Nou curs i Any de la Fe

(Diumenge, 09/09/2012) Amb el mes de setembre recomença la vida normal a moltes famílies, amb el retorn també dels infants i joves a les institucions docents. Retornen també els compromisos habituals a les parròquies i d’altres institucions cristianes. Comença un nou curs escolar i s’inicia també un nou curs pastoral. Amb quines perspectives hem de […]

08 Set, 2012
Església de Barcelona

(Diumenge, 09/09/2012)

Amb el mes de setembre recomença la vida normal a moltes famílies, amb el retorn també dels infants i joves a les institucions docents. Retornen també els compromisos habituals a les parròquies i d’altres institucions cristianes. Comença un nou curs escolar i s’inicia també un nou curs pastoral. Amb quines perspectives hem de plantejar les activitats eclesials dels propers mesos?

Les pautes per al nou curs pastoral tenen una prioritat clara donada pel mateix Sant Pare en proclamar un especial Any de la Fe, que començarà el proper 11 d’octubre i acabarà en la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’univers, el 24 de novembre de 2013. El proper 11 d’octubre s’escau el cinquantè aniversari de l’obertura del Concili Ecumènic Vaticà II i també els vint anys de la publicació del Catecisme de l’Església catòlica, fruit autèntic del Concili Vaticà II, promulgat pel beat Joan Pau II. Des del dia 7 del proper octubre, a més a més, a Roma estarà reunit el Sínode dels bisbes per estudiar el tema “La Nova Evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”.

Aquesta diversitat d’esdeveniments tenen punt central comú: la proposta de la fe cristiana al món d’avui, que en la terminologia cristiana denominem   “evangelització”.  Aquest propòsit respon a la constatació d’una realitat prou evident: la crisi de la fe sobretot en els països europeus. En el discurs pronunciat davant la Cúria romana, el 22 de desembre de 2011, Benet XVI va fer una constatació molt realista sobre aquesta crisi de fe, tan evident a Occident. Va dir que no només els fidels creients sinó també persones alienes a l’Església observen amb preocupació que els qui regularment van a l’església són cada vegada més grans i el seu nombre disminueix contínuament, així com creixen l’escepticisme i la incredulitat. “¿Què hem de fer aleshores?”, es preguntava Benet XVI. 

I reconeixia que hi ha una infinitat de discussions sobre el que cal fer per invertir aquesta tendència. La seva resposta era que “el nucli de la crisi de l’Església a Europa és la crisi de fe” i que “si no trobem una resposta per aquesta crisi, si la fe no adquireix una nova vitalitat, una convicció profunda i una força real gràcies a la trobada amb Jesucrist, totes les demés reformes seran ineficaces”.

La fe, en la visió realista de Benet XVI, és el nucli del problema i el principi de la resposta que cal donar-hi. El primer anunci de convocar un Any de la Fe el va fer el Sant Pare el 16 d’octubre de l’any passat, en l’homilia de la missa que va celebrar per als participants en la primera Trobada Internacional de Nous Evangelitzadors. Aquell mateix dia, a l’hora de l’Àngelus, tot recordant el beat Joan XXIII, que convocà el Vaticà II, i Pau VI, que el 1967 convocà també un Any de la Fe, en el dinovè centenari del martiri dels apòstols Pere i Pau, afegí que era oportú ara “tornar a evocar la bellesa i la centralitat de la fe, l’exigència d’enfortir-la i aprofundir-la a nivell personal i comunitari”.

Aquest és l’objectiu fonamental de l’Any de la Fe que ens disposem a començar aviat. Fa mesos, ja vaig nomenar una comissió diocesana que ens ha ajudat a preparar un programa per a la nostra arxidiòcesi de Barcelona. Aquest programa harmonitza plenament amb els objectius del nostre Pla Pastoral que preten enriquir la nostra fe i cominicar-la als homes i dones que ens envolten. En comunió amb tota l’Església, aquest és el repte i el propòsit que la nostra comunitat diocesana té davant del curs que aquestes dies comença.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

50 minutes ago

Arquebisbat de Barcelona
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)