Dos símbols de la Barcelona d'avui

(Diumenge, 25/08/2013) En la seva visita a Barcelona per a la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, Benet XVI va unir la bellesa amb la caritat dient-nos aquelles entranyables paraules, que em sembla molt oportú de recordar textualment: “He tingut el goig de dedicar la basílica de la Sagrada Família, que Gaudí va […]

22 Ag, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 25/08/2013)

En la seva visita a Barcelona per a la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, Benet XVI va unir la bellesa amb la caritat dient-nos aquelles entranyables paraules, que em sembla molt oportú de recordar textualment: “He tingut el goig de dedicar la basílica de la Sagrada Família, que Gaudí va concebre com una lloança amb pedres a Déu, i he visitat també una institució significativa de caràcter beneficosocial”. Amb aquestes paraules feia un resum d’aquelles hores memorables del diumenge 7 de novembre de 2010, en que, després de la cerimònia del matí i abans de retornar a Roma, a la tarda va visitar la seu central de l’Obra Diocesana del Nen Déu, especialitzada actualment en l’educació d’infants i joves amb discapacitats.

Benet XVI afegí que aquests dos actes eren “dos símbols en la Barcelona d’avui de la fecunditat de la fe cristiana, que va marcar també les entranyes d’aquest poble i que, a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu, contribueix a crear una societat més digna de l’home”.

Aquestes paraules -crear una societat més digna de l’home-, ¿no reflecteixen un dels problemes més vius en la consciència de moltes persones de tota condició i creença en aquests moments?

No es pot pas dir que la nostra Església estigui inactiva davant de les necessitats creixents d’aquesta hora. Són moltes les parròquies, els ordes i les congregacions religioses, les entitats cristianes i civils que treballen al servei dels proïsme amb l’esperit del bon samarità. Ho fan amb creativitat i donant de si tot el que poden i fins i tot, de vegades, més del que humanament poden. Les Càrites Diocesanes treballen al límit de les seves possibilitats

El tercer objectiu del Pla Pastoral de l’Arquebisbat de Barcelona, vàlid fins a l’any 2015, proposa la pràctica de la solidaritat com a expressió de la fe cristiana. Aquest objectiu harmonitza plenament amb una de les finalitats que Benet XVI ha assenyalat per a l’Any de la Fe que estem celebrant.

La fe sense la caritat no dóna fruit i la caritat sense la fe seria un sentiment constantment sotmès al dubte. La fe i l’amor es necessiten mútuament. La fe ens ajuda a reconèixer el rostre de Jesucrist en els germans febles i necessitats que demanen el nostre amor.

L’apòstol Jaume ens diu en la seva carta que la fe sense obres és morta. A la llum d’aquesta doctrina, i enmig de les moltes necessitats i drames que provoca la situació de crisi, dono gràcies a Déu per poder constatar un desvetllament de la solidaritat en la nostra societat. Aquest fet és, per als cristians, un signe que la fe entre nosaltres no està gens morta.    

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)