(Diumenge, 03/02/2013) “La família és forta i viva també avui”, va dir el Sant Pare el passat 21 de desembre, en un important discurs dirigit als cardenals i als membres de la Cúria romana que el felicitaven en ocasió del Nadal. Tanmateix, també va reconèixer que és innegable la crisi que l’amenaça en els seus […]
02 Febr, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 03/02/2013)
“La família és forta i viva també avui”, va dir el Sant Pare el passat 21 de desembre, en un important discurs dirigit als cardenals i als membres de la Cúria romana que el felicitaven en ocasió del Nadal. Tanmateix, també va reconèixer que és innegable la crisi que l’amenaça en els seus fonaments, especialment en el món occidental.
Per explicar aquesta crisi, Benet XVI va citar un pensador jueu contemporani, el gran rabí de França Gilles Bernheim, que, en un llibre que el Sant Pare va qualificar de “curosament documentat i profundament commovedor”, ha mostrat que l’atemptat a què avui estem exposats contra l’autèntica forma de família, composta per pare, mare i fill, té una dimensió encara més profunda. Si fins ara havíem vist com a causa de la crisi de la família un malentès sobre l’essència de la llibertat humana, ara es veu clar que hi està en joc la visió de la mateixa persona, del que significa realment ser home o dona. I el Sant Pare recollia un pensament de Simone de Beauvoir que s’ha fet famós: “Dona no es neix, se’n fa” (“On ne naît pas femme, on ledevient”). En aquestes paraules s’expressa la base del que avui es presenta sota el nom de gender –o, entre nosaltres, l’anomenada ideologia de gènere– com una nova filosofia de la sexualitat. Segons aquesta filosofia, el sexe de la persona ja no és una dada originària de la naturalesa que la persona ha d’acceptar i omplir de sentit personalment, sinó una funció social sobre la qual pot decidir de manera autònoma, mentre que fins ara era la societat la que decidia.
La fal·làcia profunda d’aquesta teoria i de la revolució antropològica que comporta és evident, va dir Benet XVI. L’home nega tenir una naturalesa preconstituïda per la seva corporeïtat, que caracteritza l’ésser humà. Nega la pròpia naturalesa i decideix que aquesta no li ha estat donada com un fet preestablert, sinó que és ell mateix qui l’ha de crear.
Ara bé, subratllà el Sant Pare, si no existeix la dualitat home-dona com a dada de la creació, tampoc no existeix la família com a realitat preestablerta. Aquesta es l’amplitud i la gravetat de la revolució antropològica que Benet XVI ha tingut la valentia de plantejar clarament. En la lluita en favor de la família està en joc l’home mateix. “I es fa evident que quan es nega Déu, es dissol també la dignitat de l’home. Qui defensa Déu, defensa l’home”, va concloure el Sant Pare en aquest discurs, molt ben articulat i molt valent.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...