A l’espera de la fumata blanca

(Diumenge, 03/03/2013) El nostre estimat Sant Pare Benet XVI ha renunciat al seu ministeri de Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere. Des del 28 de febrer a les vuit del vespre, l’Església de Jesucrist no té Papa, hi ha el que em diem seu vacant. L’Església de Roma no té Bisbe. Aquesta seu […]

02 Març, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 03/03/2013)

El nostre estimat Sant Pare Benet XVI ha renunciat al seu ministeri de Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere. Des del 28 de febrer a les vuit del vespre, l’Església de Jesucrist no té Papa, hi ha el que em diem seu vacant. L’Església de Roma no té Bisbe. Aquesta seu està vacant i cal elegir un nou Bisbe de Roma que és també el Successor de Sant Pere.

Feia gairebé sis cents anys que els Papes no renunciaven, i la seu de Roma quedava vacant per la mort del Sant Pare. Benet XVI ha trencat aquesta llarga tradició a la que estàvem força acostumats i ha renunciat. Per a tots fou una sorpresa, quelcom per a nosaltres inèdit.

El Papa Benet XVI va donar aquesta important notícia l’ 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. Ho va fer amb un escrit breu, però perfecte i en llatí. Va començar dient que ho havia reflexionat repetidament en la seva consciència davant Déu. No fou una decisió poc pensada. Home intel·lectual, lúcid i de profunda espiritualitat, no podria prendre d’altra manera aquesta important decisió per a l’Església.

El Papa Benet XVI ens ha explicat les raons per les quals ha renunciat al seu ministeri. Les menciona dues vegades en la seva curta intervenció. Ha arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no té les forces per exercir de manera adequada el ministeri petri. I ens diu també que per governar la barca de Sant Pere i anunciar l’Evangeli avui en el nostre món, es necessita el vigor tant del cos com de l’esperit que en els darrers mesos constata que ha disminuït i reconeix la seva incapacitat per exercir bé el ministeri que li va ser encomanat.

Aquestes raons posen en relleu clarament la profunda espiritualitat del Sant Pare i també el seu gran amor a l’Església a la que ha volgut servir sempre bé i de manera adequada. Aquest amor a l’Església l’ha portat a veure que si no podia continuar servint-la bé i adequadament, com ja havia anunciat d’alguna manera l’any 2010, calia que renunciés i que es pogués elegir un altre Sant Pare. Benet XVI no ha volgut mai servir-se de l’Església, sinó servir l’Església. És tot un testimoniatge per a tota l’Església i pel món.

La seva renúncia manifesta també la humilitat del Sant Pare que reconeix -´com ens ha dit- la seva incapacitat per exercir bé el seu ministeri. Humiliat que és el reconeixement de la veritat.

Un cop més ens cal agrair a Benet XVI aquest nou exemple que ens ha donat.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)