Carta dominical | «Perseguits»

Persecucions trepidants i intrigues d’espionatge han estat objecte de moltes pel·lícules en la història del cinema. La nostra història, lamentablement, també està plena de persecucions de persones; persones que han estat i són perseguides en molts països, no pels seus actes, com a les pel·lícules, sinó per les seves creences. Ajuda a l’Església Necessitada coneix […]

08 Jul, 2021
Església de Barcelona

Persecucions trepidants i intrigues d’espionatge han estat objecte de moltes pel·lícules en la història del cinema. La nostra història, lamentablement, també està plena de persecucions de persones; persones que han estat i són perseguides en molts països, no pels seus actes, com a les pel·lícules, sinó per les seves creences.

Ajuda a l’Església Necessitada coneix bé aquesta realitat i recentment ha presentat el seu informe anual en què inclou dades molt preocupants sobre la situació de molts catòlics al món, persones que sovint viuen amb temor i són rebutjades per la seva fe. La tendència és cada vegada més alarmant, en un de cada tres països del món no es respecta la llibertat religiosa.

En algunes zones de les regions de l’Àfrica del Nord i d’Àsia occidental, ser catòlic pot ser motiu d’agressió per part dels més extremistes. En aquest context, alguns temples i llocs de pregària sovint són saquejats i destrossats, i els fidels assassinats. Aquesta crueltat no té explicació i, com a espectadors de la realitat, aquests actes ens haurien de sacsejar i estremir.

Al nostre país, afortunadament, ningú tem per la seva vida, però ser catòlic no està de moda i sovint causa sorpresa, estupor i cert rebuig. De fet, en molts col·legis públics es dificulta a les famílies l’accés a l’educació religiosa. Com diu el papa Francesc, hi ha una «persecució educada» que margina els creients només per ser-ho. Tenim molts prejudicis davant el que no coneixem bé de primera mà. Aquest desconeixement pot arribar a provocar discriminació o fòbia cap a les religions. En una societat plural com la nostra, la llibertat d’expressió permet comentaris sobre la religió, sempre que es respectin els sentiments del proïsme, no alterin la convivència i no incitin a l’antisemitisme, la islamofòbia, la catolicofòbia o altres fòbies religioses. En aquest context, hem de dedicar esforços a denunciar i mirar de posar remei a aquestes fòbies, ja que la llibertat religiosa és un aspecte fonamental de la dignitat humana.

Jesús va saber acceptar i valorar les creences dels altres. Ho podem comprovar a l’Evangeli de Mateu (15,21-28). Gràcies a una dona cananea, Jesús es va adonar que també havia d’ajudar aquells que no compartien la mateixa fe. Així va succeir quan aquesta dona, que creia en altres déus, li va demanar que guarís la seva filla, petició davant la qual Jesús va dubtar per no pertànyer aquesta dona al poble jueu. Va dialogar amb ella i la va acceptar tal com era, amb les seves creences. Jesús ens dona una clau senzilla per apropar-nos als que no creuen ni pensen com nosaltres. Jesús ens convida a dialogar per conèixer els altres i respectar-los tal com són.

Benvolguts germans i germanes, tots hem de respectar el dret a la llibertat religiosa. És un valor que, entre tots, administracions públiques, societat civil, creients i no creients, hem de protegir. Construïm la pau, respectant la fe.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)