Els Papes del Concili Vaticà II

(Diumenge, 28/04/2013) Estem celebrant l’Any de la Fe, que es va iniciar amb motiu d’haver-se acomplert, l’any passat, els 50 anys de l’inici del Concili Vaticà II. Són del beat Joan Pau II aquestes paraules: “Sento més que mai el deure d’indicar el Concili com la gran gràcia de la qual l’Església s’ha beneficiat en […]

27 Abr, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 28/04/2013)

Estem celebrant l’Any de la Fe, que es va iniciar amb motiu d’haver-se acomplert, l’any passat, els 50 anys de l’inici del Concili Vaticà II. Són del beat Joan Pau II aquestes paraules: “Sento més que mai el deure d’indicar el Concili com la gran gràcia de la qual l’Església s’ha beneficiat en el segle XX”. I són del seu successor, Benet XVI, aquestes altres: “Si el llegim i acollim guiats per una hermenèutica correcta, pot ser i esdevenir cada cop més una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església”.

En aquest breu comentari voldria fer un record del dos Papes del Concili: el beat Joan XXIII i el seu successor, Pau VI. Celebrem també mig segle d’uns esdeveniments relacionats amb aquests dos grans pontífexs romans del segle XX.

El 3 de juny de 1963 moria Joan XXIII, quan tot just havia començat el Concili Vaticà II, que només havia celebrat la primera sessió i li quedava molta feina per fer. Uns dos mesos abans, el dia 11 d’abril d’aquell any de 1963 –ara fa 50 anys- el bon Papa Joan havia publicat la seva encíclica Pacem in terris, un veritable testament seu a l’Església i al món, amb aquest document dedicat als drets humans i a la pau.

El Sant Pare que va tenir la inspiració de convocar el Concili, dirigia aquesta encíclica “sobre la pau entre tots els pobles que ha de fonamentar-se en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat” i que adreçà a tots els bisbes, els fidels de tot el món i –significativa novetat- també “a tots els homes de bona voluntat”.

El 21 d’aquell juny en que moria Joan XXIII –per tant ara fa també mig segle- era elegit Pau VI, que tingué la missió de continuar el Concili i portar-lo a bon port. Ell va tenir la tasca de cloure el Concili i de començar la seva aplicació. Foren un temps de moltes novetats i de fruits, però també un temps de dificultats, tensions i sofriments. A Pau VI li va tocar dirigir l’Església catòlica en els difícils anys successius al Concili.

Pau VI va inaugurar el viatges del Sant Pare a diversos països del món, una pràctica que ha esdevingut habitual ens els Papes que l’han succeït. El 10 de desembre passat Benet XVI aprovà el decret de les “virtuts heroiques” del Papa Montini, primer pas cap a la seva beatificació. D’aquesta manera, els dos Papes del darrer Concili són proposats a tots els fidels com a models de vida cristiana. Aquella vida cristiana que el Concili Vaticà II va voler envigorir i impulsar i que estem cridats a continuar sota el guiatge del nou Sant Pare.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)