(Diumenge, 03/03/2013) El nostre estimat Sant Pare Benet XVI ha renunciat al seu ministeri de Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere. Des del 28 de febrer a les vuit del vespre, l’Església de Jesucrist no té Papa, hi ha el que em diem seu vacant. L’Església de Roma no té Bisbe. Aquesta seu […]
02 Març, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 03/03/2013)
El nostre estimat Sant Pare Benet XVI ha renunciat al seu ministeri de Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere. Des del 28 de febrer a les vuit del vespre, l’Església de Jesucrist no té Papa, hi ha el que em diem seu vacant. L’Església de Roma no té Bisbe. Aquesta seu està vacant i cal elegir un nou Bisbe de Roma que és també el Successor de Sant Pere.
Feia gairebé sis cents anys que els Papes no renunciaven, i la seu de Roma quedava vacant per la mort del Sant Pare. Benet XVI ha trencat aquesta llarga tradició a la que estàvem força acostumats i ha renunciat. Per a tots fou una sorpresa, quelcom per a nosaltres inèdit.
El Papa Benet XVI va donar aquesta important notícia l’ 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. Ho va fer amb un escrit breu, però perfecte i en llatí. Va començar dient que ho havia reflexionat repetidament en la seva consciència davant Déu. No fou una decisió poc pensada. Home intel·lectual, lúcid i de profunda espiritualitat, no podria prendre d’altra manera aquesta important decisió per a l’Església.
El Papa Benet XVI ens ha explicat les raons per les quals ha renunciat al seu ministeri. Les menciona dues vegades en la seva curta intervenció. Ha arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no té les forces per exercir de manera adequada el ministeri petri. I ens diu també que per governar la barca de Sant Pere i anunciar l’Evangeli avui en el nostre món, es necessita el vigor tant del cos com de l’esperit que en els darrers mesos constata que ha disminuït i reconeix la seva incapacitat per exercir bé el ministeri que li va ser encomanat.
Aquestes raons posen en relleu clarament la profunda espiritualitat del Sant Pare i també el seu gran amor a l’Església a la que ha volgut servir sempre bé i de manera adequada. Aquest amor a l’Església l’ha portat a veure que si no podia continuar servint-la bé i adequadament, com ja havia anunciat d’alguna manera l’any 2010, calia que renunciés i que es pogués elegir un altre Sant Pare. Benet XVI no ha volgut mai servir-se de l’Església, sinó servir l’Església. És tot un testimoniatge per a tota l’Església i pel món.
La seva renúncia manifesta també la humilitat del Sant Pare que reconeix -´com ens ha dit- la seva incapacitat per exercir bé el seu ministeri. Humiliat que és el reconeixement de la veritat.
Un cop més ens cal agrair a Benet XVI aquest nou exemple que ens ha donat.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...