Un gran testimoni d’amor a l’Església

(Diumenge, 20/02/2011) S’escau aquest any el bicentenari del naixement del carmelita català pare Francesc Palau i Quer, nascut a Aitona l’any 1811, fundador de dues congregacions religioses molt presents a la nostra diòcesi i actualment també en altres països: les Carmelites Missioneres Teresianes i les Carmelites Missioneres. El pare Palau ingressà al Seminari de Lleida […]

19 Febr, 2011
Església de Barcelona

(Diumenge, 20/02/2011)

S’escau aquest any el bicentenari del naixement del carmelita català pare Francesc Palau i Quer, nascut a Aitona l’any 1811, fundador de dues congregacions religioses molt presents a la nostra diòcesi i actualment també en altres països: les Carmelites Missioneres Teresianes i les Carmelites Missioneres.

El pare Palau ingressà al Seminari de Lleida als 17 anys, on va romandre durant quatre anys. Santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu el varen fascinar i per aquest motiu es va fer carmelita descalç. Malgrat el trasbalsament provocat per les disposicions civils sobre l’exclaustració de l’any 1835, el pare Palau fou tota la vida un veritable carmelita, i va unir la vocació contemplativa amb l’apostolat, especialment amb la dedicació a la formació cristiana i a l’ajuda als malalts.

En la vida del pare Palau i Quer hi ha un aspecte molt admirable: fou un gran servidor de l’Església. El Papa Joan Pau II, en l’homilia de la beatificació del pare Palau, el dia 24 d’abril de 1988, a Sant Pere del Vaticà, va posar en relleu aquest riquíssim contingut de la vida i l’obra del nou beat. El Papa digué que Francesc Palau va fer de la seva vida sacerdotal una ofrena generosa a l’Església. Durant les seves llargues hores de pregària –tant a Aitona, com al lloc d’Eivissa conegut com Es Vedrà- va estar sempre concentrat en el misteri de l’Església.

El beat pare Palau ens ha deixat uns escrits sobre l’Església que en opinió de molts representen una visió que s’avança –cent anys abans- a la rica doctrina que sobre l’Església ens ha donat el Concili Vaticà II. Ell es dedicà al servei de l’Església amb entusiasme perquè la sentia com una mare tendra i amorosa, i l’estimava com una esposa pura i santa.

En aquest sentit, el pare Palau és per a nosaltres, encara avui, un gran testimoni d’amor a l’Església. Certament, l’Església és la nostra Mare en l’esperit, perquè ens ha engendrat a la vida de fills i filles de Déu, i ella alimenta aquesta vida amb la Paraula de Déu, amb l’Eucaristia i amb els altres sagraments. Tots hem d’estimar la nostra santa Mare Església, com estimem la nostra mare que ens ha donat la vida corporal. “La meva missió –escrivia el pare Palau- és anunciar al poble que tu, Església, ets infinitament bonica i amable i predicar que t’estimo”. I ell era molt conscient que en l’amor a l’Església es  realitza el gran manament cristià de l’amor a Déu i de l’amor als germans.

En moments com els que estem vivint d’indiferència religiosa, de privatització de la religió, de poc interès pels valors i continguts religiosos, tenim tots el perill de perdre el tremps, de dormir-nos, de rebaixar l’esperit missioner i evangelitzador. En definitiva, d’allunyar-nos de l’esperit i del carisma del pare Palau que tant han enriquit l’Església.

Francesc Palau i Quer fou sens dubte un contemplatiu, un home de pregària, un ermità – tant a la coneguda com la Cova del pare Palau, a Aitona, com al lloc d’Es Vedrà, a Eivissa-, però al mateix temps fou un home d’acció, en diverses iniciatives apostòliques, entre les quals cal destacar la famosa Escola de la Virtut, una catequesi d’adults, que ell impartia amb una massiva assistència, o a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, perquè li demanà el bisbe Costa i Borràs. La toponímia barcelonina ha recuperat el nom dels Penitents amb que fou batejat el centre assistencial creat pel pare Palau al peu del Tibidabo, a la que llavors era la barriada de la Santa Creu de Vallcarca.

Per a les religioses de les dues congregacions fundades per ell i per a tots, el bicentenari del pare Palau i l’any jubilar que vàrem inaugurar a la catedral el passat 29 de desembre és una invitació a imitar-lo sobretot en el seu amor a la santa Mare Església.      

 

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)