(Diumenge, 31/03/2013) Els cristians hem de professar amb goig la nostra fe. Sempre, però especialment en aquest festa de Pasqua, la festa de les festes, la principal i primera festa cristiana de tot l’any. Els nostres germans d’Orient expressen aquesta fe i aquesta joia amb la salutació tradicional: “Crist ha ressuscitat”; a la qual segueix […]
30 Març, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 31/03/2013)
Els cristians hem de professar amb goig la nostra fe. Sempre, però especialment en aquest festa de Pasqua, la festa de les festes, la principal i primera festa cristiana de tot l’any. Els nostres germans d’Orient expressen aquesta fe i aquesta joia amb la salutació tradicional: “Crist ha ressuscitat”; a la qual segueix la resposta: “Veritablement ha ressuscitat”.
Aquesta joia pasqual estem cridats a viure-la, de manera especial en aquest any de la fe, en Església. Perquè si l’Església és el signe eficaç de Jesucrist –el Vaticà II la contempla com el sagrament de Crist– la Pasqua de Crist és també la Pasqua de l’Església, en l’Esperit Sant.
La professió de fe, que fem amb una solemnitat especial en la Vetlla Pasqual i en la missa de la solemnitat d’avui, conté un tercer article corresponent a l’Esperit Sant: “Crec en l’Esperit Sant, la Santa Mare Església Catòlica, la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn, i la vida perdurable”.
Les dues afirmacions darreres descriuen especialment els fruits de la Pasqua de Crist i de la presència de l’Esperit Sant en l’Església, comunitat visible dels qui creuen en Crist, el “primogènit de la nova creació”, el “primogènit entre molts germans”. Ressuscitat per la força de l’Esperit Sant, Jesucrist és la primícia del món definitiu.
D’aquesta manera, el Credo relaciona les missions corresponents del Pare com a “creador del cel i de la terra”; del Fill, “Jesús nat de la Verge Maria”, com a mediador sobretot per la seva mort i resurrecció d’entre els morts; i de l’Esperit Sant, “vivent en l’Església”, com a principi de vida i de resurrecció definitiva. Per això, l’Església és un poble aplegat en la unitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
En aquest clima de Pasqua, estem cridats a valorar molt l’anomenada eclesialitat de la fe. La mateixa professió de fe és un acte personal i al mateix temps comunitari. Com afirma el Catecisme de l’Església Catòlica, podem dir crec i creiem, ja sigui la fe de l’Església professada personalment per cada cristià en el moment del baptisme, ja sigui la fe de l’Església proclamada pel Sant Pare i els bisbes en moments especials o, més generalment, per l’assemblea litúrgica dels creients. Creiem en Església, perquè ella és la nostra Mare, que respon a Déu amb la seva fe i ens ensenya a dir: Jo crec; i també: Nosaltres creiem.
Desitjo a tothom una santa i joiosa Pasqua de resurrecció.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
🙏 2.000 persones han participat a la pregària amb cants de Taizé, a la basílica de la Sagrada Família aquest dissabte.✨ La trobada ha estat presidida pel cardenal Joan Josep Omella i el prior de Taizé, el germà Matthew.🕊️ Una pregària marcada pel silenci, els cants i la reflexió compartida amb representants de diverses confessions cristianes, que ha recordat també la Trobada Europea de Joves de Taizé celebrada a Barcelona fa 25 anys.📸 A. Codinach ...