La teva Església amb tu, amb tots

(Diumenge, 13/11/2011)

Celebrem aquest diumenge la jornada de “Germanor”, que aquest any té com a lema “La teva Església amb tu, amb tots”. Aquesta jornada té com a finalitat incrementar la consciència que els catòlics pertanyem a l’Església diocesana, a l’Església de Jesucrist que és, viu i actua a Barcelona.

Benet XVI, a la Jornada Mundial de la Joventut celebrada el passat estiu a Madrid,  va afirmar que “l’Església no és una simple institució humana com una altra qualsevol, sinó que està estretament unida a Déu. El mateix Crist es refereix a ella com la seva Església”. El Sant Pare va dir també que no es pot separar Crist de l’Església, com no es pot separar el cap del cos. L’Església no viu de si mateixa sinó del Senyor. Ell és present al bell mig de l’Església i li dóna vida, aliment i fortalesa.

La missió de l’Església consisteix a anunciar Jesucrist, ja que l’Església existeix per a evangelitzar; és a dir, per a ser  el sagrament de Jesucrist, com va dir el Concili Vaticà II. El Sant Pare, en l’homilia que va pronunciar ara fa un any en la solemne dedicació de la basílica de la Sagrada Família, ens va dir –en una expressió molt profunda teològicament- que “l’Església no té consistència per ella mateixa; està cridada a ser signe i instrument de Crist, en pura docilitat a la seva autoritat i en total servei al seu mandat”.

Seguir Jesús en la fe comporta caminar amb ell en la comunió de l’Església. No es pot seguir Jesús en solitari, ens va dir també el Sant Pare durant la darrera Jornada Mundial de la Joventut. Qui cedeix a la temptació d’anar pel seu compte o de viure la fe segons la mentalitat individualista que predomina a la societat, corre el risc de no trobar mai Jesucrist o d’acabar seguint-ne una imatge falsa. “Tenir fe –ens recordà el Sant Pare- és recolzar-se en la fe dels teus germans, i que la teva fe serveixi igualment de suport per a la d’altres.”

Per tant, hem de sentir-nos membres actius de l’Església de Jesucrist que viu i actua en cadascuna de les Esglésies locals o diocesanes. Això ens demana que ens sentim Església i que ens esforcem a “sentir amb l’Església”, segons la famosa frase de sant Ignasi de Loiola en els seus “Exercicis espirituals”.

Sentir-se membres de l’Església ens ha de portar a implicar-nos més en les tasques pastorals i socials de l’Església i també en el seu sosteniment econòmic, fent-ho segons les diverses formes que s’ofereixen als catòlics, des de posar la creueta en la declaració de la renda en favor de l’Església catòlica –i també en favor de les “altres finalitats socials”- fins a les subscripcions periòdiques per al sosteniment de l’Església diocesana o els donatius en la col·lecta que es fa en la diada de “Germanor” a totes les esglésies.

 Les aportacions van destinades al Fons Comú i amb aquest fons s’han de mantenir totes les activitats pastorals i materials de l’Església diocesana que estan al servei de tots els ciutadans, especialment dels pobres i necessitats.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓN AUDIO