Gaudí evangelitzador

(Diumenge, 14/04/2013)

La nova evangelització necessita evangelitzadors laics que, amb un nou ardor i nous mètodes –per mitjà de la seva presència i del seu compromís en les realitats del món- anunciïn Jesucrist i el seu Evangeli a tots els homes i dones d’avui.

Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte del temple de la Sagrada Família, fou un veritable evangelitzador amb la seva  vida i la seva professió com a laic cristià. Va tenir una clara consciència que, com a arquitecte de Déu, havia de lliurar-se plenament a l’exercici de la seva professió per a servir Déu i considerà que per a ell la millor manera era dedicar-se a l’arquitectura.

Les seves obres les culminava amb la creu de quatre braços, com per a significar el valor salvífic de la creu de Jesús oberta als quatre vents.  En totes les obres que realitzava buscava la bellesa i sempre que hi havia ocasió destacava la simbologia religiosa, desitjant que aquelles obres que ell construïa portessin a Déu.

Aquest propòsit de Gaudí apareix amb una especial claredat en el seu gran temple de la Sagrada Família. Ho mostra el fet que projectà les seves tres grans façanes del Naixement, de la Passió i de la Glòria, com a tres grans retaules situats no a l’interior sinó a l’exterior del temple amb imatges expressives de la fe cristiana.

L’arquitecte de Déu mostra igualment la seva intenció evangelitzadora en les característiques torres i en les seves inscripcions.. Gaudi deia: “Aquestes inscripcions seran com una cinta helicoïdal que s’enfilarà per les torres. Tothom qui les llegirà, àdhuc els incrèduls, entonarà un himne a la Santíssima Trinitat a mesura que vagi descobrint el seu contingut: el Sanctus, Sanctus, Sanctus… que, tot llegint-lo, els conduirà l’esguard al cel”.

La riquesa simbòlica, bíblica, teològica i litúrgica de la Basílica de Gaudí motiva que s’hagi dit que és com la Summa Theologica de Sant Tomàs d’Aquino traslladada a l’arquitectura. És coneguda l’entusiàstica afirmació del que fou nunci del Sant Pare a Espanya, des del 1913 al 1929, Francesco Ragonesi. Després d’escoltar de llavis de Gaudí les grans línies del seu projecte de la Sagrada Família, li va dir: “Vostè és el Dant de l’Arquitectura, i el seu treball és el més excels poema cristià escrit en pedra!”.

Durant les sessions del recent Sínode dels bisbes sobre la nova evangelització, tot escoltant les diverses intervencions, recordava sovint el nostre gran arquitecte, en especial quan es referien a la via pulchritudinis, és a dir, el camí de la bellesa per tal d’acompanyar els homes i les dones d’avui cap a la trobada amb Jesucrist i el seu Evangeli en l’Església. Em sembla que es poden considerar com a especialment dirigides a Gaudí aquestes paraules del missatge final dels pares sinodals: “En l’art, en les seves variades formes, des de les més antigues fins a les més recents, en quat tendeix a donar forma a la tensió de l’home vers la bellesa, hi reconeixem una manera especialment significativa d’expressió de l’espiritualitat”. Gaudí ens recorda que, també avui, la via de la bellesa és un camí particularment eficaç de la nova evangelització.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona