La carta als Reis

(Diumenge, 06/01/2013)

La nit de Reis per a molts infants és una nit màgica. Les il·lusions dels infants la nit de Reis les trobem expressades en poques paraules, en estil directe i sincer, a la carta als Reis. Els infants expressen allò que desitgen, allò que els fa il·lusió, siguin joguines, siguin objectes que necessiten. Tanmateix, en el cor d’aquests infants hi ha moltes altres il·lusions, més importants i més estimades per ells, encara que no sempre les sàpiguen expressar i explicitar.

La seva il·lusió més gran és que el pare i la mare s’estimin molt i sempre, que s’esforcin per entendre’s i viure units, que es perdonin i refacin els trencaments que la vida pot produir. Aquesta és la joguina que prefereixen a totes les altres. Ho expressen els ulls tristos dels infants que no la tenen. Ells han nascut i han crescut  en el si d’una família i volen que aquesta mateixa família es mantingui unida, que puguin donar sempre una mà al pare i una altra a la mare, i així, amb el somriure als llavis, caminar, córrer, avançar, créixer, madurar… Aquesta és la joguina més preuada que els Reis poden portar als seus fills. 

Els pares cristians, portant els seus fills a l’església per celebrar el sagrament del baptisme, propicien que els seus fills esdevinguin fills de Déu. I els fills, a mesura que creixen, desitgen un altre obsequi. Ho manifesten d’una manera indirecta, fent preguntes amb paraules senzilles sobre qüestions transcendents: pregunten sobre Déu, sobre la vida, sobre la mort, sobre el mal, etcètera; indirectament estan manifestant una altra il·lusió, la de ser catequitzats. I els pares els fan un regal contestant aquestes preguntes reiterades i iniciant els fills ja des de petits en la pregària i en la celebració de la fe en la comunitat cristiana.

Penso especialment en els infants de les famílies que viuen situacions de veritable pobresa i de precarietat a causa de la crisi greu i perllongada que estem vivint, que continuarà en l’any que estem iniciant. Els infants són molt sensibles i copsen les situacions doloroses de les seves famílies i també les del nostre món.

Estic segur que els nostres infants porten el cor una gran il·lusió, i fins potser l’han escrit a la carta als Reis, que es pot definir amb aquestes paraules: amor, pau, justícia, germanor, solidaritat, sentit autèntic de la vida… O, si es vol, també amb aquestes paraules menys corrents, però ben necessàries –i fins i tot urgents- a fi que els adults fem tot el que sigui possible per superar la greu crisi actual: honestedat, compromís, fidelitat, austeritat, sinceritat, comprensió, acolliment… Sense aquestes actituds no es pot assolir aquella gran il·lusió.

Tot això succeeix la nit de Reis, que recorda i celebra l’adoració dels Mags a Déu fet infant a Betlem. Déu es fa infant per fer-nos a tots infants de Déu, fills de Déu i, per tant, germans de tots els membres de la humanitat. Les il·lusions que brollen del cor dels infants de tot el món escriuen una carta als Reis que, si tots ens hi esforcem, poden transformar el nostre món.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO