Carta dominical | «Pregueu contínuament»

El vagabund (1870), de Vasily Perov. Galeria Tretiakov Moscou (Rússia) Ens trobem al cor de la Quaresma. Durant aquest temps litúrgic, l’Església ens proposa tres camins per preparar-nos per a la Pasqua: el dejuni, l’almoina i la pregària. Avui voldria animar-vos que, durant aquesta Quaresma, dediquéssiu un temps a estar en silenci amb el Senyor […]

10 Març, 2022
Església de Barcelona

El vagabund (1870), de Vasily Perov. Galeria Tretiakov Moscou (Rússia)

Ens trobem al cor de la Quaresma. Durant aquest temps litúrgic, l’Església ens proposa tres camins per preparar-nos per a la Pasqua: el dejuni, l’almoina i la pregària. Avui voldria animar-vos que, durant aquesta Quaresma, dediquéssiu un temps a estar en silenci amb el Senyor i a compartir amb ell les dificultats i esperances de cada dia.

Per això, voldria compartir amb vosaltres unes reflexions sobre un llibre preciós: Relats d’un pelegrí rus al seu pare espiritual. Aquest llibre es coneix habitualment amb el títol d’El pelegrí rus i, com diu el papa Francesc, és un llibre per a tothom, un preciós relat per als qui vulguin comprendre què és la pregària contínua.

El llibre narra la història d’un home que, a mitjan segle XIX, pelegrina per Rússia amb el desig d’arribar a ser un veritable deixeble de Jesús. En el primer capítol, podem llegir que, en una missa, el pelegrí escolta una frase de la primera Carta als Tessalonicencs que li deixa una profunda empremta al cor: «Pregueu contínuament» (1Tes 5,17). A partir d’aquest instant, es posa en camí per aprendre a pregar amb el cor, en tot moment i en qualsevol lloc.

El pelegrí porta una alforja amb una mica de pa i una Bíblia a la butxaca de la seva túnica, al costat del cor. Durant tot el camí llegeix la Bíblia incansablement. La Paraula és el far que il·lumina les seves passes, una llum en el seu camí (cf. Sal 118,105). El testimoni d’aquest home ens pot ajudar a entendre la importància de la Paraula de Déu en la pregària i la seva força per apartar-nos de les distraccions que ens descentren del Senyor.

Durant el viatge, un monjo li aconsella que pregui de manera continuada dient: «Jesús, tingues compassió de mi». Aquesta pregària es basa en l’episodi del cec de Jericó de l’Evangeli de Lluc (v. Lc 18,35-43). El cec estava assegut a la vora del camí, demanant caritat. En sentir que Jesús passava per allà el va cridar amb totes les seves forces i li va demanar que tingués pietat d’ell. Jesús, en veure la fe d’aquell home, el va guarir. Tots nosaltres podem ser com aquell cec, quan reconeixem amb humilitat les nostres limitacions i creiem que només Jesús ens pot guarir les cegueres. Podem fer nostra aquesta invocació, aquesta pregària, deixant que cali en nosaltres i surti del més profund del cor. Trobem algun moment del dia per escoltar la veu del Senyor que ens pregunta constantment: «¿Què vols que faci per tu?» (Lc 18, 41).

La pregària, el diàleg confiat amb Déu, ens unirà més a ell i ens ajudarà a preparar el cor per veure la realitat amb els ulls de Déu. Així ho expressa el pelegrí rus: «Quan em trobava amb la gent, em semblava que tots eren tan amables com si fossin la meva pròpia família […] I la felicitat no només il·luminava l’interior de la meva ànima, sinó que el món exterior m’apareixia sota un aspecte meravellós.»

Benvolguts germans i germanes, tant de bo que la pregària encengui en nosaltres la llum de Crist i l’amor al proïsme. Que, com el bon pelegrí rus, puguem veure el rostre de Jesús en cadascun dels germans que trobem a la vora del camí.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)