.

3. Els elements mínims de la visita a cada parròquia
— Una conversa personal amb el rector i, si és possible, amb tots els preveres i diaques adscrits al servei pastoral d’aquella parròquia per comentar la seva situació personal, disponibilitat, i les accions en els diversos camps de la pastoral: predicació, catequesi, sagraments, acció caritativa, moviments…
— Celebració de l’Eucaristia, a la qual ha d’haver estat convocada tota la feligresía i concelebrada per tots els preveres d’aquella parròquia i l’arxiprest. Probablement no podrà ser sempre en dissabte o diumenge. Si no és prescrita altra festivitat, amb el formulari de la missa per l’Església local, amb el prefaci del diumenge VIII de durant l’any i el rector hi proclamarà l’Evangeli.
— Trobada amb el Consell Pastoral Parroquial i el Consell d’assumptes econòmics.
— Si sembla convenient, es podrà tenir una trobada del Consell Pastoral Parroquial, ampliat amb tots els feligresos que ho desitgin, a manera d’assemblea parroquial. Si convé, que es faci dins el mateix temple parroquial, després de la celebració eucarística que ha presidit el Bisbe. En aquesta trobada es pot llegir la relació breu que s’haurà demanat a cada parròquia sobre: història del poble, o barri…; història d’aquella parròquia; situació actual de la vida pastoral en aquella parròquia; les demandes més importants que li formulen al Bisbe. Durant la lectura d’aquesta relació o en finalitzar, el Bisbe podrà preguntar o podrà ser preguntat sobre aquells o altres aspectes que es vulguin comentar o glossar.
— El Bisbe prendrà coneixement, per ell o per altri, de la situació real de l’arxiu parroquial, l’estat del temple, rectoria i locals parroquials, així com també del cementiri parroquial, ermites o altres esglésies pertanyents a aquella demarcació parroquial.
— Si és possible, visitarà més detalladament les comunitats de religiosos i religioses que hi hagi a la demarcació parroquial i tindrà un diàleg pastoral amb cada un dels grups parroquials: catequesi (adults, infants i joves); visitadors dels malalts: grup local de Càritas o d’acció caritativa i social; escoles catòliques i professors de religió a les escoles públiques; moviments d’Acció Catòlica i d’apostolat; confraries i grups de pregària; casals i grups de presència cultural o d’acció cívica; etc.
— També es podrà fer present a l’Ajuntament, entitats culturals, centres públics d’ensenyament, hospitals, presons, residències o centres d’atenció a col·lectius desfavorits…

4. Els elements mínims de la visita a cada arxiprestat
— Dues trobades amb el grup de preveres i diaques adscrits al servei pastoral d’aquell arxiprestat: una amb el Bisbe auxiliar per preparar la visita i l’altra amb el Sr. Cardenal. — Reunió amb el Consell Pastoral Arxiprestal.
— Allà on convingui, es podrà tenir una vetlla de pregària amb els joves: grups de confirmació i de postconfirmació; grups de moviments d’apostolat; centres d’esplai i agrupaments escoltes. També una trobada conjunta amb els religiosos i religioses que viuen i actuen dins aquell arxiprestat, especialment quan no sigui possible fer-los la visita a cada casa de la demarcació parroquial.
— Reunió d’avaluació amb el Consell Pastoral Arxiprestal en acabar la visita.

5 de setembre de 1996.

+ Ricard M. Card. Carles, Arquebisbe de Barcelona
Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe
P. Enric Puig i Jofra, SI, Secretari general i Canceller

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)