La crida de Càritas davant la crisi

(Diumenge, 2/06/2013)

Aquest diumenge celebrem el Corpus Christi. És una festa antiga i plenament cristiana: la festa del Cos i de la Sang de Jesús, que Ell ens ha lliurat per amor.

El llibre dels Fets dels Apòstols, quan parla dels primers cristians, uneix l’assemblea eucarística amb dues característiques bàsiques: la unió de cors i la comunió de béns: “Prenien part amb assiduïtat en l’ensenyament dels apòstols, en la distribució de les almoines, en la fracció del Pa i en les pregàries”. La vinculació de l’eucaristia amb l’atenció als pobres esdevé tradicional en les comunitats cristianes dels primers segles; els Pares de l’Església uneixen la partició del Pa eucarístic, que és el Cos de Crist, amb l’esforç per partir i repartir el pa de l’aliment material als pobres, que són com la personificació del Crist. Els cristians no podem oblidar mai la pràctica de les anomenades obres de misericòrdia, tant les espirituals com les corporals.

En la festa de Corpus Christicelebrem el Dia de l’Amor Fratern: un dia que faci que tots els dies de l’any visquem més l’amor fratern. Càritas ens assenyala un lema per aquest dia: “Hola, hi ha algú?” És una crida, és com una petició d’auxili davant l’angoixa i la soledat que experimenten els pobres i les persones que es queden als marges d’aquesta societat nostra; especialment és la crida que ens dirigeixen els que podem anomenar els nous pobres.

Quan una persona es queda sense feina, quan una família es queda sense casa, sense recursos per poder tirar endavant la seva vida i la dels fills, és ben natural que davant la por i l’angoixa sorgeixi la pregunta: estic sol o hi ha encara algú que em pugui donar una mà.

Aquí és on es fa present una crida a la solidaritat. Sort n’hi ha! Perquè a la nostra societat hi ha un esperançador desvetllament de la solidaritat. Càritas, com a organisme oficial de l’Església per a l’acció caritativa i social, invita també constantment a la solidaritat. Perquè per realitzar la seva tasca necessita l’esforç dels professionals de l’acció social, dels molt nombrosos voluntaris, sense els quals moltes coses que es fan no serien possibles, i dels donants, perquè la major part dels mitjans econòmics que fan possible el seu ajut provenen de la iniciativa social.

Sobretot en les actuals circumstàncies, l’acció de Càritas esdevé –amb moltes altres iniciatives- un gran factor de cohesió social. Gràcies a tots els qui fan possible que Càritas pugui complir el que és un dels lemes que inspira la seva actuació: “No tenir un no per a ningú”.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona