Sentit cristià de les vacances

(Diumenge, 08/08/2010)

A l’Evangeli de Marc trobem un passatge en què es narra que després d’uns dies d’especial fatiga, el Senyor digué als deixebles: “Veniu amb mi a un lloc solitari i descanseu una mica”. Ja que la paraula de Crist mai no està vinculada tan sols amb el moment en què la pronuncia, crec que constitueix també una invitació a viure cristianament el fet de les vacances. Per descomptat per aquelles que puguin fruir-ne, cosa no pas possible per a molts, especialment en aquest temps de crisi econòmica.

Benet XVI, arribat el temps estiuenc, cada any dedica unes reflexions a les vacances en les seves paraules a l’hora del rés de l’Àngelus. Tinc a mà les que digué el 8 de juliol de 2007: “És temps de vacances i demà partiré cap a Lorenzago di Cadore, on seré l’hoste del bisbe de Treviso, a la casa que ja acollí el venerat Joan Pau II. L’aire de la muntanya em farà bé –així ho espero- i podré dedicar-me més lliurement a la reflexió i a la pregària”.

Aquestes paraules ens indiquen ja una primera finalitat de les vacances. A la vegada que un temps de distensió hauria de ser un temps per a l’esperit, un temps per a la lectura, un temps per a reposar forces no solament físiques, sinó també –i sobretot- espirituals.

A aquesta finalitat s’hi referia el papa en l’al·locució que he citat. Recordem les seves paraules: “Desitjo a tots que puguin fer vacances, especialment als que en senten més necessitat, per a refer les energies físiques i espirituals, i renovar un contacte saludable amb la natura. La muntanya, en particular, evoca l’enlairament de l’esperit vers les altures, vers el grau alt de la nostra humanitat que, per desgràcia, la vida diària tendeix a  rebaixar”.

El descans ocupa en la tradició judeocristiana un lloc d’honor. El repòs setmanal del diumenge –ampliat al cap de setmana- i el repòs anual de les vacances constitueixen uns èxits molt considerables de la nostra societat. Malauradament, ambdues realitats en els nostres dies són molt erosionades.

Cada dia hi ha més persones que han de treballar en diumenge per tal d’atendre els serveis públics: hospitals, hotels, museus, centres de diversió, etc. Aquesta realitat es dóna d’una manera especial a la nostra arxidiòcesi perquè té una ampla zona turística. I el període estival ofereix unes possibilitats de treball a persones que potser no disposen d’aquesta possibilitat durant la resta de l’any.

El descans és també un bé escàs, del qual malauradament molts no en poden disposar. Raó de més per tal que, els qui disposin d’aquesta possibilitat, la visquin amb sentit de responsabilitat, com una oportunitat per créixer com a persones i com a cristians.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO