Una gran catequesi en pedra

(Diumenge, 10/10/2010)

  Els coneixedors de la vida de Gaudí ens diuen que un dels seus llibres de capçalera era el titulat L’Any Litúrgic, de l’abat dom Prosper Guéranger, un llibre que va tenir una gran divulgació entre els estudiosos i els fidels a l’inici del segle XX a Catalunya.

Gaudí era un admirador de la litúrgia cristiana i de la seva estètica. Això explica que projectés el temple de la Sagrada Família com una gran catequesi de l’Església, talment com aquesta s’expressa en el curs de l’any litúrgic. Si contemplem el temple per fora, amb els divuit campanars i les seves façanes i murs, ens trobem amb la realitat de l’Església: la torre més alta o campanar de Jesucrist; al mig, flanquejant-la, els quatre evangelistes; en l’absis, com a si matern, la Verge Maria; i els dotze apòstols, distribuïts en grups de quatre a cada una de les tres façanes principals: Naixement, Passió i Glòria.

S’ha dit que una de les innovacions genials de Gaudí va ser treure el contingut dels retaules interiors i passar-lo a l’exterior, a les façanes. Per això, cada façana és com un gran retaule que ofereix al visitant o al fidel la contemplació dels misteris de la infància, la passió i resurrecció del Senyor, el seu missatge de vida en les benaurances i els sagraments, la professió de fe, i la creació i la glorificació de la humanitat (façana de la Glòria). La contemplació continua en els murs i els finestrals, on veiem les figures dels sants i les santes, decorats com a fruits de l’Esperit Sant. I en els finestrals majors, s’hi poden veure els símbols eucarístics.

Si contemplem el temple per dins, que és l’espai de la celebració, també hi trobem el misteri de l’Església. La construcció de la nau està inspirada en la visió del profeta Ezequiel – en el capítol 47- i en la visió de la Jerusalem celestial, que trobem en el capítol 22 del llibre de l’Apocalipsi.

Quan el visitant entrarà en la nau es trobarà com davant d’un bosc de palmeres. Però cada un d’aquest arbres –les columnes- està dedicat a una Església particular. En aquest sentit hi són totes les diòcesis , tant d’ací com d’arreu del món. Gaudí va pensar un temple veritable catòlic i universal, per això hi va simbolitzar els cinc continents del món i té tant sentit que sigui el Sant Pare qui presideixi la seva dedicació.

Encara amb referència a les columnes, cal dir que en conjunt són cinquanta-dues. Són tots els diumenges de l’any. Les que envolten el presbiteri estan dedicades a l’Advent i a la Quaresma; les quatre del creuer, a Nadal, Rams, Pasqua de Resurrecció i Pentecosta; les del transsepte, al temps pasqual; i l’espai de les cinc naus als diumenges de tot l’any.

Tot això, ni que sigui dit sumàriament, justifica que puguem dir que la Sagrada Família és un temple únic en el món per la seva simbologia bíblica i litúrgica, i també per les innovacions pròpiament tècniques utilitzades en la seva construcció. La seva simbologia religiosa explica que un nunci del Sant Pare a Espanya, monsenyor Rangonesi, quan l’any 1915 visità el temple i va poder escoltar les explicacions de llavis del mateix Gaudí, al final de la visita li digués entusiasmat: “Vostè és el Dant de l’arquitectura!”.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO