El Papa Francesc va a Assís

(Diumenge, 01/09/2013)

Dintre d’un mes, el 4 d’octubre, festa de Sant Francesc, el Papa que porta aquest nom anirà a Assís. Era un viatge esperat, especialment des del moment en què el nou bisbe de Roma escollí –per primera vegada en la història de l’Església- portar el nom del Pobrissó d’Assís.

Aquest viatge ens recordarà a molts aquell altre pelegrinatge que va fer a la ciutat d’Assís el papa Joan XXIII pocs dies abans d’obrir les sessions del Concili Vaticà II. “El papa Francesc és una gràcia de Déu al món”, ha dit a Barcelona l’economista Michel Camdessus, exdirector del Fons Monetari Internacional, membre del Consell Pontifici Justícia i Pau, i president de les Setmanes Socials de França. L’elecció del papa Francesc, en opinió d’aquest expert, ha ajudat a superar l’eurocentrisme que patia l’Església. És el primer Papa que ha gosat dir-se Francesc, el sant que millor va veure Crist en els pobres, i es va sentir cridat a reconstruir l’Església a partir de les seves ruïnes, segons aquelles paraules que li digué el Crist a Sant Damià: “Francesc, vés i reconstrueix la meva Església, que amenaça ruïna”.

Camdessus ens va dir també que podem esperar canvis importants en el govern de l’Església i que és molt significatiu que parli sovint del Regne de Déu, que és una dimensió fonamental de la fe cristiana.

En tot aquest context cal inscriure aquest viatge del Sant Pare a Assís. El nou Papa ens ha recordat que la crisi financera que vivim ens fa oblidar que el seu primer origen és una crisi antropològica. Es considera que la solidaritat, que és la riquesa dels pobres, és contraproduent, com si anés contra la racionalitat econòmica i financera.

“Mentre el rèdit d’una minoria creix de manera exponencial, el de la majoria es debilita –va dir el Papa actual el passat 16 de maig a un grup  d’ambaixadors. Aquest desequilibri neix d’una ideologia que promou l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera, a la qual s’afegeix una corrupció tentacular i una evasió fiscal egoista que ha assumit unes proporcions mundials.”

Segons el Sant Pare, “la crisi que estem vivint és una conseqüència del rebuig de l’ètica, del rebuig de Déu. L’ètica, com la solidaritat, molesta. Es considera contraproduent, massa humana, perquè relativitza el diner i el poder, i perquè porta a Déu, que està més enllà de les categories del mercat”.

“Quan la crisi esclata, cal molt de temps per recuperar-se”, ens va dir a Barcelona l’expert Michel Camdessus, que també afegí que hem d’estar esperançats i veure la crisi com una oportunitat per millorar els nostres comportaments i les regles de convivència. El Papa, a Assís, serà ben conscient que ja no és només l’Església la que cal reconstruir, sinó també el món. L’Església, avui, vol conversar amb el món i, així, mirar de contribuir a trobar camins que ajudin a superar la crisi actual i aprendre’n les lliçons de cara al futur.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona