El servei dels polítics a la societat

(Diumenge, 11/09/2011)              

Aquest diumenge coincideix amb la diada nacional de Catalunya. En aquesta jornada, em sembla oportú recordar algunes reflexions que vaig fer als polítics cristians de casa nostra en una missa celebrada a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, amb motiu de la festa de Sant Tomàs More, patró dels polítics.

De la vida i del martiri de sant Tomàs More brolla un missatge que a través dels segles parla a les persones de tots els temps de la inalienable dignitat de la consciència, la qual, com recorda el Concili Vaticà II, “és el nucli més secret i el sagrari  de l’home, en el qual hi ha només Déu, i la seva veu ressona en el més íntim de la consciència” (GS, 16). Precisament perquè la fidelitat a la seva consciència portà Tomàs More al martiri, aquest sant és venerat com a exemple perenne de coherència moral.

Que l’Església hagi donat als polítics com a patró aquesta gran figura d’humanista i polític, que arribà a ser el canceller del regne d’Anglaterra, indica la gran consideració que hem de tenir del treball dels polítics i del seu servei al bé comú. Malgrat les crítiques que se’ls fan, que mai no s’han de globalitzar, cal insistir en la importància del servei que presten quan imiten aquelles actituds i virtuts de sant Tomàs More.

En aquesta festa nacional de Catalunya, em sembla que hem de ser conscients que la política és necessària per tal d’aconseguir el bé comú de la societat. No podem prescindir dels polítics. Per això cal posar en relleu la dignitat de la política i dels que l’exerceixen. Ja Pius XI, el Papa de l’Acció Catòlica i de la importància de la missió dels laics cristians en l’Església i en la societat, va parlar de la caritat política, la qual no es limita a suplir les deficiències de la justícia o a denunciar les injustícies, sinó que fa més que això. El mateix Concili Vaticà II va dir que “l’Església considera digna de lloança i d’atenció la tasca dels qui es consagren al servei dels homes per al bé comú i accepten les càrregues d’aquest servei”.

El servei polític en una societat democràtica demana escoltar constantment el que necessita i demana el poble per tal que pugui exercir els seus drets i els seus deures. Avui, com a conseqüència de la greu crisi econòmica mundial, el nombre d’aturats ha arribat ja entre nosaltres als cinc milions de persones, amb un 40% de desocupació pel que fa als joves. El clam per poder tenir feina és unànime, com observem en les manifestacions d’arreu i és una constant dels qui en nombre creixent han de recórrer a Càritas per poder subsistir. Les persones no ens demanen ajuts; ens demanen sobretot feina. Així ens ho diuen  els qui vénen a Càritas.

Estic segur que aquest clam tan legítim els nostres polítics també el porten en el cap i en el cor. En la mesura del possible, convindria que es donessin signes que explicitessin aquesta preocupació dels polítics de casa nostra, d’arreu d’Europa i del món per trobar solucions a aquesta qüestió que és de país, d’Estat, i no és pas d’un partit, d’un sindicat o de la patronal, sinó que demana actuacions unitàries de tots.

Un altre servei dels polítics, especialment important en aquests moments de globalització i de pluralisme creixent de la nostra societat, és el servei a la nostra identitat col·lectiva. La nostra mil·lenària història de país de marca ens ha obert a les altres ètnies i cultures que han arribat a casa nostra, integrant a la nostra identitat tot allò que l’enriqueix i oferint tot el que tenim de bo als qui vénen de fora.

   † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO