(Diumenge, 03/02/2013) “La família és forta i viva també avui”, va dir el Sant Pare el passat 21 de desembre, en un important discurs dirigit als cardenals i als membres de la Cúria romana que el felicitaven en ocasió del Nadal. Tanmateix, també va reconèixer que és innegable la crisi que l’amenaça en els seus […]
02 Febr, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 03/02/2013)
“La família és forta i viva també avui”, va dir el Sant Pare el passat 21 de desembre, en un important discurs dirigit als cardenals i als membres de la Cúria romana que el felicitaven en ocasió del Nadal. Tanmateix, també va reconèixer que és innegable la crisi que l’amenaça en els seus fonaments, especialment en el món occidental.
Per explicar aquesta crisi, Benet XVI va citar un pensador jueu contemporani, el gran rabí de França Gilles Bernheim, que, en un llibre que el Sant Pare va qualificar de “curosament documentat i profundament commovedor”, ha mostrat que l’atemptat a què avui estem exposats contra l’autèntica forma de família, composta per pare, mare i fill, té una dimensió encara més profunda. Si fins ara havíem vist com a causa de la crisi de la família un malentès sobre l’essència de la llibertat humana, ara es veu clar que hi està en joc la visió de la mateixa persona, del que significa realment ser home o dona. I el Sant Pare recollia un pensament de Simone de Beauvoir que s’ha fet famós: “Dona no es neix, se’n fa” (“On ne naît pas femme, on ledevient”). En aquestes paraules s’expressa la base del que avui es presenta sota el nom de gender –o, entre nosaltres, l’anomenada ideologia de gènere– com una nova filosofia de la sexualitat. Segons aquesta filosofia, el sexe de la persona ja no és una dada originària de la naturalesa que la persona ha d’acceptar i omplir de sentit personalment, sinó una funció social sobre la qual pot decidir de manera autònoma, mentre que fins ara era la societat la que decidia.
La fal·làcia profunda d’aquesta teoria i de la revolució antropològica que comporta és evident, va dir Benet XVI. L’home nega tenir una naturalesa preconstituïda per la seva corporeïtat, que caracteritza l’ésser humà. Nega la pròpia naturalesa i decideix que aquesta no li ha estat donada com un fet preestablert, sinó que és ell mateix qui l’ha de crear.
Ara bé, subratllà el Sant Pare, si no existeix la dualitat home-dona com a dada de la creació, tampoc no existeix la família com a realitat preestablerta. Aquesta es l’amplitud i la gravetat de la revolució antropològica que Benet XVI ha tingut la valentia de plantejar clarament. En la lluita en favor de la família està en joc l’home mateix. “I es fa evident que quan es nega Déu, es dissol també la dignitat de l’home. Qui defensa Déu, defensa l’home”, va concloure el Sant Pare en aquest discurs, molt ben articulat i molt valent.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...