Carta dominical | «Llars de misericòrdia»

A la butlla de convocació del jubileu extraordinari de la misericòrdia Misericordiae vultus –MV– (El rostre de la misericòrdia, 2015) el papa Francesc afirma que cuidar el feble és cuidar Crist, perquè «en cadascun d’aquests “més petits” és present Crist mateix.» (N. 15). I això, un cop més, ens ho recorda aquest any en el […]

03 Febr, 2022
Església de Barcelona

A la butlla de convocació del jubileu extraordinari de la misericòrdia Misericordiae vultusMV– (El rostre de la misericòrdia, 2015) el papa Francesc afirma que cuidar el feble és cuidar Crist, perquè «en cadascun d’aquests “més petits” és present Crist mateix.» (N. 15). I això, un cop més, ens ho recorda aquest any en el missatge per a la trentena Jornada Mundial del Malalt, la celebració de la qual coincideix amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes, el proper divendres, 11 de febrer.

El papa Francesc per al lema d’aquesta jornada s’ha inspirat en l’Evangeli de Lluc: «”Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós” (Lc 6,36). Ser al costat dels qui pateixen en un camí de caritat». Una responsabilitat en què incideix reiteradament el Papa, perquè la misericòrdia constitueix la clau principal del seu ministeri. Com ens recorda el Sant Pare, el misteri de la fe cristiana pot sintetitzar-se en la paraula ‘misericòrdia’, que considera que «és la llei fonamental que habita al cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida.» (MV, 2)

Quan ja hem entrat al tercer any de la pandèmia de Covid, el patiment de moltes persones no cessa. Per exemple, el patiment de molts germans ingressats en centres sanitaris sense poder rebre visites dels seus familiars i amics. El papa Francesc expressa aquest dolor amb un pensament del filòsof E. Lévinas: «El dolor aïlla completament i és d’aquest aïllament absolut del que sorgeix la crida a l’altre, la invocació a l’altre» (Una ètica del patiment). Moltes persones responen a aquesta crida i miren amb ulls sincers els afligits i els assisteixen amb cura.

Agraeixo un cop més la labor de les persones que treballen en el món de la salut i ho faig amb paraules del Papa: «Benvolguts agents sanitaris, el vostre servei al costat dels malalts, realitzat amb amor i competència, transcendeix els límits de la professió per a convertir-se en una missió. Les vostres mans, que toquen la carn sofrent de Crist, poden ser signe de les mans misericordioses del Pare. Sigueu conscients de la gran dignitat de la vostra professió, com també de la responsabilitat que aquesta comporta. […] Fins i tot, quan no és possible guarir, sempre és possible cuidar, sempre és possible consolar, sempre és possible fer sentir una proximitat que mostra interès per la persona abans que per la seva patologia.» (Missatge del Papa 2022).

Demano als governants que cuidin els nostres sanitaris amb condicions de treball dignes, perquè puguin atendre adequadament els malalts, especialment en aquests moments, que molts estan aïllats als hospitals. És necessari un sistema sanitari que no deixi de banda la dimensió humana i relacional de la persona.

Benvolguts germans i germanes, davant la Jornada Mundial del Malalt, encomano tots els malalts i les seves famílies a la protecció amorosa de Maria, sota l’advocació de Lourdes, perquè puguin trobar salut i consol. Preguem perquè, en la malaltia, tots puguem ser atesos, tant a les nostres cases com en centres d’assistència sanitària, on trobem l’atenció adequada i proximitat fraterna. Preguem perquè els nostres centres siguin, com diu el Papa, «llars de misericòrdia».

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)