Decret 32/19 de 23 d’abril de 2019, aplicació del cànon 1118 a la nostra arxidiòcesi

DECRET 32/19 Barcelona, 23 d’abril de 2019

En el territori de la nostra Arxidiòcesi s’hi troben cases antigues i de llarga tradició en les quals existeix una capella, habitualment amb la pertinent autorització canònica per a la celebració de culte, freqüent o puntual. Si aquesta autorització ha estat renovada per la família propietària, pot considerar-se vigent. En dret canònic, aquests llocs de culte tenen la consideració de capelles privades, independentment de la denominació que històricament hagin rebut, i estan regulats en els cànons 1226 i 1228 del Codi de dret canònic. La seva propietat és igualment privada i no són béns eclesiàstics.

Les capelles privades no gaudeixen per se del dret de celebrar-hi noces, ja que és d’aplicació el cànon 1118; qualsevol privilegi en sentit contrari va quedar derogat pels successius codis de dret canònic (1917 i 1983).

Tanmateix, en moltes d’aquestes capelles s’ha mantingut el costum que la família pro­pietària celebri els enllaços matrimonials dels seus membres. Aquesta circumstància no pot considerar-se un dret adquirit o derivat de la concessió original de culte a la ca­pella, sinó com casos de dispensa individual basada en el costum, que és bo respectar.

En qualsevol cas, aquesta facultat o costum no pot entendre’s de cap manera concedi­da de manera genèrica perquè en una capella privada puguin celebrar-se habitualment matrimonis més enllà de les circumstàncies estrictament familiars (que cal interpretar de manera restrictiva, ja que són excepcions a llei), i menys encara en l’entorn d’una explotació d’hostaleria. En efecte, aquesta possibilitat entraria en conflicte directe amb l’acord pres pels bisbes de les diòcesis de Catalunya sobre els llocs on es pot autoritzar la celebració de matrimonis. La celebració del matrimoni és un sagrament que té la seu pròpia a l’església, per raó del seu caràcter d’acte de culte públic, i per això caldrà mantenir sempre que sigui possible allò que estipula el cànon 1118 § 1, és a dir, la celebració a l’església parroquial.

Per consegüent, a l’Arxidiòcesi de Barcelona cal aplicar el cànon 1118 de la manera següent:

1. El matrimoni entre catòlics o entre una part catòlica i una part no catòlica bate­jada s’ha de celebrar en l’església parroquial; amb llicència de l’Ordinari del lloc o del rector de la parròquia podrà ser celebrat en una altra església o oratori.»

El text legal només autoritza el rector de parròquia a atorgar llicència per celebrar el matrimoni en una altra església no parroquial o en un oratori (solen ser oratoris els llocs de culte interiors de cases religioses, d’espiritualitat o similars, en els quals l’accés dels fidels està sotmès a la decisió del seu responsable; les capelles de les cases particulars no tenen el caràcter d’oratoris: cf. cànon 1223), dins la seva demarcació parroquial.

Pel que fa a les ermites i llocs de culte tradicional similars, en què ha estat habitual fins ara celebrar-hi casaments, per aquest decret es confirma aquest mateix costum amb la condició que l’edifici sigui propietat de l’Església.

Quant a les capelles privades, els rectors parroquials no gaudeixen de potestat per autoritzar-hi matrimonis.

2. L’Ordinari del lloc pot permetre que un casament se celebri en un altre lloc convenient.

3. El matrimoni entre una part catòlica i una part no batejada pot celebrar-se a l’església o en un altre lloc convenient.»

El Codi preveu que la celebració de matrimonis en altres «llocs convenients» (cate­goria que inclou tant les capelles privades com altres indrets, com poden ser cases particulars, edificis públics, jardins, enmig de la natura, etc., i que, en tot cas, no des- diguin del caràcter sagrat de la celebració) només pugui ser autoritzada per l’Ordinari del lloc; a la nostra Arxidiòcesi, aquesta autorització tan sols la concedirà de manera excepcional el vicari general tot seguint els criteris exposats en aquest decret.

El present decret no obsta el cas de matrimoni en cas de perill de mort o d’absoluta incapacitat per acudir a un lloc sagrat, que es pot celebrar en qualsevol lloc (cf. cànons 1116, 1119).

Ho decreta i signa l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

+ Card. Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe

Màrion Roca Sagués

Secretària General i Cancellera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *