(Diumenge, 31/03/2013) Els cristians hem de professar amb goig la nostra fe. Sempre, però especialment en aquest festa de Pasqua, la festa de les festes, la principal i primera festa cristiana de tot l’any. Els nostres germans d’Orient expressen aquesta fe i aquesta joia amb la salutació tradicional: “Crist ha ressuscitat”; a la qual segueix […]
30 Març, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 31/03/2013)
Els cristians hem de professar amb goig la nostra fe. Sempre, però especialment en aquest festa de Pasqua, la festa de les festes, la principal i primera festa cristiana de tot l’any. Els nostres germans d’Orient expressen aquesta fe i aquesta joia amb la salutació tradicional: “Crist ha ressuscitat”; a la qual segueix la resposta: “Veritablement ha ressuscitat”.
Aquesta joia pasqual estem cridats a viure-la, de manera especial en aquest any de la fe, en Església. Perquè si l’Església és el signe eficaç de Jesucrist –el Vaticà II la contempla com el sagrament de Crist– la Pasqua de Crist és també la Pasqua de l’Església, en l’Esperit Sant.
La professió de fe, que fem amb una solemnitat especial en la Vetlla Pasqual i en la missa de la solemnitat d’avui, conté un tercer article corresponent a l’Esperit Sant: “Crec en l’Esperit Sant, la Santa Mare Església Catòlica, la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn, i la vida perdurable”.
Les dues afirmacions darreres descriuen especialment els fruits de la Pasqua de Crist i de la presència de l’Esperit Sant en l’Església, comunitat visible dels qui creuen en Crist, el “primogènit de la nova creació”, el “primogènit entre molts germans”. Ressuscitat per la força de l’Esperit Sant, Jesucrist és la primícia del món definitiu.
D’aquesta manera, el Credo relaciona les missions corresponents del Pare com a “creador del cel i de la terra”; del Fill, “Jesús nat de la Verge Maria”, com a mediador sobretot per la seva mort i resurrecció d’entre els morts; i de l’Esperit Sant, “vivent en l’Església”, com a principi de vida i de resurrecció definitiva. Per això, l’Església és un poble aplegat en la unitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
En aquest clima de Pasqua, estem cridats a valorar molt l’anomenada eclesialitat de la fe. La mateixa professió de fe és un acte personal i al mateix temps comunitari. Com afirma el Catecisme de l’Església Catòlica, podem dir crec i creiem, ja sigui la fe de l’Església professada personalment per cada cristià en el moment del baptisme, ja sigui la fe de l’Església proclamada pel Sant Pare i els bisbes en moments especials o, més generalment, per l’assemblea litúrgica dels creients. Creiem en Església, perquè ella és la nostra Mare, que respon a Déu amb la seva fe i ens ensenya a dir: Jo crec; i també: Nosaltres creiem.
Desitjo a tothom una santa i joiosa Pasqua de resurrecció.
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less