Una alternativa a la crisi

(Diumenge, 28/07/2013) En les jornades organitzades per Càritas Diocesana de Barcelona el passat mes de maig sobre “Les veus de l’Església en temps de crisi”, no només es va voler fer un diagnòstic realista, sinó també proposar alguns camins per a una possible teràpia. Cal escoltar totes les veus per tal d’encertar. Ens hi juguem […]

24 Jul, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 28/07/2013)

En les jornades organitzades per Càritas Diocesana de Barcelona el passat mes de maig sobre “Les veus de l’Església en temps de crisi”, no només es va voler fer un diagnòstic realista, sinó també proposar alguns camins per a una possible teràpia. Cal escoltar totes les veus per tal d’encertar. Ens hi juguem molt en el present i amb vista al futur a curt termini.

Les veus de l’Església en aquests temps de crisi econòmica i financera ens diuen que en el fons d’aquesta crisi hi ha una crisi de valors i de fe. S’han oblidat els grans valors humans –molts dels quals amb arrels cristianes- del compromís, l’honestedat, la honradesa, el bé comú de la societat per sobre dels interessos propis, l’esforç, l’austeritat, etc.

Això és el que ha engendrat els sofriments actuals. Hem d’eradicar les causes per acabar amb els efectes. La crisi actual hauria de servir per posar les condicions per no tornar-hi. Poc n’haurem après si no aprofitem les lliçons que ens pot deixar.

Crisi de valors humans, sens dubte. Tanmateix també és una crisi de fe. Quan les persones abandonen Déu, es perden a si mateixes. Quan volen construir una societat sense Déu, acaben deshumanitzant-se, perquè obliden la gran pregunta de Déu a Caïm, que travessa tota la història humana: “Què n’has fet del teu germà?”

Per això, la crisi actual pot ser un anunci i una invitació a l’esperança si hi posem tot el que podem per part nostra, dels polítics, de les institucions humanitàries i religioses, de tota la societat civil. Les paraules i els gestos del papa Francesc –que aquests dies hem escoltat d’una manera especial en el seu viatge a Brasil- han suscitat una il·lusió que ha de ser un actiu no només per als catòlics sinó també per a tota la societat actual. Una  treballadora social ho va dir amb una claredat que em va impressionar: “Hi ha  alternatives econòmiques que permeten generar llocs de treball i obrir canals de participació, però cal la implicació i el compromís de tots, i això no ens ho donaran només les solucions tècniques, si aquestes no van acompanyades de un fort impuls ètic”. Cal superar l’actual precarietat del discurs ètic, de tan nefastes conseqüències per a tota la societat.

Les veus de l’Església en aquest temps de crisi han de ser la proclamació i difusió de la doctrina social de l’Església, que pot ser una bona alternativa a la crisi econòmica i financera que vivim per trobar solucions i evitar que, un cop superada la crisi, hi tornem a caure. El cardenal Renato Raffaele Martino, que participà en les jornades celebrades a Barcelona i ha estat el principal artífex de la presentació sistemàtica d’aquesta doctrina social cristiana, en un llibre titulat precisament Compendi de la Doctrina Social, diu, amb un punt d’humor, que “la doctrina social és el secret més ben guardat per l’Església”.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)