(Diumenge, 20/01/2013) En aquest Any de la Fe que estem celebrant no podem oblidar els cristians perseguits a causa de la seva fe. Encara que els mitjans no en parlin gaire, la veritat és que la violència colpeja sovint els cristians. Benet XVI, en el missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de […]
19 Gen, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 20/01/2013)
En aquest Any de la Fe que estem celebrant no podem oblidar els cristians perseguits a causa de la seva fe. Encara que els mitjans no en parlin gaire, la veritat és que la violència colpeja sovint els cristians. Benet XVI, en el missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de l’any 2011, va escriure: “Els cristians són actualment el grup religiós que pateix el major nombre de persecucions per causa de la seva fe”.
Un dia és la notícia de l’assassinat del ministre pakistanès per a les Minories, Shahbaz Bhatti. Aquest cristià vivia en una clima d’inseguretat i temia per la seva vida. Tanmateix no dubtava a declarar: “Vull viure per Crist i per ell vull morir. No visc amb cap por en aquest país”. Un altre dia és la mort de missioners i missioneres. O cristians laics, com Asia Bibi, condemnada a mort per blasfèmia al Pakistan.
Aquests fets són una gran lliçó per a nosaltres cristians còmodes. Testimonis com el del ministre Bhatti, un home de fe, que no dubta a arriscar la seva vida però que no renuncia a l’esperança de canviar el seu país. “Amb l’amor envers els pobres de qualsevol religió –havia declarat- hem construït ponts de solidaritat. Això produirà un canvi positiu: les persones no s’odiaran, no mataran en nom de la religió, sinó que s’estimaran els uns als altres”. Es tracta d’una il·lusió? Des de la fe cristiana hem de respondre que no.
Darrerament són notícia els cristians de Nigèria i els dels nord de Mali, que estan patint atemptats. Són ben nombroses les pàgines doloroses com aquestes. Els cristians nasqueren sofrint persecucions i en els segles XX i XXI tornen a ser víctimes de violència. El beat Joan Pau II, l’any 2000, fent memòria dels nous màrtirs del segle XX, en va dir: “Allí on l’odi semblava contaminar tota la vida, sense la possibilitat d’escapar de la seva lògica, ells han posat de manifest que l’amor és més fort que la mort”.
L’odi envers els cristians posa de manifest com n’és de gran la força del mal en aquest món. Però la vida d’aquests nous màrtirs de la fe mostra que la vida cristiana, viscuda amb sentiments de pau i de fraternitat amb tots, és una alternativa al mal i a la lògica de l’odi. La persecució ens revela la profunditat i la força pacífica del cristianisme a nosaltres i als mateixos perseguidors.
Que hi hagi en el món d’avui homes i dones creients que sofreixen i moren per la seva fe és per a nosaltres, cristians cansats i temorencs dels països europeus, una gran lliçó. I és també una esperança. Des dels primers segles, l’Església visqué de la convicció que “la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians”.
Aquesta és l’esperança que ens donen aquests germans i germanes perseguits. Que el seu record i la nostra solidaritat s’acompanyin de l’esperança que les religions es respectin entre elles, trobant en el fons de cada una el missatge de la pau i la convivència en el respecte a les diversitats de totes classes.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...