Corpus i fraternitat

(Diumenge, 07/06/2015)

L’eucaristia fou instituïda en el Sant Sopar del Dijous Sant, i la seva continuïtat en el temps i en l’espai respon a la voluntat categòrica de Jesucrist, com ens recorda l’evangelista Lluc: “Feu això que és el meu memorial”. La festa de Corpus Christi és una festa eminentment eucarística i ha estat molt popular durant molts segles. És la solemnitat del cos i la sang de Crist.

L’eucaristia sempre ha estat objecte d’una gran veneració a l’Església, sobretot en el moment de la comunió. Sant Agustí deia que “ningú no menja aquesta carn sense abans adorar-la”. L’eucaristia és el “misteri de la nostra fe”. Crist, en la seva presència eucarística, roman enmig nostre –ell que ens estimà i es lliurà fins a la mort per nosaltres-, quedant-se sota els signes que expressen i comuniquen el seu amor. El cos de Crist lliurat i la sang de Crist vessada continuen fent present fins a la fi del temps, per mitjà del sagrament de l’eucaristia, l’eficàcia redemptora d’aquest amor extrem.

Corpus Cristi és la festa que expressa palesament l’amor etern i infinit de Déu per  tota la humanitat. Per això és també el Dia de la Caritat. L’eucaristia és el sagrament de l’amor. L’amor de Déu demana una resposta d’amor a Déu i d’amor als germans.

L’eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el cos i la sang de Crist, hem de reconèixer el Crist en els més pobres, germans seus. En aquest sentit, el Concili Provincial Tarraconense va demanar revifar la tradició, viscuda intensament en els primers segles de l’Església, de vincular visiblement la celebració de l’eucaristia amb la caritat fraterna. Hi ha una relació ben particular entre la fracció del pa –l’eucaristia- i la comunió cristiana de béns. Per això, des de l’inici de l’Església, juntament amb el pa i el vi de l’eucaristia, els cristians presenten també els seus béns materials per compartir-los amb els qui passen necessitat.

El cristià té motivacions molt fortes per estimar i ajudar els germans necessitats, perquè descobreix Crist en el rostre d’aquells amb els quals ell mateix s’ha volgut identificar: “Perquè tenia fam i em donàreu menjar”.

Corpus Christi, eucaristia i caritat. Per això Càritas – que és Església- ocupa aquest dia un paper ben important, especialment urgent en aquest temps en què per a moltes persones la crisi persisteix. Aquest dia, en síntesi, ens reitera la vinculació entre l’eucaristia i la fraternitat, entre el misteri de la presència de Crist en el seu gran sagrament i l’amor als germans, sobretot als més febles i necessitats. Això és el que vol manifestar el lema escollit per Càritas per a la Campanya de Corpus: “De vegades la vida és com un joc de l’oca on has de retrocedir a la casella de sortida, on has de tornar a començar de nou. Caiguis on caiguis, hi serem”. Es tracta d’acompanyar les persones i oferir-los les eines que els ajudin a recuperar l’autonomia, l’autoestima i la motivació. Tot això no seria possible sense la col·laboració dels socis, donants, voluntaris i professionals que recolzen o realitzen aquesta tasca. 

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona