L'Església i la situació de seu vacant

(Diumenge, 10/03/2013) En l’Església està previst què cal fer quan el Papa mor o renuncia. Passats uns dies de l’inici de la seu vacant, se celebra el conclave que reuneix els cardenals que tinguin menys de vuitanta anys per tal que, mitjançant l’escrutini, elegeixin el nou Sant Pare. La funció de l’elecció del Sant Pare […]

10 Març, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 10/03/2013)

En l’Església està previst què cal fer quan el Papa mor o renuncia. Passats uns dies de l’inici de la seu vacant, se celebra el conclave que reuneix els cardenals que tinguin menys de vuitanta anys per tal que, mitjançant l’escrutini, elegeixin el nou Sant Pare. La funció de l’elecció del Sant Pare és una responsabilitat molt gran i es demana als cardenals electors que ho facin cercant en consciència el que consideren que Déu vol per al millor bé de tota l’Església estesa d’Orient a Occident.

En el conclave els cardenals hem d’escollir el bisbe de Roma i successor de sant Pere. El Sant Pare succeeix l’Apòstol Pere en la seu de Roma i ha de fer un servei a tota l’Església. En expressió de sant Ignasi d’Antioquia, aquest servei consisteix en “el primat en la càtedra de Pere que presideix l’assemblea de l’amor que és l’Església”. Aquesta expressió ignasiana fou incorporada pel Concili Vaticà II en els documents sobre l’Església i sobre les missions.

El Papa succeeix l’apòstol Pere, que a Cesarea de Felip, a la pregunta de Jesús dirigida al grup dels dotze apòstols sobre qui deien que era ell, respongué: “Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu”. Resposta que meresqué aquestes paraules del Mestre: “Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel”. I Jesús li confià aquest encàrrec: “I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel”.

 Aquest servei importantíssim del successor de sant Pere ha d’involucrar a tots els membres de l’Església, que han de participar en els treballs del conclave amb la seva pregària constant tot demanant a l’Esperit Sant que il·lumini el treball dels cardenals electors per tal d’escollir, després del gran do del papa Benet XVI, un nou Sant Pare segons el cor de Déu, un pastor que ens guiï al coneixement de Crist i al seu amor.

El treball que farem els cardenals en el si del conclave i reunits en la Capella Sixtina contemplant l’absis del fresc del Judici Final de Miquel Àngel, la pregària de tots els membres del poble de Déu i l’assistència de l’Esperit Sant, ànima de l’Església, faran possible una fumata blanca del nou Papa per a l’Església i el món d’avui.

 Amb motiu de l’Any de la Fe, l’arxidiòcesi de Barcelona organitza un pelegrinatge a Roma per Pentecosta (18-21 maig) per participar en el pontifical presidit pel nou Sant Pare.


  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)