(Diumenge, 31/03/2013) Els cristians hem de professar amb goig la nostra fe. Sempre, però especialment en aquest festa de Pasqua, la festa de les festes, la principal i primera festa cristiana de tot l’any. Els nostres germans d’Orient expressen aquesta fe i aquesta joia amb la salutació tradicional: “Crist ha ressuscitat”; a la qual segueix […]
30 Març, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 31/03/2013)
Els cristians hem de professar amb goig la nostra fe. Sempre, però especialment en aquest festa de Pasqua, la festa de les festes, la principal i primera festa cristiana de tot l’any. Els nostres germans d’Orient expressen aquesta fe i aquesta joia amb la salutació tradicional: “Crist ha ressuscitat”; a la qual segueix la resposta: “Veritablement ha ressuscitat”.
Aquesta joia pasqual estem cridats a viure-la, de manera especial en aquest any de la fe, en Església. Perquè si l’Església és el signe eficaç de Jesucrist –el Vaticà II la contempla com el sagrament de Crist– la Pasqua de Crist és també la Pasqua de l’Església, en l’Esperit Sant.
La professió de fe, que fem amb una solemnitat especial en la Vetlla Pasqual i en la missa de la solemnitat d’avui, conté un tercer article corresponent a l’Esperit Sant: “Crec en l’Esperit Sant, la Santa Mare Església Catòlica, la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn, i la vida perdurable”.
Les dues afirmacions darreres descriuen especialment els fruits de la Pasqua de Crist i de la presència de l’Esperit Sant en l’Església, comunitat visible dels qui creuen en Crist, el “primogènit de la nova creació”, el “primogènit entre molts germans”. Ressuscitat per la força de l’Esperit Sant, Jesucrist és la primícia del món definitiu.
D’aquesta manera, el Credo relaciona les missions corresponents del Pare com a “creador del cel i de la terra”; del Fill, “Jesús nat de la Verge Maria”, com a mediador sobretot per la seva mort i resurrecció d’entre els morts; i de l’Esperit Sant, “vivent en l’Església”, com a principi de vida i de resurrecció definitiva. Per això, l’Església és un poble aplegat en la unitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
En aquest clima de Pasqua, estem cridats a valorar molt l’anomenada eclesialitat de la fe. La mateixa professió de fe és un acte personal i al mateix temps comunitari. Com afirma el Catecisme de l’Església Catòlica, podem dir crec i creiem, ja sigui la fe de l’Església professada personalment per cada cristià en el moment del baptisme, ja sigui la fe de l’Església proclamada pel Sant Pare i els bisbes en moments especials o, més generalment, per l’assemblea litúrgica dels creients. Creiem en Església, perquè ella és la nostra Mare, que respon a Déu amb la seva fe i ens ensenya a dir: Jo crec; i també: Nosaltres creiem.
Desitjo a tothom una santa i joiosa Pasqua de resurrecció.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...