(Diumenge, 28/04/2013) Estem celebrant l’Any de la Fe, que es va iniciar amb motiu d’haver-se acomplert, l’any passat, els 50 anys de l’inici del Concili Vaticà II. Són del beat Joan Pau II aquestes paraules: “Sento més que mai el deure d’indicar el Concili com la gran gràcia de la qual l’Església s’ha beneficiat en […]
27 Abr, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 28/04/2013)
Estem celebrant l’Any de la Fe, que es va iniciar amb motiu d’haver-se acomplert, l’any passat, els 50 anys de l’inici del Concili Vaticà II. Són del beat Joan Pau II aquestes paraules: “Sento més que mai el deure d’indicar el Concili com la gran gràcia de la qual l’Església s’ha beneficiat en el segle XX”. I són del seu successor, Benet XVI, aquestes altres: “Si el llegim i acollim guiats per una hermenèutica correcta, pot ser i esdevenir cada cop més una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església”.
En aquest breu comentari voldria fer un record del dos Papes del Concili: el beat Joan XXIII i el seu successor, Pau VI. Celebrem també mig segle d’uns esdeveniments relacionats amb aquests dos grans pontífexs romans del segle XX.
El 3 de juny de 1963 moria Joan XXIII, quan tot just havia començat el Concili Vaticà II, que només havia celebrat la primera sessió i li quedava molta feina per fer. Uns dos mesos abans, el dia 11 d’abril d’aquell any de 1963 –ara fa 50 anys- el bon Papa Joan havia publicat la seva encíclica Pacem in terris, un veritable testament seu a l’Església i al món, amb aquest document dedicat als drets humans i a la pau.
El Sant Pare que va tenir la inspiració de convocar el Concili, dirigia aquesta encíclica “sobre la pau entre tots els pobles que ha de fonamentar-se en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat” i que adreçà a tots els bisbes, els fidels de tot el món i –significativa novetat- també “a tots els homes de bona voluntat”.
El 21 d’aquell juny en que moria Joan XXIII –per tant ara fa també mig segle- era elegit Pau VI, que tingué la missió de continuar el Concili i portar-lo a bon port. Ell va tenir la tasca de cloure el Concili i de començar la seva aplicació. Foren un temps de moltes novetats i de fruits, però també un temps de dificultats, tensions i sofriments. A Pau VI li va tocar dirigir l’Església catòlica en els difícils anys successius al Concili.
Pau VI va inaugurar el viatges del Sant Pare a diversos països del món, una pràctica que ha esdevingut habitual ens els Papes que l’han succeït. El 10 de desembre passat Benet XVI aprovà el decret de les “virtuts heroiques” del Papa Montini, primer pas cap a la seva beatificació. D’aquesta manera, els dos Papes del darrer Concili són proposats a tots els fidels com a models de vida cristiana. Aquella vida cristiana que el Concili Vaticà II va voler envigorir i impulsar i que estem cridats a continuar sota el guiatge del nou Sant Pare.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...