Homilia amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada

Homilia predicada por el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.

Catedral de Barcelona, 2 de febrer de 2018

Sou un regal per a l’Església i per al món. Què seria de l’Església sense la Vida Consagrada? Sense els religiosos i religioses? Faltaria com a mínim un peu, un pilar. És necessària la vostra presència d’esperança. I avui és un dia per renovar aquesta crida del Senyor i aquesta resposta nostra, presentar-nos davant el Senyor, tal com la Mare de Déu va fer amb el nen Jesús, en la seva presentació al temple.

En el Full Dominical hem presentat la figura de Santa Maria de Cervelló recordant el 800 centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè. Són exemples per la nostra vida, per l’entrega a Déu, pel camí de la caritat, de l’amor i la santedat. Donem gràcies per aquests testimonis! Tots sabem que la Vida Consagrada ha donat tants sants a l’Església, i donem les gràcies per això Senyor. I donem gràcies perquè vosaltres religiosos i religioses heu dit “Sí” a Déu, i heu fet de la vostra vida una ofrena permanent al Pare. Aquesta ofrena és desposseir-se de tot, buidar-se, per a que Déu ocupi entri dins i sigui el centre de la vostra vida. Tot per a tu Senyor. I així poder ser transparència de l’amor misericordiós de Déu, portar a Déu com a Testimoni de la vostra vida. Gràcies per ser com sou, perquè viviu el vostre carisma i l’evangeli amb generositat i sense reserves. Pot ser que vosaltres us sentiu amb moltes limitacions i que no acabeu d’arribar a la vostre meta, però units al Senyor preguem i ens sentim en comunió. Probablement us sentiu limitats però teniu aquest testimoni de comunió, de cohesió i amor entre vosaltres. Escolteu el què diu el papa Francesc: “El reconeixement sincer, adolorit dels nostres límits, lluny d’allunyar-nos de Déu, ens permet tornar a Jesús sabent que Ell sempre pot amb la seva pietat renovar la nostra vida, i la nostra comunitat, i tot travessar èpoques obscures i debilitats eclesials la proposta cristiana mai envelleix. Cada cop que fem l’esforç de tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli, sorgeixen nous camins, mètodes creatius, signes més eloqüents i paraules carregades de renovat significat per al món actual”. El vostre “sí” canvia el món sense que us en adoneu.

Así pues estamos llamados a llevar la antorcha de la luz a todos los rincones de la sociedad  y del mundo. ¿Cómo? En primer lugar, viviendo la fraternidad en un mundo de división e individualista (1) .  Ese es el gran testimonio que dais y os cuesta tanto, a veces! Pero ahí está! Conviene recordar que la fraternidad se vive y crece cuando creemos de verdad que Dios nos quiere. Dice San Juan en su carta: Conocemos el amor de Dios. Sabemos que Dios nos ama y hemos creido en Él .  Sant Juan distingue entre conocer y creer. Cuando uno se siente amado, sabe que Dios ama también al hermano, igual o más que a mi, y queremos también al hermano. Tu hermano de comunidad son el mismo Cristo. ¿Eres capaz de llamar a tu hermana “Santa” como hizo Santa Clara? La fraternidad es encontrarse, a pesar de las limitaciones, con el gran regalo de Dios que nos ama y nos ha unido.

Segundo, viviendo con gozo el momento actual que nos toca vivir (2). Dios te quiere aquí hoy y ahora, y aquí es donde se presenta el Senyor con esta sociedad y con esta problemàtica que tenemos y con todo lo que hay. Aquí, quiere que digamos como la Virgen: “Fia. ¡Aquí estoy!” En la historia de la Iglesia ha habido momentos complicadísimos, y la vida religiosa y la vida cristiana ha estado presente siempre. Entregando hasta la vida si fuese necesario. ¡Què maravilla! Viviendo con gozo la llamada del Señor. Porqué el señor nos ha hecho el mejor regalo: hacernos sus amigos íntimos. Que de la Virgen Maria hagamos nosotros tambien la ofrenda de nuestra vida. La Virgen le presenta a su hijo, y nosotros presentamos nuestra vida, nuestras limitaciones, nuestro pecados, todo lo ofrecemos al Señor.

En tercer lugar, una renovada passió missionera (3). No estem aquí per a contentar-nos a nosaltres mateixos sinó per anunciar la Bonanova de Jesús. El papa ens diu: “renovar la profecia es renovar el nostre compromís de no esperar un món ideal. Una comunitat ideal, un deixeble ideal per a viure o evangelitzar, sino crear les condicions perquè cada persona abatuda pugui trobar-se amb Jesús”. No s’estimen les situacions ideals, s’estimen les persones. I aquesta persona, especialment la més pobre, és la que nosaltres hem d’estimar. Necessitem recuperar aquesta passió per anunciar el Regne de Déu, avui en el nostre món.

Però, tot això, la fraternitat, el goig de viure la nostra consagració i la missió d’anunciar a Jesucrist amb paraules i amb obres  no ho podrem fer si no hi ha una intensa vida d’oració. Quan nosaltres trobem a Jesús en el nostre cor, en aquest diàleg personal de tu a tu, tot canvia. Demanem-li al Senyor que aprenguem a buidar-nos de tot perquè sigui ell el centre de la nostra vida, y puguem donar el testimoni d’amor enmig la societat que és el que necessita el món d’avui esperança amor i joia, la joia de saber que deu estima a tots també a aquests que no el coneixen. Sigueu portadors de la Bonanova a tota la gent del nostre món. Amén.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona