Una vocació amb futur

(Diumenge, 20/03/2011)

En coincidència amb la festa de Sant Josep, aquest dissabte i aquest diumenge celebrem el Dia del Seminari, marcat aquest any per una ordenació de preveres a la basílica de la Sagrada Família. El lema del Dia del Seminari d’aquest any és “El sacerdot, do de Déu per al món”.

Però sembla que el món d’avui, sobretot als països de l’Europa Occidental, no estigui gaire disposat a acceptar aquest do. El Sant Pare, amb motiu de la celebració de l’Any Sacerdotal, va decidir, l’octubre de l’any passat, escriure una carta a tots els seminaristes de l’Església catòlica.

Benet XVI inicia aquesta carta amb una anècdota de la seva joventut. Quan el desembre de 1944, el jove Joseph Ratzinger fou cridat al servei militar, el comandant de la companyia els va preguntar a cadascú què volien ser en el futur. Ell va respondre que volia ser sacerdot catòlic. El subtinent va replicar: “Doncs heu de triar una altra cosa. A la nova Alemanya ja no calen capellans”.

“Jo sabia –diu el Sant Pare- que aquesta nova Alemanya estava arribant a la fi, i que després de les devastacions tan enormes que aquella bogeria havia portat al país, hi hauria més que mai necessitat de sacerdots”. Benet XVI afegeix que “també ara hi ha molta gent que, d’una manera o d’una altra, pensa que el sacerdoci catòlic no és una professió amb futur, sinó que pertany més aviat al passat”.

Malgrat aquest sentiment d’avui, la realitat és que el sacerdoci té futur perquè –com diu el mateix Sant Pare en l’inici de la seva carta als seminaristes- “també en l’època del domini tecnològic del món i de la globalització, les persones continuaran tenint necessitat de Déu, del Déu manifestat en Jesucrist i que ens reuneix en l’Església universal, per aprendre amb ell i per mitjà d’ell la vida veritable, i tenir presents i operatius els criteris d’una humanitat vertadera”.

Déu és vivent i necessita homes que visquin per a ell i que el portin als altres. El sacerdot té futur perquè ens ofereix la Paraula i els sagraments, perquè ens porta Jesucrist, la seva gràcia, el seu perdó, i amb això un sentit superior a la vida i una esperança ferma de vida eterna en Déu.

Per això, dirigint-me als preveres ordenats amb motiu d’aquest Dia del Seminari, i pensant en els nostres seminaristes i en els sacerdots que els acompanyen en la seva formació humana, intel·lectual, espiritual i pastoral, els dic les mateixes paraules de Benet XVI: “Vosaltres, benvolguts amics, heu decidit entrar al Seminari i, per tant, us heu posat en camí cap al ministeri sacerdotal a l’Església catòlica. Heu fet bé. Sí, té sentit ser sacerdot: el món, mentre existeixi, necessita sacerdots i pastors, avui, demà i sempre”.

Dono les gràcies als joves del nostre Seminari, que es preparen per esdevenir un do de Déu al servei de les nostres comunitats cristianes. Dono les gràcies als sacerdots ordenats en aquesta festa de Sant Josep. El nostre Seminari és una institució ben viva que compleix amb fidelitat a l’Església la funció de formar els sacerdots del present i del futur. Per això, amb motiu del Dia del Seminari, us demano per al Seminari el recolzament humà i espiritual, i també l’ajut material que necessita perquè pugui continuar complint la seva missió al servei de tota la diòcesi. I invito els esposos cristians que preguin demanant al Senyor que, si és la seva voluntat, cridi a algun dels seus fills per a aquesta vocació. I als nostres joves cristians que es preguntin si aquest pot ser el seu camí en la seva vida.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO