Decret 2/18 de 12 de febrer de 2018,
vademècum del rector a l’arxidiòcesi de Barcelona

DECRET 02/18.- Barcelona. 12 de febrer de 2018. festivitat de Santa Eulàlia.

Havent tractat el Consell Episcopal de l’Arquebisbat de Barcelona el document VADEMECUMDEL RECTOR que l’any 2002 van publicar’ el col·lectiu de Vicaris Episcopals de Catalunya i Balears, i havent-hi incorporat en el seu redactat noves aportacions;

PEL PRESENT decret aprovem el VADEMÈCUMDEL RECTOR A L’ARXIDIÒCESI DE BARCELONA que s’adjunta.

Ho decreta i firma l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

+ Card. Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe

Màrion Roca Sagnés

Secretària General i Cancellera

Vademécum del rector a l’arxidiòcesi de Barcelona

Introducció

Aquest Vademècum no pretén fer un recull exhaustiu de la doctrina i de les normes aplicades a la vida i al ministeri del prevere. Es tracta d’un manual pràctic que reculli criteris diocesans, tant a nivell administratiu corn pastoral, basat en la pràctica i en l’esperit evangèlic, i que oferim corn un servei als germans preveres, especialment als rectors.

Volem que ens serveixi d’ajuda a tots, perquè puguem assumir amb responsabilitat la manera de fer de rector avui, aportant intuïcions i consells pràctics, i mirant de trobar’ les eines adequades per a un millor exercici de la nostra missió.

No serà de més, però, començar’ recordant alguns punts bàsics:

a) El rector, corn tot prevere, ha de prendre consciència que, corn a participant de la missió dels bisbes, successors dels apòstols, ha estat enviat per Crist, així corn Ell fou enviat pel Pare. (1.3; 4.1)
b) El prevere ha de viure la seva configuració amb Crist sacerdot, Pastor i Cap. per construir i edificar el seu Cos, que és l’Església. Aplegarà en nom del Bisbe la família de Déu corn una fraternitat arrimada en unitat, i la conduirà.. Per al bé de la comunitat. proclamarà l’Evangeli, servirà humilment l’obra de la santificació i exercirà la caritat de Crist Pastor. (1.2: 1.4: 3.1)
c) El rector és cridat a imitar i a reviure la caritat pastoral del Crist, ja que ha estat col·locat enmig dels germans laics a fi de conduir tothom a la unitat de la caritat… Que presideixi de tal manera que, seguint l’exemple del Mestre, estigui disposat a servir i a donar la vida pels altres…

Per una banda, practicant el deure de pare i mestre, i per altra corn a germà entre els germans… S’esforçarà per fer encaixar’ les diverses mentalitats, de manera que ningú no se senti estrany en la comunitat dels fidels.. , Recordarà que els preveres són sempre part de la comunitat a la qual pertanyen com a creients, junt amb els altres germans i germanes convocats per l’Esperit. (3.2: 3,5)

d) Tindrà present que els preveres fornien una veritable fraternitat amb el Bisbe i entre ells mateixos. Que els seus vincles provenen de la gràcia de l’Orde: una gràcia que assumeix i eleva les relacions humanes psicològiques, afectives, amicals i espirituals entre els sacerdots… I que això es manifesta en les formes més variades d’ajuda mútua. (int. b; 1.1; 2.1)
e) Cal que aprofundeixi en la dimensió humana de la pròpia formació: en el tracte amb les persones i en la vida de cada dia, el sacerdot ha de créixer i aprofundir aquella sensibilitat humana que li permet de comprendre les necessitats i acollir els precs, intuir’ les preguntes no expressades, compartir les esperances i les expectatives, les alegries i treballs de la vida ordinària, ser capaç de trobar tothom i dialogar’ amb tothom. (1.6; 3.5; 3.7)
f) Al cor de la seva vocació hi posarà la caritat pastoral, que empeny i estimula el sacerdot a conèixer cada vegada més la situació real de les persones, als quals ha estat enviat; a discernir la veu de l’Esperit en les circumstàncies històriques en les quals es troba; a cercar els mètodes més adequats i les formes més útils per exercir el seu ministeri.(int. c; 3.3; 4.5)
g) De bona gana escoltarà els laics, pensarà fraternalment sobre llurs desigs, en reconeixerà l’experiència i competència de l’activitat humana, perquè amb ells pugui comprendre els signes del temps. El sacerdot estarà disposat a créixer en la consciència de la profunda comunió que el vincula al Poble de Déu… Aquesta consciència el portarà a la necessitat de suscitar’ i de desenvolupar’ la corresponsabilitat en la comuna i única missió de salvació, amb la diligent i cordial valoració de tots els carismes i les tasques, per a l’edificació de l’Església. (1.3; 2.1; 2.5; 3.9)

Capítol I. Ser i fer de rector

El rector ha de tenir present que la seva missió no es correspon amb la gestió d’una empresa particular^–, ni amb una ‘dèria’ personal. Ha de prendre consciència que la seva profunda raó de ser i de fer radica en anunciar l’Evangeli i construir’ l’Església; i que forma part d’un presbiteri, unit entoni al bisbe, amb vincles especials de caritat, de ministeri i de fraternitat apostòlica. (int. b; int. d; 2.1; 4.3)
Com a enviat del bisbe diocesà, en nom del qual i sota T autoritat del qual exerceix el ministeri, ha de dur a terme la missió d’evangelitzar, de celebrar la fe i viure la caritat. De forma periòdica i sistemàtica donarà compte al bisbe de la seva tasca ministerial, procurant mantenir amb ell una relació de respecte, lleialtat i intima confiança. Així es podrà sentir valorat i reconegut pel seu treball, i ell mateix valorarà la pròpia vocació i la dels germans, (int. a; int. b; 4.1)
El rector ha de reconèixer i promoure la funció pròpia que els fidels laics tenen en la missió de l’Església… Per això, ha de saber donar-los responsabilitats, oferir-los confiança i desvetllar els seus carismes. (int. g; 2.1; 2,5; 3,9; 5.1; 5.7)
Ha de convocar la comunitat, comportant-se no com a amo sinó com a pastor, acompanyant, servidor de la comunió eclesial, testimoni de la caritat de Crist. Això exigeix ‘ésser-hi’: que tingui el seu habitatge entremig del poble. Que cuidi la presència. que sigui localitzable, proper, assequible. Que no esperi passivament que la gent s’hi acosti; que sigui acollidor, capaç de fer-se trobadís. (int. b; 3.11; 4.11)
Que assumeixi com a propi el projecte diocesà de pastoral, i col·labori decididament per dur-lo a terme. Tingui presents els objectius diocesans, com el Pla de Pastoral, beu d’acord amb els altres preveres, acceptant de bon grat la coordinació de l’arxipreste i del vicari episcopal.(2.1; 4.7)
Posarà tots els mitjans per fer-se proper a tots. Que sigui sol·lícit en F acompanyament de les persones més responsables i actives, per tal d’alimentar la seva fe.Que tingui un esment preferencial vers els malalts, els ancians i els pobres, i ajudi a crear un clima de convivència i mútua acceptació, a l’interior de la pròpia comunitat, envers els visitants, immigrants i transeünts¹⁹. Que busqui iniciatives per acostar-se als allunyats; joves, universitaris, obrers…

Fins i tot davant les demandes que no responguin a una motivació cristiana adequada, mantindrà un tracte respectuós i pacient, a fi d’ajudar les persones que s’acosten a avançar en el seu procés, (int. c; 3.7; 3,11)

Vetllarà per la dignitat i la pedagogia del llenguatge, especialment en la litúrgia, i també pel que fa a la imatge, als signes i altres elements (com la megafonia. la música ambiental, la il·luminació, etc.).
El rector procurarà una ordenada col·laboració amb els religiosos i religioses, per ajudar a fer una pastoral de conjunt veritablement evangelitzadora. (2.4)
L’experiència ens ensenya que -en la major part de casos, i després d’un temps prudencial- els canvis de parròquia dels preveres són positius, tant per a la comunitat com per al mateix rector.
Quant a la necessària prudència pastoral, cal que -sobretot a l’hora d’un canvi a la parròquia- respecti el llegat del prevere anterior, i el valori. (3.4; 4.4)

Capítol II. El rector a l’Arxiprestat

Que el rector visqui en estreta relació amb els altres preveres i agents de pastoral, amb qui ha de dur a terme un projecte compartit, amb criteris conjunts i pautes comunes, seguint l’orientació del bisbe. Que estigui disposat a col·laborar amb els agents pastorals de les parròquies veïnes. (int d; 1.1; 1.3; 3.1; 3.9; 4.2; 4.3; 4.7)
Que tot prevere se senti compromès a integrar-se a l’arxiprestat, al seu treball i als seus objectius. Que senti com un deure ineludible l’assistència a les reunions, tant de preveres corn les conjuntes amb els laics, i que estigui disposat a acceptar responsabilitats dins l’àmbit arxiprestal. (4.8; 4.12)
Que participi activament a les consultes, doni resposta als qüestionaris, prepari els ternes que s’han de tractar, per tal d’elaborar criteris pastorals i normativa pràctica. (4.2)
Que tingui presents aquests criteris en la seva relació amb les altres comunitats o grups no parroquials: col·legis, congregacions religioses, etc. (1.8)
Juntament amb l’arxipreste i els altres preveres, religiosos, diaques i laics, ajudarà a organitzar’ el Consell pastoral arxiprestal, i participarà en el seu funcionament.
Que conegui i compleixi les normes establertes a la zona pastoral, i que consulti amb l’arxiprestat, abans de prendre decisions de certa transcendència.

Capítol III. Les actituds pastorals del rector

El prevere caldrà en primer lloc que se senti profundament arrelat en Crist, sense l’amor del qual no tindria raó de ser la seva existència ni la seva tasca en l’Església i en el món. (int. b)
El rector, com els altres preveres, es deixar à omplir’ de l’esperit de l’Evangeli. No es voldrà erigir’ en arno de ningú, ni en centre de res. Viurà la seva missió, disposat a servir, (int. c)
El rector, com a bon pastor, ha d’estar disposat a observar, escoltar i mirar, per tal de poder conèixer millor la realitat: les persones, els seus problemes, les seves capacitats, (int. f; 4.5)
De manera particular, quan arriba un rector nou a una parròquia. respectarà les persones, els grups i els estils que trobi. No farà tabula rasa del que s’hagi fet abans. (1.10; 4.4)
Amb actitud oberta i contemplativa, s’inserirà a la comunitat. Com a ciutadà, s’implicarà en la vida i en les preocupacions del poble o barri. Des de la mirada de fe, es mantindrà al corrent de la problemàtica social, participant i col·laborant amb les entitats i associacions del seu entorn, evitant qualsevol tipus de partidisme, (int. e; 1.4; 3.7)
Aportarà a les persones i els grups de la comunitat un esperit de discerniment i de justa crítica; no encomanant desànims ni amargors, que sovint provenen de la pròpia història i de les reaccions personals.
Sempre disposat a acollir i dialogar, no adoptarà l’actitud negativa del ‘funcionari’. Sentirà com a seva la situació dels més pobres i necessitats, preocupat per les angoixes i les esperances de la gent. I no prendrà decisions precipitades, sense consultar les persones i els organismes competents (Càritas, Consell de Pastoral, assistents socials…), (int. e; 1.6; 3.5)
Alliberat i alliberador, estarà animat a comunicar estímul i esperança. Que no es deixi guanyar per les ‘primeres impressions’, ni arrossegar per anàlisis purament ‘sociològiques’ o per criteris derrotistes.
Que estigui convençut de la missió dels laics en la pastoral. Que els animi a la reflexió i la pregària. Que estimuli la corresponsabilitat de tots, ajudant a la seva formació i donant-los autonomia i confiança.

Que exerciti la paciència de saber esperar, que demana tot procés de creixement. Que desvetlli carismes i delegui tasques. Que vulgui aprendre dels altres i respecti l’itinerari de cada grup. Que sigui capaç de fer convergir’ estils, línies i mentalitats diferents. (int. g; 1.3; 2.1; 2.5; 3.11)

Que creï i promogui grups d’acció, de manera que la fe celebrada es manifesti en una fe viscuda, enmig de la societat i la vida pública. Tot això, superant la temptació de l’activisme.
Que reflexioni i treballi en equip, en actitud de germanor. Quant al Consell Parroquial de Pastoral, que el presideixi i animi, no com qui se situa per damunt ni al marge, sinó com un servidor, (int. d; 1.4: 4.3)

Capítol IV. Els mitjans pastorals del rector

És de capital importància que el prevere se senti valorat i reconegut per la missió encomanada i pel servei que fa. Per això, cal insistir en 1’acompanyament cordial i sincer de part del bisbe i dels vicaris, com també de la mateixa comunitat parroquial. (int. e; 1.2)
El rector haurà de programar l’agenda, de manera que no li manqui temps per a la pregària, la lectura organitzada, l’estudi. Que estigui motivat per participar en les jornades de formació permanent, en els exercicis espirituals, recessos, etc. Només així podrà mantenir l’entusiasme pastoral, el tremp evangelitzador. (2.1:2.2; 3.1; 4.9)
El rector fomentarà l’amistat i el sentit d’equip amb els altres preveres, i cuidarà la qualitat de les relacions amb els diferents agents de pastoral. També es procurarà que hi hagi intercanvi d’experiències, i de manera molt especial una informació transparent a tots els nivells: pastoral, organitzatiu, econòmic… (int. d; 1.1; 2.1; 4.10)
Serà molt útil, a l’hora d’un canvi de rector, tenir elaborada una memòria que reculli els trets configuradors de la parròquia viva, el que en diem ‘una comunitat amb rostre’: els diversos grups, els processos seguits, etc. D’aquesta manera s’ajudarà a la continuïtat, sempre que s’hagi mantingut la línia diocesana, i no s’estarà a mercè de les dèries del rector de tom.

És convenient deixar passar un temps prudencial per promoure els canvis que consideri necessaris, deixant de banda tota comparació amb els antecessors i evitant qualsevol comentari despectiu. (1.10; 3.4)

Tindrà al seu abast els estudis i instruments d’anàlisi, les enquestes i estadístiques que hagi realitzat la diòcesi o parròquia, com també les que provinguin de l’Administració civil. (3.3)
Procurarà que es doni a tota l’acció pastoral un temps per a la seva planificació, i per a la seva posterior avaluació. De manera que se superin les actituds d’improvisació o emergència. Per això caldrà, ja abans de començar cada curs, preparar i conjugar les agendes: a nivell parroquial, arxiprestal, diocesà. (4.12)
Ha de conèixer i valorar’ el Pía Pastoral Diocesà, les disposicions diocesanes, els directoris interdiocesans, i les línies que ofereixen els moviments i les associacions a cada diòcesi, procurant adaptar-hi els criteris d’acció pastoral de la parròquia i dels grups. (1.5:2.1; 2.6)
Amb l’ajuda de l’Arxiprestat, i seguint les orientacions diocesanes, programarà especialment la formació adreçada als agents de pastoral i a tots els qui la requereixin. de manera que es pugui oferir de forma esglaonada, segons els distints nivells. Aquesta programació estarà d’acord amb el Pla diocesà i amb els projectes de les delegacions. (2.1; 2.3: 2.5; 3.9; 3.11)
Ha de saber aprofitar els recursos que la diòcesi ofereix: converses, resums d’articles o d’alguns capítols de llibres, ponències per a formació permanent, A aquest efecte, els vicaris episcopals i els arciprestes, li facilitaran aquest material. (4.2; 5.6)
És deure del rector passar les informacions de tots els projectes i activitats pastorals, perquè puguin ser aprofitades pels membres de la comunitat. (4.3; 5.3; 5.11)
A la casa rectoral i a l’església, tindrà exposats els horaris, les adreces i els telèfons dels diferents serveis, per tal de fer efectiva la disponibilitat per part dels responsables de la pastoral parroquial, (int. b; 1.4; 1.6; 5.5)
Tant el rector com els altres responsables de la pastoral parroquial posaran els millors mitjans per compartir i revisar la tasca que duen entre mans, de cara a aconseguir més eficàcia i a potenciar la unitat en els arxiprestats. (2.1; 2.2; 4.6)

Capítol V. Altres mitjans al servei de la pastoral parroquial

Mitjans organitzatius

El rector comptarà amb la col·laboració de tècnics en administració, economia, informàtica, per a una més efectiva organització de la parròquia. (3.9; 5.7)
Disposarà d’espais adequats per a l’acollida de les persones i els grups, per mantenir ordre en els arxius, despatxos,
Posarà especial atenció als mitjans actuals d’informació i comunicació (fax, correu electrònic, programes de gestió parroquial per a ordinador, ). Convé que hi hagi alguna persona entesa que rebi la delegació per a aquestes tasques. (4.10)
El rector, cada diumenge i cada festa, té l’obligació d’aplicar la missa per al poble que té confiat.
Procurarà que els taulers d’anuncis i els webs parroquials es vagin posant al dia. I que hi hagi comunicacions fluides per a les persones de la comunitat (fulls, pòsters, correus electrònics). (4.10; 4.11)
Tindrà al dia els llibres de registres de sagraments i els llibres de comptabilitat. Recordarà que cal fer les anotacions marginals amb motiu dels sagraments de la confirmació, el matrimoni, l’orde sagrat i la professió religiosa. Procurarà el manteniment dels arxius parroquials i els béns patrimonials, propietat de la diòcesi. Entre altres coses, guardarà degudament catalogat el Butlletí Oficial del Bisbat, i tindrà a mà les publicacions que hagi editat la parròquia, les actes del Consell Parroquial, de les visites pastorals, etc. (4.9)

Mitjans administratius i econòmics

Cal que a cada parròquia lii hagi constituït el Consell d’Assumptes Econòmics.El rector donarà la màxima participació i confiança als seus membres, perquè ells mateixos o altres de la comunitat s’encarreguin de l’assessoria fiscal, de la rendibilitat dels recursos, de les obres o reformes per adequar els immobles, els inventaris, les assegurances, la responsabilitat civil, etc. (5.1)
La parròquia té personalitat jurídica pròpia. Cal, però, sol·licitar la corresponent autorització per a la venda de béns, signatura de convenis o contractes que afectin béns patrimonials de la parròquia. És una obligació del rector comptar amb l’autorització de la Delegació Diocesana de Patrimoni a l’hora de dur a terme obres majors, i amb l’autorització del Consell Diocesà d’Assumptes Econòmics, quan es tracta de despeses importants.
Diferenciarà clarament entre l’economia personal del rector i l’economia parroquial. Que hi hagi llibretes i comptes totalment separats només per a l’administració de la parròquia, i que els llibres de pressupostos i balanços siguin transparents i assequibles a tothom.
Reflexionarà el tema dels estipendis i aranzels amb els altres preveres, tot seguint la normativa diocesana, per tal de defugir una imatge mercantilista dels sagraments i les celebracions, i d’aconseguir una major igualtat en la retribució econòmica dels preveres.
Presentarà a l’administració diocesana els pressupostos i balanços parroquials, dins el termini establert per l’ecònom diocesà. Lliurarà, quan escaigui, les col·lectes manades. Farà, en el termini que cada diòcesi proposa, l’aportació de la fracció corresponent de la quota per al Fons Comú Diocesà.
Procurarà una informació periòdica de l’estat de l’economia parroquial (projectes i balanços) al Consell d’Assumptes Econòmics de la parròquia; i almenys anualment el farà públic per informar-ne tota la comunitat. (4.10)
Vetllarà pel manteniment del patrimoni parroquial (mobles i immobles), i per la custòdia i la conservació del patrimoni artístic i documental. I, amb l’ajuda de l’Administració diocesana, procurarà solucions que ofereixin més garantia de seguretat dels béns esmentats. Caldrà que guardi els inventaris, o els faci nous si no existeixen, posar-los al dia i enviar-ne còpia a l’Administració diocesana.

En el moment d’un canvi de rector, el que cessa presentarà al nou rector l’inventari dels béns de la parròquia i l’estat de comptes, i ho signen tots dos. Igualment pot presentar un resum o “consueta” de les activitats parroquials, amb noms i adreces dels responsables pastorals.

Annex

Una bibliografia per ai rector

Concili Ecumènic Vaticà II (1963- 1965). De manera particular:
- Constitució Lumen Gentium, 28. (LG)
- Decret Christus Dominus, 28-31. (CD)
- Praesbyterorum Ordinis. (PO)
- Apostolicam Actuositatem, 25. (AA)
- Ad Gentes, 39.
Codi de Dret Canònic, especialment cn. 528-537 (1983). (CIC)
Pastores Dabo Vobis, Exhortació Apostòlica del Papa Joan Pau II (1992). (PDV)
Concili Provincial Tarraconense (1995): 25-26. 62-63. 128-129. 149-152. 160- 162. (CPT)
Constitucions Smodals de l’Església de Mallorca (1999): 2.3.1-2.3.4; 4.1.5, C-D; 4.2.27-4.2.49: 4.3.13- 4.3.16; 5.1.3; 5.2.19-5.2.20.
Directori de la Parròquia. Directori de l’Arxiprestat. Els Bisbes de Catalunya, Barcelona, Claret, 2001 (Documents del Magisteri, 36).
Vadentecum del Rector. Col·lectius de Vicaris Episcopals de Catalunya i Balears, dins Quaderns de pastoral. Barcelona, Centre d’Estudis Pastorals, 2002, núm. 184, pàgines 47-58.
Congreso sobre la Parroquia Conferencia Episcopal Española, Madr id. Edice. 1988.
La formación para el ministerio presbiteral. Conferencia Episcopal Española. Madrid. Edice, 1996.
La formación del sacerdote del Tercer Simposio de formación sacerdotal, Sevilla, 27-30 de setembre de 1999. Especialment “La formación pastoral”, de Raúl Berzosa Martínez, pàgines 275-298. Madrid. PPC. 2000.
Joan Bestard. Corresponsabilidad y participación en la parroquia. Madrid, PPC. 3a edició Especialment, pàgines 92-96.