Carta dominical | «Aquesta és la veritat»

Glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que aquesta setmana dedica a Edith Stein.

06 Ag, 2026
Església de Barcelona

Aquest 9 d’agost celebrem la memòria de Santa Teresa Beneta de la Creu, més coneguda com Edith Stein, una de les figures més brillants i profundes del segle XX. Va néixer a Alemanya el 1891 en una família jueva. La seva existència és un testimoni impressionant de la recerca sincera de la veritat fins a les últimes conseqüències.

Des de ben jove va destacar per la seva intel·ligència extraordinària i per un esperit crític molt viu. Durant l’adolescència es va allunyar de la fe jueva i es va declarar agnòstica, convençuda que només acceptaria allò que pogués descobrir honestament a través de la raó i de l’experiència. Una actitud que segurament avui tenen també molts joves. Sí, avui dia es percep que hi ha una certa indiferència a la fe en la societat occidental, tot i que també és cert que molts joves viuen amb entusiasme l’Evangeli. Fa dos mesos, això ho hem pogut constatar amb la visita del Papa a casa nostra. Tenir fe, creure en Déu, és un do. Quan l’acollim, la vida ens canvia.

Edith va estudiar filosofia i cercava la veritat amb una radicalitat absoluta. Qui busca la veritat troba Déu. I així va passar. Aquella recerca intel·lectual es va transformar progressivament en una recerca espiritual. El contacte amb testimonis cristians autèntics i, sobretot, la lectura de l’autobiografia de Santa Teresa de Jesús li va transformar la vida. En acabar el llibre, va exclamar: «Aquesta és la veritat».

Edith Stein es va convertir al cristianisme, però sense renunciar a les seves arrels jueves. Va sentir la necessitat d’aprofundir en la seva identitat i en la comprensió de Déu. Durant anys va treballar com a professora i conferenciant, reflexionant especialment sobre la dignitat de la persona, el paper de la dona i la relació entre fe i raó.

Com a jueva, Edith Stein va patir l’antisemitisme del govern nazi. Va ser expulsada de la docència. La vida li va canviar, es va fer carmelita i, a partir de llavors, va rebre el nom de Teresa Beneta de la Creu. La persecució nazi va acabar arribant també als convents. Edith Stein va ser traslladada als Països Baixos per seguretat i, al final, va ser arrestada l’any 1942 juntament amb la seva germana Rosa. Va morir a Auschwitz el 9 d’agost de 1942. Sant Joan Pau II la va canonitzar l’any 1998 i la va proclamar copatrona d’Europa.

Edith Stein entenia la seva vocació com una unió amb Crist i la vivia amb entrega i estimació als altres. Afirmava que si Déu és amor i ens estima sense límits, també hem d’estimar sense límits els nostres germans. Al camp de concentració, a les portes de la mort, tenia forces per consolar els que, com ella, serien exterminats.

Benvolguts germans i germanes, Edith Stein buscava la veritat i la va trobar. Avui aquesta santa ens interpel·la. Amb ella, descobrim que la fe no anul·la la intel·ligència, sinó que la porta a la plenitud, i que la veritat no és una idea abstracta, sinó una trobada amb Jesús. Fins i tot, enmig de l’horror, l’amor i la dignitat humana poden resplendir amb una força invencible. La mort no té l’última paraula.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)