Els patrons de Catalunya

(Diumenge, 21/04/2013)

Aquesta setmana celebrem les festes patronals de Catalunya: el dimarts Sant Jordi i el dissabte la Mare de Déu de Montserrat. Sant Jordi fou un màrtir molt venerat a l’antigor. Sembla que era un soldat romà de l’Orient, que es va fer cristià i morí com a màrtir de Crist en les persecucions del segle III. Des de l’Orient la devoció a aquest gran màrtir –fou anomenat el megalomàrtir o el màrtir per excel·lència- es va estendre cap a Occident, on avui continua essent el patró de molts països, entre els quals hi ha Catalunya.

La llegenda de Sant Jordi és d’una gran bellesa: sant Jordi és el cavaller que venç el drac i salva la princesa de les seves urpes. És una llegenda molt emblemàtica, que ens recorda que hem de lluitar contra el mal, contra tot allò que fa mal a les persones. Tanmateix, sant Jordi fou sobretot un cristià convençut de la seva fe en Jesús que renuncià a tot, fins i tot a la vida, per ser fidel a l’Evangeli.

A Catalunya la seva festa és també la festa de les roses i dels llibres, expressió de l’estimació que es té a les persones que obsequiem amb un rosa. I estimació també de la cultura que es manifesta en el regal d’un llibre.

Pocs dies després de la festa de Sant Jordi s’escau la de la Mare de Déu de Montserrat. La geografia, la història, els monjos benedictins, els escolans i la pietat del poble cristià han construït la història de Montserrat, que té també la seva llegenda. Aquesta llegenda diu que es tracta d’una imatge que, per motiu d’una invasió de la península, va ser amagada en una cova de la muntanya, al lloc de l’actual Santa Cova, i que després hi va ser trobada per un pastor. I la llegenda continua explicant que, quan la volien traslladar cap a Manresa, la imatge va fer-se tan pesada, que va ser impossible de moure-la del lloc on ara hi ha el santuari i el monestir benedictí, i que allà es va quedar fins avui.

Els nostres patrons ens han d’ajudar per tal que les arrels cristianes de Catalunya donin molt de fruit. Sobretot, com a primer, el fruit de la fe. La primera de les invocacions de la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, escrita pel bisbe Torras i Bages, demana precisament el do de la fe que valorem i agraïm molt en aquest Any de la Fe que celebrem, dient: “Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l’eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida”. 

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona