(Diumenge, 20/01/2013) En aquest Any de la Fe que estem celebrant no podem oblidar els cristians perseguits a causa de la seva fe. Encara que els mitjans no en parlin gaire, la veritat és que la violència colpeja sovint els cristians. Benet XVI, en el missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de […]
19 Gen, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 20/01/2013)
En aquest Any de la Fe que estem celebrant no podem oblidar els cristians perseguits a causa de la seva fe. Encara que els mitjans no en parlin gaire, la veritat és que la violència colpeja sovint els cristians. Benet XVI, en el missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de l’any 2011, va escriure: “Els cristians són actualment el grup religiós que pateix el major nombre de persecucions per causa de la seva fe”.
Un dia és la notícia de l’assassinat del ministre pakistanès per a les Minories, Shahbaz Bhatti. Aquest cristià vivia en una clima d’inseguretat i temia per la seva vida. Tanmateix no dubtava a declarar: “Vull viure per Crist i per ell vull morir. No visc amb cap por en aquest país”. Un altre dia és la mort de missioners i missioneres. O cristians laics, com Asia Bibi, condemnada a mort per blasfèmia al Pakistan.
Aquests fets són una gran lliçó per a nosaltres cristians còmodes. Testimonis com el del ministre Bhatti, un home de fe, que no dubta a arriscar la seva vida però que no renuncia a l’esperança de canviar el seu país. “Amb l’amor envers els pobres de qualsevol religió –havia declarat- hem construït ponts de solidaritat. Això produirà un canvi positiu: les persones no s’odiaran, no mataran en nom de la religió, sinó que s’estimaran els uns als altres”. Es tracta d’una il·lusió? Des de la fe cristiana hem de respondre que no.
Darrerament són notícia els cristians de Nigèria i els dels nord de Mali, que estan patint atemptats. Són ben nombroses les pàgines doloroses com aquestes. Els cristians nasqueren sofrint persecucions i en els segles XX i XXI tornen a ser víctimes de violència. El beat Joan Pau II, l’any 2000, fent memòria dels nous màrtirs del segle XX, en va dir: “Allí on l’odi semblava contaminar tota la vida, sense la possibilitat d’escapar de la seva lògica, ells han posat de manifest que l’amor és més fort que la mort”.
L’odi envers els cristians posa de manifest com n’és de gran la força del mal en aquest món. Però la vida d’aquests nous màrtirs de la fe mostra que la vida cristiana, viscuda amb sentiments de pau i de fraternitat amb tots, és una alternativa al mal i a la lògica de l’odi. La persecució ens revela la profunditat i la força pacífica del cristianisme a nosaltres i als mateixos perseguidors.
Que hi hagi en el món d’avui homes i dones creients que sofreixen i moren per la seva fe és per a nosaltres, cristians cansats i temorencs dels països europeus, una gran lliçó. I és també una esperança. Des dels primers segles, l’Església visqué de la convicció que “la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians”.
Aquesta és l’esperança que ens donen aquests germans i germanes perseguits. Que el seu record i la nostra solidaritat s’acompanyin de l’esperança que les religions es respectin entre elles, trobant en el fons de cada una el missatge de la pau i la convivència en el respecte a les diversitats de totes classes.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...