Carta dominical | «Tomàs, del dubte a la fe»

L’incredulitat de sant Tomàs (1602), Caravaggio. Aquest segon diumenge de Pasqua l’Església ens convida a llegir un episodi preciós de l’Evangeli de Joan. Aquest relat ens ajudarà a mantenir viva la nostra fe i a omplir la nostra vida de la joia que Jesús ressuscitat ens ofereix. Es fa de nit a Jerusalem. Jesús ha […]

21 Abr, 2022
Església de Barcelona

L’incredulitat de sant Tomàs (1602), Caravaggio.

Aquest segon diumenge de Pasqua l’Església ens convida a llegir un episodi preciós de l’Evangeli de Joan. Aquest relat ens ajudarà a mantenir viva la nostra fe i a omplir la nostra vida de la joia que Jesús ressuscitat ens ofereix.

Es fa de nit a Jerusalem. Jesús ha mort a la creu. Els deixebles estan reunits en una casa que té les portes ben tancades. El dolor i la por han tancat també el cor dels seguidors de Jesús.

Tot sembla perdut. No obstant això, de sobte, passa una cosa meravellosa. Jesús es presenta enmig de la comunitat. En veure’l, els deixebles es commocionen. Després de la por i de la sorpresa inicial, recuperen la pau i se senten perdonats per Déu. Les seves pors s’esvaeixen i se senten envaïts per una alegria immensa.

Tot seguit, Jesús exhala el seu alè sobre els deixebles. És l’Esperit Sant. L’Esperit de Jesús transforma els primers deixebles en una comunitat viva, que serà capaç de portar l’esperança i el consol a tothom. També a nosaltres, la trobada amb Jesús ressuscitat ens converteix en testimonis de la pau, del perdó i de la joia del Regne de Déu. Deixem que l’Esperit Sant renovi els nostres cors amb la seva força creadora.

La segona part d´aquest bell passatge de l´Evangeli de Joan ens mostra el camí de fe d´un dels dotze apòstols: sant Tomàs. Tomàs no hi era present i no creu en el testimoni dels seus companys. Té dubtes i necessita més proves. Al cap de vuit dies, el diumenge següent, el Senyor ressuscitat torna. Jesús mostra a Tomàs les ferides de la seva Passió i el convida a posar-hi el dit. Tomàs no arriba a tocar Jesús. Recupera la fe quan sent que el Senyor l’estima. Torna a creure quan Jesús el convida a confiar novament en ell i li diu: «No siguis incrèdul, sigues creient.» (Jn 20,27).

També nosaltres podem ser com Tomàs. Ens costa trobar Jesús a la nostra vida de cada dia i sovint dubtem del testimoni dels nostres germans. Però Jesús continua trucant a la porta del nostre cor i ens diu que no tinguem por, només fe. I és que només serem feliços de veritat quan nosaltres l’estimem encara que no l’hàgim vist, i ara, sense veure’l, creiem en ell (cf. 1Pe 1,8). Serà en aquell moment quan, encara enmig dels nostres dubtes, podrem dir com Tomàs: «Senyor meu i Déu meu!» (Jn 20,28).

Segons l’evangelista Joan, Jesús ressuscitat es va presentar davant dels deixebles dues vegades en vuit dies, totes dues en diumenge. Una dada significativa, perquè també el diumenge Jesús es fa present, després de més de dos mil anys, a l’eucaristia dominical. L’eucaristia és el memorial de la mort i la resurrecció de Jesús. Ell ens espera cada diumenge i en cada Eucaristia, trobem-nos amb ell! Deixem que Ell es trobi amb nosaltres!

Benvolguts germans i germanes, Tomàs va reconèixer Jesús quan va veure les ferides de la Passió. Que l’evangeli que hem llegit aquest diumenge ens ajudi a reconèixer Jesús en els crucificats del nostre món.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)