Carta dominical | «Som poble d’acollida»

Al món hi ha 232 milions de persones migrades, de les quals 65 milions s’han vist forçades a deixar casa seva per un conflicte armat i 21 milions són refugiades per motius polítics. Tampoc podem oblidar els milers de persones que han perdut la vida al Mediterrani, quan intentaven creuar la barrera invisible entre el […]

13 Set, 2018
Església de Barcelona

Al món hi ha 232 milions de persones migrades, de les quals 65 milions s’han vist forçades a deixar casa seva per un conflicte armat i 21 milions són refugiades per motius polítics. Tampoc podem oblidar els milers de persones que han perdut la vida al Mediterrani, quan intentaven creuar la barrera invisible entre el nord i el sud, entre Europa i Àfrica.

En aquests moments, el Mediterrani és el major cementiri de migrants del món. Prop de 34 mil persones han perdut la vida intentant creuar-lo entre els anys 2000 i 2017. Però, sobretot, el Mediterrani s’ha convertit en una abominable tomba per a la consciència d’Europa. Com cada estiu, centenars de persones hi transiten pendents dels corrents marins, de la incertesa i d’unes màfies, davant les quals la Unió Europea sembla que estigui de braços plegats.

Aquest és el dia a dia a l’estret de Gibraltar i de la frontera de Ceuta i Melilla, per on milers de persones volen entrar al nostre país. Aquesta immigració prové d’un esclavatge moral vergonyant i humiliant, que remou les nostres consciències. Tenim un gran estrip en el teixit social que cal adobar amb urgència i, a través de Càritas Diocesana de Barcelona, hem posat fil a l’agulla per sargir-lo. El setembre de 2015 vam posar en marxa el Servei d’ajuda a les persones refugiades, un programa que n’atén actualment 104, procedents de països que poden optar per asil o refugi. Aquestes persones són acollides en pisos de Càritas, de particulars, de parròquies o ordes religiosos.

Acollir, protegir, promoure i integrar són els quatre verbs que el papa Francesc ens proposa conjugar per orientar el nostre esforç a favor d’aquests col·lectius. «Els migrants i els refugiats són una ocasió que la Providència ens ofereix per contribuir a la construcció d’una societat més justa, una democràcia més plena, un país més solidari, un món més fratern i una comunitat cristiana més oberta, d’acord amb l’Evangeli». (Missatge pontifici amb motiu del Dia Mundial del Migrant i del Refugiat, 2014)

Tal com vaig explicar en un acte celebrat al mes de juliol al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, hem d’esforçar-nos més per acollir i integrar les persones migrants i refugiades a la nostra diòcesi. Però convé afrontar l’origen d’aquesta qüestió. Des d’Europa cal afavorir el desenvolupament econòmic d’Àfrica i crear ocupació als països del continent més empobrit del món. Només així podrem reduir el drama de la migració forçada.

«Era foraster i em vau acollir». (Mt 25,35) Acollir el foraster implica ser receptiu a la crida de l’altre. La seva necessitat ens hauria de remoure, commoure i empènyer a considerar-la també com una de les nostres prioritats. Això no és fàcil. Sovint, els prejudicis, la por, la desconfiança, la comoditat… ens impedeixen una actitud d’acollida. Benvolguts germans, recordeu que la mobilitat humana és una oportunitat pel desenvolupament dels pobles en origen i en destí. Tinguem-ho en compte.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)