Carta del cardenal amb motiu de l’Any de la Misericòrdia

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres del Consell Pastoral Diocesà i dels consells parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes Benvolguts i benvolgudes, El proper 8 d’aquest mes, solemnitat de la Immaculada Concepció, s’inicia l’Any Sant Extraordinari dedicat a la Divina […]

09 Des, 2015
Església de Barcelona

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres del Consell Pastoral Diocesà i dels consells parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes

Benvolguts i benvolgudes,

El proper 8 d’aquest mes, solemnitat de la Immaculada Concepció, s’inicia l’Any Sant Extraordinari dedicat a la Divina Misericòrdia, que finalitzarà el 20 de novembre de 2016. El Papa Francesc, en la butlla El rostre de la misericòrdia, d’11 d’abril de 2015, demana a totes les Esglésies diocesanes que hi participin activament.

Com recordareu, amb aquest motiu vaig dirigir a tots els diocesans la meva Carta Pastoral Sigueu misericordiosos, de 8 de setembre de 2015, presentant-vos el Pla Pastoral Misericordiosos com el Pare, per a aquest Any de la Misericòrdia.

Us encoratjo a animar a tots els fidels a participar activament en l’esperit i les celebracions d’aquest Jubileu. Penso que us pot ajudar, també, transcriure continguts de la carta que el Papa Francesc va escriure a l’arquebisbe Rino Fisichella, d’1 de setembre de 2015, en la qual concedí la indulgència jubilar. Transcric els següents continguts:

“Penso, a més a més, en aquells que per diversos motius es veuran impossibilitats per arribar a la Porta Santa, en primer lloc els malalts i les persones grans i soles, sovint en condicions de no poder sortir de casa. Per a ells serà un gran ajut viure la malaltia i el sofriment com una experiència de proximitat al Senyor que en el misteri de la seva passió, mort i resurrecció indica la via mestra per a donar sentit al dolor i a la soledat. Viure amb fe i joiosa esperança aquest moment de prova, rebent la comunió o participant a la santa missa i en la pregària comunitària, també a través dels diversos mitjans de comunicació, serà per a ells la manera d’obtenir la indulgència jubilar. El meu pensament es dirigeix també als presos, que experimenten la limitació de la seva llibertat. El Jubileu sempre ha estat l’ocasió d’una gran amnistia, destinada a fer partícips a moltes persones que, tot i mereixent una pena, tanmateix han pres consciència de la injustícia comesa i desitgen sincerament integrar-se novament a la societat donant-li la seva contribució honesta. Que a tots ells arribi realment la misericòrdia del Pare que vol estar a prop de qui més necessita el seu perdó. A les capelles de les presons podran guanyar la indulgència, i cada vegada que travessin la porta de la seva cel·la, dirigint el seu pensament i la oració al Pare, pugui aquest gest ser per a ells el pas de la Porta Santa, perquè la misericòrdia de Déu, capaç de convertir els cors, és també capaç de convertir les reixes en experiència de llibertat”.

“La indulgència jubilar, per últim, es pot guanyar també per als difunts. A ells estem units pel testimoni de fe i caritat que ens van deixar. Igualment que els recordem en la celebració eucarística, també podem, en el gran misteri de la comunió dels sants, pregar per ells per tal que el rostre misericordiós del Pare els alliberi de tot residu de culpa i pugui abraçar-los en la benaurança que no té fi” 

“Un dels greus problemes del nostre temps és, certament, la modificació de la relació amb la vida. Una mentalitat molt generalitzada que ja ha provocat una pèrdua de la deguda sensibilitat personal i social envers l’acollida d’una nova vida. Alguns viuen el drama de l’avortament amb una consciència superficial, quasi sense adonar-se del gravíssim mal que comporta un acte d’aquest tipus. Molts d’altres, en canvi, fins i tot vivint aquest moment com una desfeta, consideren no tenir un altre camí per on anar. Penso, de manera especial, en totes les dones que han recorregut a l’avortament. Conec bé els condicionaments que les van conduir a aquella decisió. Sé que és un drama existencial i moral. He trobat moltes dones que portaven en el seu cor una cicatriu per aquesta elecció soferta i dolorosa. El que ha succeït és profundament injust; tanmateix, només el fet de comprendre-ho en la seva veritat pot consentir no perdre l’esperança. El perdó de Déu no es pot negar a tothom qui s’hagi penedit, sobretot quan amb cor sincer s’apropa al Sagrament de la Confessió per a obtenir la reconciliació amb el Pare. També per aquest motiu he decidit concedir a tots els sacerdots per a l’Any Jubilar, malgrat qualsevol qüestió contrària, la facultat d’absoldre el pecat de l’avortament als qui l’han practicat i, penedits de cor, demanen perdó. Els sacerdots s’han de preparar per aquesta gran tasca sabent conjugar paraules de genuïna acollida amb una reflexió que ajudi a comprendre el pecat comés , i indicar un itinerari de conversió veritable per arribar a acollir l’autèntic i generós perdó del Pare que tot ho renova amb la seva presència”. Fins aquí els fragments de la carta del Papa Francesc.

També em plau recordar-vos que la Porta Santa de la Misericòrdia és la porta principal de la Santa Església Catedral de Barcelona, i que a la nostra arxidiòcesi també són “temples jubilars”, a més de la Catedral, la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, de Barcelona, la Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo, de Barcelona, i la Basílica de Santa Maria, de Mataró.

El Papa Francesc desitja que el do de la misericòrdia de Déu arribi a totes les persones i que els pastors ho propiciem amb el nostre ministeri i el nostre acolliment. Acollim també nosaltres aquest do.

Amb una salutació molt cordial,

 

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal, Administrador Apostòlic de Barcelona

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)