Homilia pronunciada pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, el dimarts 27 de març de 2018 a la catedral de Barcelona.
Benvolguts Sr. Cardenal Lluís i Bisbes auxiliars Sergi i Antoni,
Benvolguts germans sacerdots, diaques i seminaristes,
Benvolguts membres dels Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica,
Germans i germanes tots en el Senyor,
- Aquest gran dia ens reunim la comunitat cristiana, i de manera especial el presbiteri diocesà i els diaques amb el seu bisbe, per celebrar l’Eucaristia, «font i cimal de la vida cristiana» (Lumen Gentium 11), per consagrar els olis i renovar les promeses sacerdotals. Avui recordem les paraules de Sant Pau: «procura revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans» (2 Tim 1,6). Molts de nosaltres portem un bon grapat d’anys exercint el ministeri. Déu ens va regalar el sacerdoci no pels nostres mèrits, sinó per pura gratuïtat, perquè Ell va voler: «no m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit» (Jn 15,16). Agraeixo la vostra entrega generosa al ministeri, especialment a aquells que celebreu els 50 i 25 anys de ministeri. Gràcies de tot cor en nom dels tres bisbes i de tota la diòcesi.El nostre naixement, baptisme, confirmació i ordenació presbiteral són signes de la predilecció del Senyor, del seu amor gratuït. Diguem amb Santa Clara d’Assís: «Gràcies, perquè em vas pensar; perquè em vas crear, gràcies!».
- El Senyor ens ha fet ministres i testimonis del seu misteri d’amor, amor sense límits: «Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem» (Jn 13,1); testimonis del misteri d’unitat que ens fa «un» en Crist per la força de l’Esperit; testimonis del misteri de la diaconia que porta al Verb de Déu fet carn a rentar els peus dels apòstols: us he donat exemple perquè també vosaltres feu com jo he fet amb vosaltres (cf. Jn 13,15).Sabem que el sacerdot sense el bisbe, sense la unió i vinculació al seu bisbe, no és res, nihil sine episcopo. Però el bisbe sense els sacerdots, sense vosaltres, no pot fer res, no és res. Ens necessitem mútuament.Vull agrair-vos públicament la tasca que feu en els diferents ministeris que us han estat confiats. Us expresso la meva admiració per aquest ministeri discret, tenaç i creatiu, encara que, de vegades, marcat per les llàgrimes de l’ànima que només Déu veu i recull en el seu odre (cf. Sl 55,9). Un ministeri encara més digne d’estima, per haver de fer front a les dificultats d’un ambient secularitzat, que exposa la missió del sacerdot a la insídia del cansament i del desànim. Ho sabeu molt bé: aquest esforç quotidià és preciós als ulls de Déu.
Us vull expressar el meu agraïment per aquest esforç que feu per revifar el carisma rebut a través de la pregària personal i per la presència constant i callada a les parròquies, hospitals, tanatoris, residències de gent gran, col·legis, grups de revisió de vida, infants, joves, famílies, etc. També per l’assistència regular als recessos mensuals, exercicis espirituals anuals, reunions de pastoral (ben preparades i desenvolupades) i jornades de reflexió i de convivència programades al llarg de l’any.
Tot aquest esforç callat i generós donarà el seu fruit en una major fraternitat, en un testimoniatge d’alegria i esperança i en un esperit més dinàmic i missioner. Gràcies per cuidar-vos els uns als altres. Ens deia Mons. Jorge Patrón, que ha estat un dels impulsors de la nova Ratio Fundamentalis, que una part del ministeri pastoral d’un sacerdot ha d’estar dedicada a cuidar els seus germans sacerdots, particularment els del seu arxiprestat.
- En aquest dia en què renovem les promeses sacerdotals m’agradaria que ressonessin amb força les paraules que Jesús va dirigir a Pere al llac de Tiberíades: «Duc in altum!» (Rema mar endins) (Lc 5,4). Aquestes paraules de Jesús ens conviden a endinsar-nos per nous camins, a portar la il·lusió de l’enviament, a ser missioners a tot arreu i a tothora. I dic això, precisament, perquè aviat presentarem el Pla Pastoral, les Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona. No podem aturar-nos, no podem deixar de donar testimoniatge, de ser testimonis de l’amor entranyable i misericordiós de Déu, no podem deixar de ser diaques i servidors de l’amor, no podem deixar de sortir al món amb la il·lusió de portar el gran tresor del missatge de Crist. El servei es podrà fer de mil maneres, però no podem abandonar la missió. Exercirem el ministeri pastoral, ja sigui al capdavant d’una parròquia o d’una delegació, en una residència de gent gran o des de la malaltia. Tota la nostra vida haurà de ser una ofrena agradable al Pare per al bé de la humanitat, per a la salvació del món. Que el Senyor ens concedeixi tornar al primer amor del qual ens parla l’Apocalipsi. Que el Senyor ens concedeixi sortir de la tebiesa i viure moguts pel foc del seu amor.La vida cristiana, el nostre ministeri, brolla de l’experiència d’una trobada intensa amb Crist. Avui li demanem a Déu des del més profund del nostre cor: Senyor Jesús, revifa, reanima i refés la nostra trobada amb tu.
- De la trobada amb Crist neix un nou ser que contempla la vida i les persones des dels paràmetres de Déu. Qui viu de Déu i des de Déu descobreix que:
- El ministeri no depèn únicament de nosaltres mateixos ni dels nostres esforços. Sabem i creiem que l’acció del Senyor sosté el nostre treball i Crist supleix els nostres límits. Però aquesta convicció no ha de portar-nos a un laissez-faire, a plegar-nos de braços, sinó a obrir-nos a l’acció de Déu i a acollir sempre la seva voluntat.
- Les avaluacions empíriques, sociològiques, valen molt poc. El do espiritual del sagrament ens porta, com li va passar al Mestre, a viure i acceptar els moments de fracàs. Sí, germans, la llei de Crist exigeix la mort per arribar a la resurrecció.No podem sucumbir a la temptació de l’èxit; no podem pretendre anar de triomfadors; hem de portar a la memòria les paraules de Jesús: no és més el deixeble que el mestre, si a mi m’han tractat així… (cf. Mt 10,24-25).
- El goig i la recompensa de l’apòstol no és altra que servir com el Mestre. Ni diners, ni honor, ni res d’aquest món pot omplir el cor del sacerdot com haver acomplert el deure i poder fer seves les paraules de qui ens ha cridat al ministeri: «doncs jo, enmig de vosaltres, soc com el qui serveix» (Lc 22,27). I el més preciós és que avui, i cada dia, podem tornar al Senyor i deixar que Ell vivifiqui i transformi el nostre ministeri.Vivint el ministeri des d’aquesta perspectiva serem profundament feliços i donarem testimoniatge d’esperança en un món que només viu en l’avui perquè ha perdut tota esperança en el futur, i particularment, en el FUTUR en majúscules.
- I per acabar dues coses:
- Gràcies, comunitat cristiana que participeu aquest matí en aquesta celebració. El nostre ministeri està molt unit a vosaltres, és per a vosaltres, per possibilitar i potenciar la vostra condició de poble sacerdotal, que dona culte a Déu; de poble de profetes, que escolta i que anuncia la Paraula de Déu, sobretot, amb el testimoniatge de la vostra vida cristiana; i de poble de servidors que, a imitació de Crist, en els diversos estrats de la societat fa present la Caritat del Pare, la seva misericòrdia i la seva fidelitat. Ni el bisbe ni els preveres som res sense vosaltres. Exercim el sacerdoci per a glòria de Déu i salvació de les persones.La veritat és que no sempre aconseguim ser servidors valents i humils. No sempre sabem manifestar-vos l’amor que us tenim, però sapigueu que l’objectiu de la nostra vida és gastar-nos i desgastar-nos, fins al final, per vosaltres.Acompanyeu-nos amb la vostra pregària i pregueu perquè no faltin vocacions al ministeri presbiteral.
- El Divendres Sant no ens oblidem de recordar la terra on va viure i va morir el Senyor; no oblidem els cristians que viuen a Terra Santa. Ells són els nostres germans. La celebració de l’amor fratern amb què obrim el tridu pasqual es converteix en passió de l’amor el Divendres Sant.La passió-calvari la viuen gairebé diàriament els nostres germans de Terra Santa de qui hem rebut els béns espirituals i amb els quals estem en deute, com sentien els fidels de Corint.En la celebració del Divendres Sant, no ens oblidem de recordar als fidels la «obligatorietat» de la Jornada per Terra Santa:
- Pregar pels cristians, perquè romanguin ferms en la fe i fidels a la seva terra;
- I col·laborar generosament en la col·lecta pels Sants Llocs, tan insistentment recomanada pels Papes, tenint en compte la necessitat en què viuen.Prenguem-nos-ho seriosament i col·laborem-hi. L’any passat la col·lecta a la Arxidiòcesi de Barcelona va ser de 53.903€.La col·lecta podrà acollir tantes iniciatives com ajudes arribin. Afavorirà projectes de pau i de cooperació. I les comunitats cristianes podran continuar donant testimoniatge de la Bona Notícia: Crist és el Ressuscitat, Llum de les persones i Salvador dels Pobles.
Us desitjo, ja des d’ara, a tots vosaltres, a les vostres comunitats cristianes i als vostres familiars, una Bona Pasqua de Resurrecció.
+ Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
