El valor del silenci

(Diumenge, 26/05/2013)

S’ha escrit que “la capacitat de silenci en l’home és el termòmetre de la seva qualitat i noblesa”. Dissortadament, avui va augmentant el soroll i va disminuint el silenci. I el silenci és el que necessitem més. Per això, en aquest diumenge dedicat a la Santíssima Trinitat, l’Església recorda especialment  aquelles i aquells germans cristians que fan silenci i preguen; és el dia Pro Orantibus,que aquest any té com a lema “Vida contemplativa en l’Any de la Fe: sentinelles de la pregària”. Les persones que formen les nostres comunitats monàstiques són testimonis del valor del silenci.

Avui costa trobar temps per a la reflexió. Si volem reflexionar, ens cal crear silenci en el nostre propi entorn i entrar-hi sense por. El silenci concentra la nostra vida i ens ajuda a aprofundir-la i viure-la en plenitud.

El silenci és necessari per trobar-nos a nosaltres mateixos i per autodescobrir-nos autènticament, ens ajuda a mirar el passat amb equanimitat, el present amb realisme i el futur amb esperança. El silenci ens permet contemplar Déu, els germans i la natura amb ulls nous i ens ajuda a projectar-nos vers els altres amb més generositat.

El silenci parla. Sembla una contradicció, però no ho és pas. Tanmateix, cal saber escoltar el silenci, perquè ens ofereix sempre un missatge de saviesa. En el silenci ens autodescobrim, veiem amb més claredat la nostra pròpia vida, el que fem i el que deixem de fer, la qualitat de la nostra existència i allò que Déu i el proïsme esperen de nosaltres. En el silenci escoltem la nostra consciència. Un escriptor anglès ha dit que “el silenci és el gran art de la conversa”. És ben veritat, perquè en la conversa és molt important saber escoltar l’altre quan parla. I, com és obvi, això demana una certa capacitat de callar i fer silenci en nosaltres. Només així podem escoltar realment l’altre i fer un diàleg.

Els nostres monestirs ens recorden que Déu parla en el silenci. Déu, que ens ha creat i ens ha salvat per amor, vol mantenir un diàleg amb tota persona humana. Sense fer silenci en la nostra vida és difícil escoltar la veu amorosa de Déu. Davant la solitud que fomenta la nostra civilització, a tots ens és molt necessari i molt profitós aquest diàleg interpersonal amb Déu, un diàleg d’amistat, com explica santa Teresa de Jesús.  

El silenci crea un clima propici per a la pregària. Aquest és el testimoniatge que ens donen els nostres germans i germanes que preguen cada dia per les necessitats de l’Església i del món.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona