La festa de la Puríssima

(Diumenge, 4/12/2011)            

La Mare de Déu apareix en la penombra de l’Advent com la seva flor més pura i com el màxim exponent de la seva expectació. Per això l’Advent és el temps marià per excel·lència, i la festa mariana més destacada durant aquest temps litúrgic és la de la Immaculada Concepció.

Amb la festa de la Puríssima el poble cristià celebra que Maria fou preservada de qualsevol màcula de pecat original i enriquida amb la plenitud de la gràcia des del primer moment de la seva concepció. L’any 1854, el Papa Pius IX proclamà el dogma de la Immaculada Concepció fonamentant-se en la fe de l’Església sobre aquest misteri marià.

Maria fou Immaculada perquè esdevindria mare del Fill de Déu. Sant Sofroni, bisbe, deia a Maria en un sermó: “Sou realment beneïda entre les dones, perquè si per naturalesa fóreu dona, en veritat us convertíreu en mare de Déu.” La seva immunitat original fou possible gràcies als mèrits futurs de Crist. Maria, certament, també fou redimida, i ho fou primer que ningú; la redimida de la manera més sublim, el fruit més digne i el trofeu més excels de la Redempció.

En el cor de l’Advent pren un relleu especial la figura de Maria de Natzaret, gràvida de la Paraula feta carn, el Fill de Déu fet home. Ella ha acollit la Paraula en el seu cor de verge i en el seu si maternal s’ha fet carn de salvació. Realment, Maria és l’arca de la nova i eterna Aliança. Des d’aleshores, Déu és l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres.

Tots som invitats, en aquesta festa i en aquest temps d’Advent, a fixar el nostre esguard sobre la humilitat, sobre l’esperit generós de servei i sobre l’exquisida caritat de santa Maria. I som espontàniament inclinats a immergir-nos en la dolcesa inefable d’aquells nou mesos que Maria fou sagrari vivent de l’esperança, feta ja presència en ella. El poeta Joan Maragall –de qui estem celebrant el centenari- ho expressà bellament en la seva poesia “La nit de la Puríssima”, en la qual diu: “Aquesta nit és bé una nit divina. / La Puríssima, del cel / va baixant per aquest blau que ella il·lumina / deixant més resplendors en cada estel. / Per la nit de desembre ella davalla / i l’aire se tempera i el món calla. / Davalla silenciosa…/ Ai, quina nit més clara i més formosa!”  

El Pla Pastoral de la nostra arxidiòcesi de Barcelona, que es proposa sobretot portar Jesucrist als homes i les dones d’avui, hem volgut titular-lo amb unes paraules de Maria, que són com el seu testament: “Feu tot el que Jesús us digui.” Ella les va dir a Canà de Galilea per respondre a uns esposos en una situació de necessitat. Aquells que servien van posar l’aigua. Jesús va posar el vi millor del banquet. Si fem tot el que Jesús ens diu, ell farà la resta i en la nostra petitesa es manifestarà més clarament la força del Senyor.   

Per portar a bon terme els objectius que ens proposem tots els diocesans per als propers anys, potser constatem que no tenim prou preparació, coratge, generositat, mitjans o recursos. Però si seguim les paraules de Maria, si ens esforcem a fer tot el que Jesús ens diu, també avui, en l’Evangeli, ell farà la resta, la nostra aigua –les nostres limitacions i mancances- es convertirà en el vi millor per la força del Senyor.

       † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO