Sant Pau a l’Areòpag d’Atenes

(Diumenge, 19/08/2012)

Durant el passat mes de maig vàrem celebrar a Barcelona una de les sessions de l’anomenat Atri dels Gentils, una proposta de diàleg i d’acostament a la cultura actual que el Sant Pare ha proposat a tota l’Església i que ha assumit i realitza el Pontifici Consell de la Cultura, que dirigeix el cardenal Gianfranco Ravasi.

Si torno sobre aquesta celebració és per recordar quines lliçons n’hauríem de treure i també per fer referència a les indicacions que en aquest sentit ens ha deixat el mateix cardenal Ravasi en unes declaracions seves sobre la celebració de l’Atri dels Gentils de Barcelona 2012. Els esdeveniments de l’actualitat es produeixen ara amb tanta rapidesa que és fàcil oblidar els fets passats, fins i tot si són recents, i també el seu missatge.

Com a expert en el coneixement de la Bíblia, el cardenal Ravasi ha trobat  l’esperit de l’Atri dels Gentils en una pàgina del Nou Testament: quan sant Pau és portat a parlar a l’Areòpag d’Atenes, fet que és narrat en el capítol 17 del llibre dels Fets dels Apòstols.

Pau, a Atenes, conversava amb alguns filòsofs epicuris i estoics. Alguns, no gaire amables amb ell, es preguntaven: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I d’altres deien: “Sembla un predicador de divinitats estrangeres.” “Parlaven així –diu la Bíblia- perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. Llavors se l’endugueren amb ells i el van portar a l’Areòpag tot dient-li: ‘Podríem saber que és aquesta doctrina nova que tu ensenyes?’”

Aquesta és la pàgina bíblica que, segons el cardenal Ravasi, inspira aquesta iniciativa de diàleg amb la cultura d’avui. I per això ha dit que “si imaginem sant Pau a l’Areòpag d’Atenes parlant a un grup de grecs i fent servir un llenguatge que pugui ser comprès, el veurem parlant del poeta Arat, del filòsof Cleant… Per tant, també avui dia hem de fer que aquest anunci cristià parli un llenguatge que sigui comprensible fins i tot per als qui no creuen perquè puguin interrogar-se sobre el significat de la vida, de l’ésser i l’existència”.

L’Atri dels Gentils és sobretot un espai de trobada i de diàleg entre veus diferents i entre visions del món diverses, aprofundint sobre un tema determinat d’interès comú. Sempre, però, centrat en l’home i en les expressions de la seva humanitat. Aquest és el terreny comú de trobada i de diàleg. En el cas de Barcelona, en sintonia amb la tradició artística catalana, fou el tema de la bellesa com a esforç creador de l’home i possible camí cap a la experiència de la transcendència.

Ens equivocaríem si penséssim que amb una celebració de l’Atri dels Gentils, en uns dies i llocs determinats, aquest compromís ja l’hem complert i que, com si diguéssim, ja l’hem acabat. Aquest espai de trobada és sobretot un capteniment, un estil de comportament, una sensibilitat especial amb uns valors que són universals i que gairebé formen part de la naturalesa humana, de la dignitat de la persona i també de la recerca humana de tots els temps.     

L’Atri dels Gentils és sobretot un compromís permanent perquè vol inspirar un estil de ser cristià en els nostres temps. Un estil marcat per la capacitat de construir ponts i de dialogar -amb desig també d’aprendre- amb tots aquells que es preocupin i es comprometin per la causa de l’home i del seu sentit. I, segons això, l’Atri dels Gentils mai no s’acaba.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO